José Ibáñez Martín

José Ibáñez Martín

Biografia
Naixement	18 desembre 1896 Valbona (província de Terol)
Mort	21 desembre 1969 (73 anys) Madrid
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 2 novembre 1967 – Manuel Lora-Tamayo Martín → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Ambaixador d'Espanya a Portugal
1958 – 1959 ← Nicolás Franco Bahamonde – José Antonio Giménez-Arnau → Nomenat per: Fernando María Castiella
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 15 maig 1958 – Fernando Suárez de Tangil y Angulo → Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 14 maig 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952 ← Eduardo Callejo de la Cuesta – Joaquín Ruiz-Giménez Cortés → Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Ministre d'Educació Nacional
9 agost 1939 – 16 juliol 1951 ← Pedro Sainz Rodríguez – Joaquín Ruiz-Giménez Cortés →
President del Consell Superior d'Investigacions Científiques
1939 –
Diputat a les Corts republicanes
14 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Múrcia (província)
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Dades personals
Formació	Universitat de València
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Diplomàtic
Ocupador	Institut San Isidro de Madrid
Partit	FE de las JONS
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Asociación Católica de Propagandistas Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Acción Española
Altres
Títol	Comte
Cònjuge	María de los Ángeles Mellado y Pérez de Meca, I comtessa de Marín
Fills	Pilar Ibáñez-Martín Mellado
Parents	Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (gendre)
Premis Orde d'Isabel la Catòlica Orde de Carles III Orde Civil d'Alfons X el Savi Orde de Sant Ramon de Penyafort Medalla d'Alfons XII Orde de Cisneros Orde de Sant Gregori el Gran Orde del Libertador San Martín Orde El Sol del Perú

José Ibáñez Martín, comte consort de Marín,^[1] (Valbona, Terol, 18 de desembre de 1896 - Madrid, 21 de desembre de 1969) va ser ministre d'Educació d'Espanya durant el règim franquista i el primer president del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

Biografia

Carrera

Llicenciat i Premi Extraordinari en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat de València, va ser catedràtic de Geografia i Història a l'Institut de San Isidro de Madrid. Era membre de l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes. Va col·laborar amb el dictador Primo de Rivera, va estar lligat a Acción Española i cofundador de la revista del mateix nom.

Quan va esclatar la Guerra Civil havia estat president de la Diputació de Múrcia i diputat en les Corts Espanyoles de la II República per la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes. Vinculat a la revolta de l'exèrcit franquista des del principi, es va ocupar de representar els interessos de la dictadura en Hispanoamèrica.

La seva esposa era María dels Ángeles Mellado y Pérez de Meca, I comtessa (pontifícia) de Marín (1909-2004). La seva filla María del Pilar es va casar amb el futur president del Govern, Leopoldo Calvo-Sotelo.

Dictadura

Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre de l'Assemblea Nacional Consultiva, elegit com a Representant de la Diputació de Múrcia. Va obtenir 10 dels 11 vots emesos.^[2]

Ministre d'Educació Nacional i President del CSIC

Després de la destitució de Pedro Sainz Rodríguez, va exercir el càrrec de Ministre d'Educació Nacional entre 1939 i 1951. Durant aquest període, va aplicar la política de sotmetre l'educació espanyola als interessos del règim^[3] i de l'Església Catòlica,^[4] va continuar la depuració del Magisteri espanyol.

El 1939, va anar també nomenat primer President del Consell Superior de Recerques Científiques, organisme que va substituir a l'anterior Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques del període monàrquic i republicà, integrant-hi altres centres de recerca abans dispersos. L'esperit que ho animava va quedar expressat en aquestes paraules del seu discurs inaugural:

En cessar en el càrrec, el 1967, seria nomenat President d'Honor vitalici.

Altres càrrecs

Ibáñez fou també Procurador en Corts, President de la Comissió de Justícia, i President del Consell d'Estat. A partir de 1958 seria ambaixador d'Espanya en Portugal, fins a la seva jubilació el 1969. Era Membre Numerari de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Va ser també nomenat Doctor «Honoris causa» per la Universitat Catòlica de Santiago de Xile (1938), la Universitat de Sevilla (1956), la Universitat d'Oviedo (1960) i la Universitat Pontifícia de Salamanca (1966).

Referències

Enllaços externs

• Breu biografia Arxivat 2010-06-24 a Wayback Machine. en el web del CSIC.

Càrrecs públics
Precedit per: Pedro Sainz Rodríguez	Ministre d'Educació i Ciència 1939- 1951	Succeït per: Joaquín Ruiz-Giménez Cortés
Precedit per: Creació	President del CSIC 1939- 1967	Succeït per: Manuel Lora-Tamayo Martín
Precedit per: Nicolás Franco Bahamonde	Ambaixador d'Espanya a Portugal 1958-1969	Succeït per: José Antonio Giménez-Arnau y Gran
Premis i fites
Precedit per: Segismundo Royo-Villanova	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 35 1965-1969	Succeït per: Gonzalo Fernández de la Mora