Joaquín Benjumea Burín

Joaquín Benjumea Burín

Biografia
Naixement	17 gener 1878 Sevilla (Espanya)
Mort	30 desembre 1963 (85 anys) Sevilla (Espanya)
Ministre d'Hisenda[1]
20 de maig de 1941 – 18 de juliol de 1951
← José Larraz López Francisco Gómez de Llano →
Ministre d'Agricultura i Treball
9 d'agost de 1939 – 16 d'octubre de 1941
← Raimundo Fernández Cuesta Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia →
Ministre de Treball
16 d'octubre de 1940 – 19 de maig de 1941
← Pedro González-Bueno y Bocos José Antonio Girón de Velasco →
Governador del Banc d'Espanya
setembre de 1951 – desembre de 1963
← Francisco de Cárdenas y de la Torre Mariano Navarro Rubio →
Alcalde de Sevilla
novembre de 1938 – juliol de 1939
← Ramón de Carranza Gómez de Pablo Francisco Duclós Pérez →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, aristòcrata, enginyer de mines
Altres
Títol	Comtat de Benjumea
Germans	Rafael Benjumea y Burín
Premis (1949)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1944)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1943)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc (1943)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola (1941)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  doctor honoris causa per la Universitat de Sevilla
Procurador a Corts 31 maig 1961 – 23 abril 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 18 octubre 1951 – 5 abril 1952 – Francisco Gómez de Llano → Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 maig 1946 – 6 abril 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) Ministre d'Agricultura 1939 – Ministre Governador del Banc d'Espanya Diputat al Congrés dels Diputats Alcalde

Joaquín Benjumea Burín (Sevilla, 17 de gener de 1878 - Sevilla, 30 de desembre de 1963), I Comte de Benjumea, polític espanyol amb la dictadura de Franco.

Biografia

Procedent d'una família de la burgesia agrària acomodada. El seu pare Diego Benjumea Pérez de Seoane era advocat, ramader i propietari agrícola. El seu germà Rafael, comte de Guadalhorce, va arribar a ser ministre durant la dictadura de Primo de Rivera.

Joaquín va estudiar enginyeria de mines, treball que va exercir en llocs de responsabilitat durant molts anys. També es va especialitzar en estudis hidroelèctrics, l'interès dels quals compartia amb l'agricultura i la ramaderia, de les quals era un gran coneixedor.

Va casar amb María Manuela Medina y Togores, tenint set fills: Diego, Manuela, Alfonso María, Luis, Isabel, Ana María i Marta. Un d'ells va morir als primers moments de la Guerra Civil a Sevilla.

Va ser nomenat president de la Diputació de Sevilla. Al maig de 1938 va ser designat responsable de Servei Nacional de Regions Devastades i Reparacions, ja que posteriorment va simultanejar amb el d'alcalde de Sevilla, càrrec que va exercir entre novembre de 1938 i juliol de 1939. Al març de 1939 era director de l'Institut de Crèdit per a la Reconstrucció Nacional, sentant les bases econòmiques per a aquesta tasca.

Posteriorment va ser ministre del Govern de Franco durant més de dotze anys. Va ser titular del ministeri d'Agricultura i de forma interina el de Treball (10-8-1939 a 16-10-1940 i des de 16-10-1940 a 19-5-1941], Ministre d'Hisenda (20-5-1941 a 18-7-1951), càrrec en el qual es va concentrar en la reconstrucció del país després de la guerra. El 7 de setembre de 1951 va ser nomenat Governador del Banc d'Espanya lloc que va exercir fins a la seva mort

En 1951 Francisco Franco li atorgà el Comtat de Benjumea.

Parlamentari

Procurador en les Corts i Conseller Nacional durant el franquisme per la seva condició de Membre del Govern (Ministre d'Hisenda) en la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946),^[2] després del seu cessament com a ministre va ser designat, el 18 d'octubre de 1951, procurador a les Corts Espanyoles pel Cap de l'Estat per la III Legislatura de les Corts Espanyoles (1949-1952),^[3] Va ser successivament designat fins a la seva defunció.

Bibliografia

• Nicolás Salas, Joaquín Benjumea Burín: 1878-1963, Sevilla, Guadalquivir Ediciones, 1990
• Enrique Fuentes Quintana y otros, La Hacienda en sus ministros. Franquismo y democracia, 1997

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Ramón de Carranza Gómez Pablo	Alcalde de Sevilla 1939- 1941	Succeït per: Francisco Duclós Pérez
Precedit per: Raimundo Fernández Cuesta	Ministre d'Agricultura i Treball 1939- 1941	Succeït per: Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia
Precedit per: Pedro González-Bueno y Bocos	Ministre de Treball 1940- 1941	Succeït per: José Antonio Girón de Velasco
Precedit per: José Larraz López	Ministre d'Hisenda 1941- 1951	Succeït per: Francisco Gómez de Llano
Precedit per: Francisco de Cárdenas y de la Torre	Governador del Banc d'Espanya 1951- 1963	Succeït per: Mariano Navarro Rubio