José Félix de Lequerica Erquiza

José Félix de Lequerica Erquiza

Nom original	(es) José Félix de Lequerica y Erquiza
Biografia
Naixement	30 gener 1891 Bilbao (Biscaia)
Mort	9 juny 1963 (72 anys) Getxo (Biscaia)
Diputat al Congrés dels Diputats
18 de juny de 1919 – 15 de setembre de 1923
Circumscripció	Illescas/Toledo
Alcalde de Bilbao
1938 – 1939
← José María González de Careaga Urquijo José María de Oriol y Urquijo →
Ambaixador d'Espanya a França[1]
1939 – 1944
← Marcelino Pascua Martínez José Antonio de Sangróniz y Castro →
Ambaixador d'Espanya als Estats Units
5 de gener de 1951 – 2 de novembre de 1954
← Eduardo Propper de Callejón José María de Areilza →
Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 27 de juny de 1963
Ministre d'Afers Exteriors[2]
11 d'agost de 1944 – 20 de juliol de 1945
← Francisco Gómez-Jordana Sousa Alberto Martín-Artajo Álvarez →
Ambaixador d'Espanya davant les Nacions Unides
1956 – 1963
← Nou càrrec Manuel Aznar Zubigaray →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Deusto
Activitat
Lloc de treball	Madrid Washington DC
Ocupació	diplomàtic, polític
Partit	FE de las JONS
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Premis (11 octubre 1953)  Gran Creu de l'Orde Militar de Crist (1945)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1944)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1939)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Medalla Pro Ecclesia et Pontifice  Legió d'Honor
Procurador a Corts 31 maig 1961 – 27 juny 1963 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Representant permanent d'Espanya davant de les Nacions Unides 1956 – 1963 – Manuel Aznar Zubigaray → Procurador a Corts 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 2 desembre 1954 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Ambaixador d'Espanya als Estats Units 5 gener 1951 – 2 novembre 1954 ← Eduardo Propper de Callejón – José María de Areilza → Procurador a Corts 13 maig 1949 – 18 octubre 1951 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 maig 1946 – 4 maig 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació 11 agost 1944 – 20 juliol 1945 ← Francisco Gómez-Jordana Sousa – Alberto Martín Artajo → Procurador a Corts 16 març 1943 – 24 abril 1946 ← Francisco Gómez-Jordana Sousa – Alberto Martín Artajo → Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) Ambaixador d'Espanya a França 1939 – 1944 ← Marcelino Pascua Martínez – José Antonio de Sangróniz y Castro → Alcalde de Bilbao 19 agost 1938 – 29 març 1939 ← José María González de Careaga Urquijo – José María de Oriol y Urquijo → Diputat al Congrés dels Diputats 18 juny 1919 – 15 setembre 1923 Circumscripció electoral: Districte electoral d'Illescas

José Félix de Lequerica Erquiza (Bilbao, 30 de gener de 1891 - Getxo 9 de juny de 1963) va ser un polític i diplomàtic espanyol, ministre d'Afers exteriors durant el primer franquisme.

Biografia

Va néixer en 1891 en Bilbao en el si d'una família benestant, ben relacionada però sense arribar al nivell superior (el seu besavi havia estat alcalde de Bilbao). Això no va ser obstacle perquè Lequerica destaqués com un jove molt brillant en els estudis i arribés a fer estudis superiors. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Deusto i posteriorment es va doctorar en la Universitat Central de Madrid. Va ser becat per ampliar els seus estudis a Anglaterra, on va acudir a la London School of Economic and Political Science. La seva tesi doctoral va ser Jorge Sorel, el teorizador del socialismo revolucionario.

Inicis en la carrera política

Es va iniciar en la política de la mà de Juan T. Gandarias i Durañona. Va estar vinculat al maurisme des dels seus inicis en l'activitat política. Va arribar a ser escollit Diputat a Corts amb l'edat mínima legal exigida, 25 anys. Va ser diputat pel districte d'Illescas entre 1916 i 1923, fins que les Corts van ser dissoltes per la proclamació de la dictadura de Primo de Rivera. En 1921 havia ocupat un càrrec de sotssecretari durant el gabinet de govern d'Antoni Maura.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera

Durant la dictadura de Primo de Rivera es va mantenir sense col·laborar amb el règim, al marge de la política, per fidelitat al seu mentor polític, Antoni Maura, que mantenia una postura oposada a la dictadura. Durant aquests anys va escriure articles dominicals a El Pueblo Vasco, en els quals mostrava una actitud crítica amb el govern, especialment amb els seus mètodes i llenguatge, encara que també reconeixia els seus assoliments positius. Va obtenir bastant popularitat per aquests articles, que van ser recollits en un 1928 en un volum titulat Soldados y políticos.

Lequerica va estar dedicat durant aquests anys principalment als negocis en diverses empreses : Vidrieras Españolas de Llodio, La Basconia, Banco Urquijo, etc..

Segona República i Guerra Civil

Abans de l'arribada de la Segona República seguia vinculat als moviments monàrquics tradicionals, però amb l'arribada de la República es va produir el seu distanciament d'aquests. Els monàrquics lleials a Alfons XIII li van oferir dirigir el seu moviment quan el rei es trobava en encara a França, poc després d'exiliar-se, però per alguna raó Lequerica va declinar l'oferta. Enfrontat a la dreta tradicional catòlica i vetat per aquesta, va ser entaulant contacte amb els nous moviments nacional-sindicalistes que van sorgir aquests anys. Va ser col·laborador primerenc de Ramiro Ledesma Ramos, al que va ajudar en el finançament del setmanari «La Conquista del Estado» en 1931. Durant aquests anys des de la premsa conservadora basca i des de la revista de les JONS va mantenir una postura hostil i combativa amb el nacionalisme basc. En 1932 va ser detingut arran del fallit intent de cop d'estat de la Sanjurjada.

Quan va esclatar el cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil, Lequerica es trobava en París. Va tornar a Espanya i va ingressar en Falange Española. Durant la guerra va ser nomenat per la Junta Tècnica de l'Estat que governava en territori franquista alcalde de Bilbao. Va ocupar aquest càrrec entre 1938 i 1939.

Ambaixador a França

En 1939, va ser enviat a França com a ambaixador, ocupant després l'ambaixada en el règim de Vichy aliat de l'Alemanya nazi. Com a ambaixador va destacar per la persecució implacable a la que va sotmetre als exiliats de la guerra a Espanya. Va aconseguir que Max Aub fos deportat a Algèria, la presó per Federica Montseny a Dordonya i la detenció de Lluís Companys i altres dirigents republicans, lliurats a la dictadura franquista, com Julián Zugazagoitia, Francisco Cruz Salido o Joan Peiró que també serien afusellats. En 1943 va ser condecorat amb la Legió d'Honor pel Mariscal Philippe Pétain.

Ministre d'exteriors

Quan a l'agost de 1944 va morir Francisco Gómez-Jordana Sousa, ministre d'Afers exteriors, Lequerica va accedir a la cartera que quedava vacant. Va exercir el càrrec durant una mica menys d'un any, fins a juliol de 1945, coincidint el seu càrrec aproximadament amb l'últim any de la Segona Guerra Mundial.

Des del seu càrrec va tractar de trencar la seva vinculació amb les potències que anaven a resultar derrotades en la guerra i amb les quals havia mantingut el règim franquista relacions més que amistoses. cal destacar com a exemple que, després de la Matança de Manila, en la qual es van veure afectats ciutadans espanyols, va lliurar al ministre plenipotenciari japonès a Madrid, Yakishiro Suma, una notificació de la ruptura de relacions entre tots dos països.^[3]

Se sap que un jove diplomàtic espanyol destinat a Budapest, Ángel Sanz-Briz, va remetre un document a l'agost de 1944, escrit per dos joves eslovacs que van aconseguir escapar del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau, al recentment nomenat ministre d'Afers exteriors Lequerica.

Representant a Washington

En 1945 va ser nomenat inspector general d'ambaixades, amb categoria d'ambaixador i residència a Washington. La seva missió va ser la de restablir relacions diplomàtiques amb els Estats Units i aconseguir així que el règim franquista fos reconegut per aquest país. Aquest primer objectiu va ser aconseguit en 1951, després de la qual cosa va ser nomenat ambaixador a Washington. Va presentar les seues credencials al President Truman el 17 de gener; aquest president ja l'havia rebutjat com a ambaixador l'any 1945, per la qual cosa el va rebre molt fredament.^[4] En el seu càrrec va desenvolupar una gran labor d'aproximació que va donar com a resultat la signatura de convenis bilaterals entre tots dos països en 1953.

Procurador en Corts

L'agost de 1953 va deixar l'ambaixada a Washington i va ser nomenat procurador en les Corts, de les quals va arribar a ser vicepresident primer.

Ambaixador davant les Nacions Unides

Després va ser el primer ambaixador permanent d'Espanya en les Nacions Unides (1955). Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Vegeu també

• Bernardo Rolland de Miota

Referències

Enllaços externs

• Biografies d'alcaldes de Bilbao 1937-1979 p. 169- 188
• El destinatario de la carta fue compañero de Lorca Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine., La Voz Digital.
• Fitxa biogràfica Arxivat 2008-01-08 a Wayback Machine.

Càrrecs públics
Precedit per: José María González de Careaga Urquijo	Alcaldes de Bilbao 1938-1939	Succeït per: José María de Oriol y Urquijo
Precedit per: Marcelino Pascua Martínez	Ambaixador d'Espanya a França 1939-1944	Succeït per: José Antonio de Sangróniz y Castro
Precedit per: Francisco Gómez-Jordana Sousa	Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya 1944-1945	Succeït per: Alberto Martín-Artajo Álvarez
Premis i fites
Precedit per: Lorenzo-Víctor Paret y Guasp	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 22 1954-1963	Succeït per: Joan Sardà i Dexeus