José Ibáñez Martín

Infotaula de personaJosé Ibáñez Martín

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 desembre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Valbona (província de Terol) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 desembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 2 novembre 1967 – Manuel Lora-Tamayo Martín →
Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Ambaixador d'Espanya a Portugal
1958 – 1959
← Nicolás Franco BahamondeJosé Antonio Giménez-Arnau →
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 15 maig 1958 – Fernando Suárez de Tangil y Angulo →
Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 14 maig 1955
Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
← Eduardo Callejo de la CuestaJoaquín Ruiz-Giménez Cortés →
Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Ministre d'Educació Nacional
9 agost 1939 – 16 juliol 1951
← Pedro Sainz RodríguezJoaquín Ruiz-Giménez Cortés →
President del Consell Superior d'Investigacions Científiques
1939 –
Diputat a les Corts republicanes
14 desembre 1933 – 7 gener 1936
Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola

Circumscripció electoral: Múrcia (província)
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDiplomàtic
OcupadorInstitut San Isidro de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Membre de
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaría de los Ángeles Mellado y Pérez de Meca, I comtessa de Marín
FillsPilar Ibáñez-Martín Mellado Modifica el valor a Wikidata
ParentsLeopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (gendre) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

José Ibáñez Martín, comte consort de Marín,[1] (Valbona, Terol, 18 de desembre de 1896 - Madrid, 21 de desembre de 1969) va ser ministre d'Educació d'Espanya durant el règim franquista i el primer president del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Biografia

Carrera

Llicenciat i Premi Extraordinari en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat de València, va ser catedràtic de Geografia i Història a l'Institut de San Isidro de Madrid. Era membre de l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes. Va col·laborar amb el dictador Primo de Rivera, va estar lligat a Acción Española i cofundador de la revista del mateix nom.

Quan va esclatar la Guerra Civil havia estat president de la Diputació de Múrcia i diputat en les Corts Espanyoles de la II República per la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes. Vinculat a la revolta de l'exèrcit franquista des del principi, es va ocupar de representar els interessos de la dictadura en Hispanoamèrica.

La seva esposa era María dels Ángeles Mellado y Pérez de Meca, I comtessa (pontifícia) de Marín (1909-2004). La seva filla María del Pilar es va casar amb el futur president del Govern, Leopoldo Calvo-Sotelo.

Dictadura

Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre de l'Assemblea Nacional Consultiva, elegit com a Representant de la Diputació de Múrcia. Va obtenir 10 dels 11 vots emesos.[2]

Ministre d'Educació Nacional i President del CSIC

Després de la destitució de Pedro Sainz Rodríguez, va exercir el càrrec de Ministre d'Educació Nacional entre 1939 i 1951. Durant aquest període, va aplicar la política de sotmetre l'educació espanyola als interessos del règim[3] i de l'Església Catòlica,[4] va continuar la depuració del Magisteri espanyol.

El 1939, va anar també nomenat primer President del Consell Superior de Recerques Científiques, organisme que va substituir a l'anterior Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques del període monàrquic i republicà, integrant-hi altres centres de recerca abans dispersos. L'esperit que ho animava va quedar expressat en aquestes paraules del seu discurs inaugural:

« Volem una ciència catòlica. Liquidem, per tant, en aquesta hora, totes les heretgies científiques que van assecar i esgotaren els llits de la nostra genialitat nacional i ens van sumir en l'atonia i la decadència. [...] La nostra ciència actual, en connexió amb la que als segles passats ens va definir com a nació i com a imperi, vol ser abans de res catòlica.[5] »

En cessar en el càrrec, el 1967, seria nomenat President d'Honor vitalici.

Altres càrrecs

Ibáñez fou també Procurador en Corts, President de la Comissió de Justícia, i President del Consell d'Estat. A partir de 1958 seria ambaixador d'Espanya en Portugal, fins a la seva jubilació el 1969. Era Membre Numerari de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Va ser també nomenat Doctor «Honoris causa» per la Universitat Catòlica de Santiago de Xile (1938), la Universitat de Sevilla (1956), la Universitat d'Oviedo (1960) i la Universitat Pontifícia de Salamanca (1966).

Referències

  1. "Habitus" e idelogía
  2. Eleccions 12.9.1927 Consultat el 2 de desembre de 2011.
  3. [enllaç sense format] http://www.filosofia.org/mfa/fae944c.htm Decret de 29 de març de 1944 (BOE 10 abril de 1944) pel qual s'estableixen a les Universitats cursos per a la formació política dels escolars.
  4. [enllaç sense format] http://www.filosofia.org/mfa/fae944a.htm Decret de 26 de gener de 1944 (BOE 8 febrer de 1944) pel qual s'estableix a les Universitats espanyoles l'ensenyament religiós obligatori.
  5. Elías, C. (2000), «Los científicos piden que el CSIC no tenga carácter político». El Mundo, 15 d'octubre de 2000.

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Pedro Sainz Rodríguez
Ministre d'Educació i Ciència
Escut de l'estat espanyol

1939- 1951
Succeït per:
Joaquín Ruiz-Giménez Cortés
Precedit per:
Creació
President del CSIC
Escut de l'estat espanyol

1939- 1967
Succeït per:
Manuel Lora-Tamayo Martín
Precedit per:
Nicolás Franco Bahamonde
Ambaixador d'Espanya
a Portugal Portugal
Segona República Espanyola

1958-1969
Succeït per:
José Antonio Giménez-Arnau y Gran
Premis i fites
Precedit per:
Segismundo Royo-Villanova
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 35

1965-1969
Succeït per:
Gonzalo Fernández de la Mora
  • Vegeu aquesta plantilla
II Govern de Francisco Franco (9 d'agost de 1939 – 20 de maig de 1941)
Cap de l'Estat
Ministres
Ramón Serrano Suñer/Valentín Galarza Morante (Governació) • José Larraz López (Hisenda) • Joaquín Benjumea Burín (Agricultura i treball) • Juan Luis Beigbeder Atienza /Ramón Serrano Suñer (Afers Exteriors) • Esteban de Bilbao Eguía (Justícia) • José Enrique Varela Iglesias (Exèrcit) • Juan Yagüe Blanco/Juan Vigón Suero-Díaz (Aire) • Salvador Moreno Fernández (Marina) • Luis Alarcón de la Lastra/Demetrio Carceller Segura (Indústria i comerç) • Alfonso Peña Boeuf (Obres Públiques) • José Ibáñez Martín (Educació) • Agustín Muñoz Grandes (Secr. Gral. del Movimiento) • Pedro Gamero del Castillo (sense cartera) • Rafael Sánchez Mazas (sense cartera)
(← I FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← III FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
III Govern de Francisco Franco (20 de maig de 1941 – 3 de setembre de 1942)
Cap de l'Estat
Ministres
Valentín Galarza Morante (Governació) • Joaquín Benjumea Burín (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Ramón Serrano Suñer (Afers Exteriors) • Esteban de Bilbao Eguía (Justícia) • José Enrique Varela Iglesias (Exèrcit) • Juan Vigón Suero-Díaz (Aire) • Salvador Moreno Fernández (Marina) • Demetrio Carceller Segura (Indústria i comerç) • Alfonso Peña Boeuf (Obres Públiques) • Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Agricultura) • José Ibáñez Martín (Educació) • José Luis Arrese Magra (Secr. Gral. del Movimiento)
(← II FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← IV FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
IV Govern de Francisco Franco (3 de setembre de 1942 – 18 de juliol de 1945)
Cap de l'Estat
Ministres
Blas Pérez González (Governació) • Joaquín Benjumea Burín (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Francisco Gómez-Jordana Sousa/José Félix de Lequerica Erquiza (Afers Exteriors) • Esteban de Bilbao Eguía/Eduard Aunós Pérez (Justícia) • Carlos Asensio Cabanillas (Exèrcit) • Juan Vigón Suero-Díaz (Aire) • Salvador Moreno Fernández (Marina) • Demetrio Carceller Segura (Indústria i comerç) • Alfonso Peña Boeuf (Obres Públiques) • Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Agricultura) • José Ibáñez Martín (Educació) • José Luis Arrese Magra (Secr. Gral. del Movimiento)
(← III FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← V FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Vè Govern de Francisco Franco (18 de juliol de 1945 – 18 de juliol de 1951)
Cap de l'Estat
Ministres
Blas Pérez González (Governació) • Joaquín Benjumea Burín (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Alberto Martín Artajo (Afers Exteriors) • Raimundo Fernández Cuesta (Justícia i Secr. Gral. del Movimiento) • Fidel Dávila Arrondo (Exèrcit) • Eduardo González Gallarza (Aire) • Francisco Regalado Rodríguez (Marina) • Juan Antonio Suanzes Fernández (Indústria i comerç) • José María Fernández-Ladreda y Menéndez-Valdés (Obres Públiques) • Carlos Rein Segura (Agricultura) • José Ibáñez Martín
(← IV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← VI FRANCO)
Registres d'autoritat