Blas Pérez González

Infotaula de personaBlas Pérez González
Nom original(es) Blas Pérez González Sanz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 agost 1898 Modifica el valor a Wikidata
Santa Cruz de La Palma (Santa Cruz de Tenerife) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 1978 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958 – Camilo Alonso Vega →
Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 13 maig 1952
Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 11 maig 1949
Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 març 1943, 12 maig 1946 – 12 maig 1946
Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes, I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Ministre de la Governació
3 setembre 1942 – 25 febrer 1957
← Valentín Galarza Morante – Camilo Alonso Vega →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCatedràtic d'universitat
PartitFE de las JONS
Membre de
Consell Nacional d'Educació (1941–)
Consell Nacional de FET y de las JONS
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Comissió General de Codificació Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1958)  Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild
  • (1957)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  • (1954)  Gran Creu de l'Orde Civil de Sanitat
  • (1953)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
  • (1950)  Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes
  • (1949)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
  • (1945)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc
  • (juliol 1944)  Gran Creu de l'Orde de Beneficència
  • (febrer 1944)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort
  • (1943, 1944)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc Modifica el valor a Wikidata

Blas Pérez González (Santa Cruz de La Palma, Canàries, 13 d'agost de 1898 - Madrid, 7 de febrer de 1978[1]) va ser un advocat, jurista i catedràtic d'universitat espanyol que va ser Ministre de la Governació durant el Franquisme, entre 1942 i 1957.

Biografia

Va néixer a Santa Cruz de La Palma. Va cursar els estudis de Batxillerat en els instituts de La Laguna i Barcelona, i la carrera de dret en la Universitat Central de Madrid, aconseguint el premi extraordinari fi de carrera i on va realitzar també el doctorat. Posteriorment va ingressar en el Cos Jurídic Militar, on va ser General Auditor de l'Aire.

En 1927 va obtenir per oposició la càtedra de dret civil de la Universitat de Barcelona, arribant a ser degà de la Facultat de Dret, càrrec del qual va ser deposat en declarar-se la II República per la seva ideologia conservadora.

Quan es va produir el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 es trobava a Barcelona, va ser detingut el 27 de setembre i fou condemnar a mort, pena de la qual va poder lliurar-se gràcies a les gestions realitzades per alguns dels seus amics de la FAI (possiblement franquistes infiltrats). Després es va ocultar durant 9 mesos, fins que va poder escapar a la zona nacionalista.

Es va afiliar a la Falange Española abans de la seva unificació en el Movimiento Nacional, erò abans de la revolta militar no havia ocupat càrrec ni pertangut a cap partit polític. El 20 de maig de 1937 és destinat a l'assessoria jurídica de la Caserna General en Salamanca i Burgos i, més tard, al Tribunal Suprem, on va ser fiscal, i president a partir del 10 de novembre de 1938. Va ocupar també durant aquesta època el càrrec de delegat nacional de Justícia i Dret de la F.E.T. y de las J.O.N.S. i va ser membre de la Junta Política de la Falange.

Ministre de la Governació

Entre el 3 de setembre de 1942 i el 25 de febrer de 1957 va ser Ministre de la Governació. Durant el seu mandat es va aprovar la Llei del Sòl d'Espanya. Amb aquesta legislació innovadora plantejava una geografia voluntària de la descentralització urbana i l'equilibri territorial, assentada sobre el control dels moviments de població i de la localització industrial.[2]

« "...limitar el creixement de les grans ciutats i vitalitzar, en canvi, els nuclis d'equilibrat desenvolupament, en els quals s'harmonitzen les economies agrícola, industrial i urbana..." »
— Discurs de presentació de la Llei del Sòl davant les Corts Espanyoles..

Parlamentari

Després del seu cessament com a Ministre va ser Procurador en Corts per designació directa de Franco.

Va pertànyer a la Reial Acadèmia de Ciències Morales i Polítiques, i va ser president del Consell de Redacció de la Revista de Derecho Privado, i va ser conseller togado del Consell Suprem de Justícia Militar i president del Consell de Codificació de Dret Privat i del Codi de Jurisdicció de l'Aire; i també va ser conseller del Patronat de la Fundación Juan March, així com president de Nora Ibérica, S.A., i vocal en els consells d'administració de Lepanto, S.A., Compañía Trasmediterránea, Compañía de Seguros Generales o La Auxiliar de la Construcción, S.A. entre altres.

Li van ser concedides les següents condecoracions: Gran Creu del Mèrit Militar, Gran Creu del Mèrit Naval, Gran Creu de l'Orde Civil de la Beneficència, Gran Creu de l'Hospitalària Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem, Creu Meritíssima de Sant Ramon de Penyafort, l'Orde d'Isabel la Catòlica i la Medalla d'Or de Segòvia.

L'avinguda Marítima de Santa Cruz de La Palma s'anomenà avenida de Blas Pérez González. Altres pobles de l'illa de La Palma han anomenat alguns carrers amb el seu nom en el seu record.

Imputat per crims contra la humanitat i detenció il·legal

Va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputat per l'Audiència Nacional en el sumari instruït per Baltasar Garzón, pels delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la Guerra civil espanyola i en els primers anys del règim, i que no van ser processats en comprovar-se la seva defunció.[3][4][5] Baltasar Garzón va ser imputat per prevaricació per aquest procediment en considerar el Tribunal Suprem que, sense entrar en el fons de l'assumpte (l'acusació als líders franquistes), no tenia competències per a això.[6]

Publicacions

Blas Pérez González va escriure els següents llibres:[7]

  • El método jurídico (1942).
  • El requisito de la viabilidad (1944).
  • Rescinsión de Institución.
  • Discursos Políticos.
  • La obra de Prieto Bonforte.
  • La extensión del derecho real de hipoteca

Recompenses

Amb motiu del Día del Caudillo, l'1 d'octubre del 1954 es concedia la Medalla d'Or de la Joventut a l'arquebisbe de Santiago, Fernando Quiroga Palacios i als destacats falangistes José Antonio Girón de Velasco, Blas Pérez González i Emilio Rodríguez Tarduchy.[8]

Referències

  1. elpais.com Murió el ex-ministro de la Gobernación Blas Pérez
  2. Fernando de Terán, "Planeamiento urbano en la España Contemporánea". Gustavo Gili, Barcelona, 1978, ISBN 84-252-0711-8, página 15.
  3. Texto del auto de 16 de octubre de 2008
  4. Document: Acte del jutge Garzón en què s'inhibeix d'investigar la causa del franquisme.
  5. El País: Garzón reparte la causa del franquismo.
  6. La Sala Segunda ha decidido admitir a trámite una querella en la que se imputa al famoso juez estrella un delito de prevaricación "palmario, premeditado, consciente y creyéndose impune" por su actuación en el proceso que inició por la desaparición de personas durante la guerra civil y el franquismo.
  7. equipo Mundo. Los 90 Ministros de Franco. Barcelona: DOPESA, 1971. DL: B-26795/1971. 
  8. Francisco Blanco en Los elementos de referencia interna de la F.E.T. y de las J.O.N.S. Nombres y símbolos: 2.19.- Santoral del Frente de Juventudes.-

Bibliografia

  • equipo Mundo. Los 90 Ministros de Franco. Barcelona: DOPESA, 1971. DL: B-26795/1971. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Valentín Galarza Morante
Ministre de la Governació
Escut de l'estat espanyol

1942- 1957
Succeït per:
Camilo Alonso Vega
Premis i fites
Precedit per:
Joaquín Fernández Prida
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 32

1943-1977
Succeït per:
Rafael Benjumea y Burín
  • Vegeu aquesta plantilla
IV Govern de Francisco Franco (3 de setembre de 1942 – 18 de juliol de 1945)
Cap de l'Estat
Ministres
Blas Pérez González (Governació) • Joaquín Benjumea Burín (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Francisco Gómez-Jordana Sousa/José Félix de Lequerica Erquiza (Afers Exteriors) • Esteban de Bilbao Eguía/Eduard Aunós Pérez (Justícia) • Carlos Asensio Cabanillas (Exèrcit) • Juan Vigón Suero-Díaz (Aire) • Salvador Moreno Fernández (Marina) • Demetrio Carceller Segura (Indústria i comerç) • Alfonso Peña Boeuf (Obres Públiques) • Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Agricultura) • José Ibáñez Martín (Educació) • José Luis Arrese Magra (Secr. Gral. del Movimiento)
(← III FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← V FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Vè Govern de Francisco Franco (18 de juliol de 1945 – 18 de juliol de 1951)
Cap de l'Estat
Ministres
Blas Pérez González (Governació) • Joaquín Benjumea Burín (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Alberto Martín Artajo (Afers Exteriors) • Raimundo Fernández Cuesta (Justícia i Secr. Gral. del Movimiento) • Fidel Dávila Arrondo (Exèrcit) • Eduardo González Gallarza (Aire) • Francisco Regalado Rodríguez (Marina) • Juan Antonio Suanzes Fernández (Indústria i comerç) • José María Fernández-Ladreda y Menéndez-Valdés (Obres Públiques) • Carlos Rein Segura (Agricultura) • José Ibáñez Martín
(← IV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← VI FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
VIè Govern de Francisco Franco (18 de juliol de 1951 – 16 de febrer de 1956)
Cap de l'Estat
Ministre Subsecretari de la Presidència
Ministres
Blas Pérez González (Governació) • Francisco Gómez de Llano (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Alberto Martín Artajo (Afers Exteriors) • Antonio Iturmendi Bañales (Justícia) • Agustín Muñoz Grandes (Exèrcit) • Eduardo González Gallarza (Aire) • Salvador Moreno Fernández (Marina) • Joaquín Planells Riera (Indústria) • Manuel Arburúa de la Miyar (Comerç) • Fernando Suárez de Tangil y Angulo (Obres Públiques) • Rafael Cavestany de Anduaga (Agricultura) • Joaquín Ruiz-Giménez Cortés (Educació) • Gabriel Arias-Salgado y de Cubas (Informació i Turisme) • Raimundo Fernández Cuesta (Secr. Gral. del Movimiento)
(← V FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← VII FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
VIIè Govern de Francisco Franco (25 de febrer de 1956 – 10 de juliol de 1957)
Cap de l'Estat
Ministre Subsecretari de la Presidència
Ministres
Blas Pérez González (Governació) • Francisco Gómez de Llano (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Alberto Martín Artajo (Afers Exteriors) • Antonio Iturmendi Bañales (Justícia) • Agustín Muñoz Grandes (Exèrcit) • Eduardo González Gallarza (Aire) • Salvador Moreno Fernández (Marina) • Joaquín Planells Riera (Indústria) • Manuel Arburúa de la Miyar (Comerç) • Fernando Suárez de Tangil y Angulo (Obres Públiques) • Rafael Cavestany de Anduaga (Agricultura) • Jesús Rubio García-Mina (Educació) • Gabriel Arias-Salgado y de Cubas (Informació i Turisme) • José Luis Arrese Magra (Secr. Gral. del Movimiento)
(← VI FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← VIII FRANCO)
Registres d'autoritat