Jesús Rubio García-Mina

Jesús Rubio García-Mina

Biografia
Naixement	15 agost 1908 Pamplona (Navarra)
Mort	13 juliol 1976 (67 anys) Madrid
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 14 juliol 1962 – Camilo Alonso Vega, Manuel Lora-Tamayo Martín → Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
8 maig 1956 – 14 abril 1958 ← Joaquín Ruiz-Giménez Cortés Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Ministre d'Educació Nacional
16 febrer 1956 – 10 juliol 1962 ← Joaquín Ruiz-Giménez Cortés – Manuel Lora-Tamayo Martín →
Ministre d'Educació, Cultura i Esports
16 febrer 1956 – 10 juliol 1962 ← Joaquín Ruiz-Giménez Cortés – Manuel Lora-Tamayo Martín →
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 18 octubre 1951 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 4 maig 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Subsecretari d'Educació Nacional
1939 – 1951 ← Alfonso García Valdecasas – Segismundo Royo-Villanova y Fernández-Cavada →
Catedràtic d'universitat
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Professor d'Universitat
Partit	FE de las JONS
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Consell Nacional d'Educació Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
Premis (1962)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1962)  Victor d'or du SEU (fr) (1958)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1957)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1951)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (9 desembre 1942)  gran creu de l'orde de la Instrucció Pública

Jesús Rubio García-Mina (Pamplona, 15 d'agost de 1908 - Madrid, 13 de juliol de 1976), de procedència falangista, fou un catedràtic de Dret Mercantil, lletrat de les Corts i Ministre d'Educació del règim franquista.

Biografia

Va estudiar Dret a Madrid i va obtenir premi extraordinari de doctorat. Va ampliar els seus estudis a les universitats de Viena, Múnic i París, després de la qual cosa va ingressar per oposició, amb el número u de la seva promoció, en el cos de lletrats de les Corts espanyoles.

Va ser catedràtic de dret mercantil en la Universitat de Madrid.

Va ser Ministre d'Educació del règim de Franco entre 1956 i 1962, substituint Joaquín Ruiz-Giménez Cortés, defenestrat pel seu enfrontament amb el ministre de Governació a causa dels disturbis estudiantils de 1956.^[1] A compte dels fets, Rubio García-Mina va pronunciar el seu famós «estudiants, a estudiar», convertit en lema habitual del règim contra qualsevol agitació estudiantil.^[1] Posteriorment fou President del Tribunal de Defensa de la Competència. Dins del Règim de Franco va estar adscrit a Falange. De fet era militant de l'organització des d'abans de la Guerra Civil (els coneguts com «camises velles»)

Va ser vocal i president del Reial Patronat del Museu del Prado, conseller del Banc d'Espanya, vicepresident del Patro­nat de Museus i membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.^[2]

És autor d'una Introducción al Derecho mercantil publicada en 1969.^[3]

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Joaquín Ruiz-Giménez Cortés	Ministre d'Educació i Ciència 1956- 1962	Succeït per: Manuel Lora-Tamayo Martín