José Ibáñez Martín
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 desembre 1896 Valbona (província de Terol) |
Mort | 21 desembre 1969 (73 anys) Madrid |
Procurador a Corts | |
3 juliol 1964 – 2 novembre 1967 – Manuel Lora-Tamayo Martín → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes | |
Ambaixador d'Espanya a Portugal | |
1958 – 1959 ← Nicolás Franco Bahamonde – José Antonio Giménez-Arnau → Nomenat per: Fernando María Castiella | |
Procurador a Corts | |
14 maig 1955 – 15 maig 1958 – Fernando Suárez de Tangil y Angulo → Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
14 maig 1952 – 14 maig 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
13 maig 1949 – 5 abril 1952 ← Eduardo Callejo de la Cuesta – Joaquín Ruiz-Giménez Cortés → Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
12 maig 1946 – 6 abril 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes | |
Procurador a Corts | |
16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) | |
Ministre d'Educació Nacional | |
9 agost 1939 – 16 juliol 1951 ← Pedro Sainz Rodríguez – Joaquín Ruiz-Giménez Cortés → | |
President del Consell Superior d'Investigacions Científiques | |
1939 – | |
Diputat a les Corts republicanes | |
14 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Múrcia (província) | |
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de València |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Diplomàtic |
Ocupador | Institut San Isidro de Madrid |
Partit | FE de las JONS |
Membre de | |
Altres | |
Títol | Comte |
Cònjuge | María de los Ángeles Mellado y Pérez de Meca, I comtessa de Marín |
Fills | Pilar Ibáñez-Martín Mellado |
Parents | Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (gendre) |
Premis Orde d'Isabel la Catòlica Orde de Carles III Orde Civil d'Alfons X el Savi Orde de Sant Ramon de Penyafort Medalla d'Alfons XII Orde de Cisneros Orde de Sant Gregori el Gran Orde del Libertador San Martín Orde El Sol del Perú | |
José Ibáñez Martín, comte consort de Marín,[1] (Valbona, Terol, 18 de desembre de 1896 - Madrid, 21 de desembre de 1969) va ser ministre d'Educació d'Espanya durant el règim franquista i el primer president del Consell Superior d'Investigacions Científiques.
Biografia
Carrera
Llicenciat i Premi Extraordinari en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat de València, va ser catedràtic de Geografia i Història a l'Institut de San Isidro de Madrid. Era membre de l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes. Va col·laborar amb el dictador Primo de Rivera, va estar lligat a Acción Española i cofundador de la revista del mateix nom.
Quan va esclatar la Guerra Civil havia estat president de la Diputació de Múrcia i diputat en les Corts Espanyoles de la II República per la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes. Vinculat a la revolta de l'exèrcit franquista des del principi, es va ocupar de representar els interessos de la dictadura en Hispanoamèrica.
La seva esposa era María dels Ángeles Mellado y Pérez de Meca, I comtessa (pontifícia) de Marín (1909-2004). La seva filla María del Pilar es va casar amb el futur president del Govern, Leopoldo Calvo-Sotelo.
Dictadura
Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre de l'Assemblea Nacional Consultiva, elegit com a Representant de la Diputació de Múrcia. Va obtenir 10 dels 11 vots emesos.[2]
Ministre d'Educació Nacional i President del CSIC
Després de la destitució de Pedro Sainz Rodríguez, va exercir el càrrec de Ministre d'Educació Nacional entre 1939 i 1951. Durant aquest període, va aplicar la política de sotmetre l'educació espanyola als interessos del règim[3] i de l'Església Catòlica,[4] va continuar la depuració del Magisteri espanyol.
El 1939, va anar també nomenat primer President del Consell Superior de Recerques Científiques, organisme que va substituir a l'anterior Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques del període monàrquic i republicà, integrant-hi altres centres de recerca abans dispersos. L'esperit que ho animava va quedar expressat en aquestes paraules del seu discurs inaugural:
« | Volem una ciència catòlica. Liquidem, per tant, en aquesta hora, totes les heretgies científiques que van assecar i esgotaren els llits de la nostra genialitat nacional i ens van sumir en l'atonia i la decadència. [...] La nostra ciència actual, en connexió amb la que als segles passats ens va definir com a nació i com a imperi, vol ser abans de res catòlica.[5] | » |
En cessar en el càrrec, el 1967, seria nomenat President d'Honor vitalici.
Altres càrrecs
Ibáñez fou també Procurador en Corts, President de la Comissió de Justícia, i President del Consell d'Estat. A partir de 1958 seria ambaixador d'Espanya en Portugal, fins a la seva jubilació el 1969. Era Membre Numerari de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Va ser també nomenat Doctor «Honoris causa» per la Universitat Catòlica de Santiago de Xile (1938), la Universitat de Sevilla (1956), la Universitat d'Oviedo (1960) i la Universitat Pontifícia de Salamanca (1966).
Referències
- ↑ "Habitus" e idelogía
- ↑ Eleccions 12.9.1927 Consultat el 2 de desembre de 2011.
- ↑ [enllaç sense format] http://www.filosofia.org/mfa/fae944c.htm Decret de 29 de març de 1944 (BOE 10 abril de 1944) pel qual s'estableixen a les Universitats cursos per a la formació política dels escolars.
- ↑ [enllaç sense format] http://www.filosofia.org/mfa/fae944a.htm Decret de 26 de gener de 1944 (BOE 8 febrer de 1944) pel qual s'estableix a les Universitats espanyoles l'ensenyament religiós obligatori.
- ↑ Elías, C. (2000), «Los científicos piden que el CSIC no tenga carácter político». El Mundo, 15 d'octubre de 2000.
Enllaços externs
- Breu biografia Arxivat 2010-06-24 a Wayback Machine. en el web del CSIC.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Pedro Sainz Rodríguez | Ministre d'Educació i Ciència 1939- 1951 | Succeït per: Joaquín Ruiz-Giménez Cortés |
Precedit per: Creació | President del CSIC 1939- 1967 | Succeït per: Manuel Lora-Tamayo Martín |
Precedit per: Nicolás Franco Bahamonde | Ambaixador d'Espanya a Portugal 1958-1969 | Succeït per: José Antonio Giménez-Arnau y Gran |
Premis i fites | ||
Precedit per: Segismundo Royo-Villanova | Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 35 1965-1969 | Succeït per: Gonzalo Fernández de la Mora |