Jesús Rubio García-Mina

Infotaula de personaJesús Rubio García-Mina

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 agost 1908 Modifica el valor a Wikidata
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1976 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 14 juliol 1962 – Camilo Alonso Vega, Manuel Lora-Tamayo Martín →
Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
8 maig 1956 – 14 abril 1958
← Joaquín Ruiz-Giménez Cortés
Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Ministre d'Educació Nacional
16 febrer 1956 – 10 juliol 1962
← Joaquín Ruiz-Giménez CortésManuel Lora-Tamayo Martín →
Ministre d'Educació, Cultura i Esports
16 febrer 1956 – 10 juliol 1962
← Joaquín Ruiz-Giménez CortésManuel Lora-Tamayo Martín →
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 18 octubre 1951
Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 4 maig 1949
Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Subsecretari d'Educació Nacional
1939 – 1951
← Alfonso García ValdecasasSegismundo Royo-Villanova y Fernández-Cavada →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióProfessor d'Universitat
PartitFE de las JONS
Membre de
Premis
  • (1962)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  • (1962)  Victor d'or du SEU (fr) Tradueix
  • (1958)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
  • (1957)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort
  • (1951)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
  • (9 desembre 1942)  gran creu de l'orde de la Instrucció Pública Modifica el valor a Wikidata

Jesús Rubio García-Mina (Pamplona, 15 d'agost de 1908 - Madrid, 13 de juliol de 1976), de procedència falangista, fou un catedràtic de Dret Mercantil, lletrat de les Corts i Ministre d'Educació del règim franquista.

Biografia

Va estudiar Dret a Madrid i va obtenir premi extraordinari de doctorat. Va ampliar els seus estudis a les universitats de Viena, Múnic i París, després de la qual cosa va ingressar per oposició, amb el número u de la seva promoció, en el cos de lletrats de les Corts espanyoles.

Va ser catedràtic de dret mercantil en la Universitat de Madrid.

Va ser Ministre d'Educació del règim de Franco entre 1956 i 1962, substituint Joaquín Ruiz-Giménez Cortés, defenestrat pel seu enfrontament amb el ministre de Governació a causa dels disturbis estudiantils de 1956.[1] A compte dels fets, Rubio García-Mina va pronunciar el seu famós «estudiants, a estudiar», convertit en lema habitual del règim contra qualsevol agitació estudiantil.[1] Posteriorment fou President del Tribunal de Defensa de la Competència. Dins del Règim de Franco va estar adscrit a Falange. De fet era militant de l'organització des d'abans de la Guerra Civil (els coneguts com «camises velles»)

Va ser vocal i president del Reial Patronat del Museu del Prado, conseller del Banc d'Espanya, vicepresident del Patro­nat de Museus i membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.[2]

És autor d'una Introducción al Derecho mercantil publicada en 1969.[3]

Referències

  1. 1,0 1,1 Preston, Paul Franco: caudillo de España Editor: Debolsillo, ISBN 8497594770, ISBN 978-8497594776. Accedit el 21/2/2012.
  2. Museo Nacional del Prado. «Rubio García-Mina, Jesús». Enciclopedia online. [Consulta: 24 novembre 2013].
  3. Rubio García-Mina, Jesús: Introducción al Derecho Mercantil. Madrid, 1969, Edic. Nauta, 627 págs.


Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquín Ruiz-Giménez Cortés
Ministre d'Educació i Ciència
Escut de l'estat espanyol

1956- 1962
Succeït per:
Manuel Lora-Tamayo Martín
  • Vegeu aquesta plantilla
VIIè Govern de Francisco Franco (25 de febrer de 1956 – 10 de juliol de 1957)
Cap de l'Estat
Ministre Subsecretari de la Presidència
Ministres
Blas Pérez González (Governació) • Francisco Gómez de Llano (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Alberto Martín Artajo (Afers Exteriors) • Antonio Iturmendi Bañales (Justícia) • Agustín Muñoz Grandes (Exèrcit) • Eduardo González Gallarza (Aire) • Salvador Moreno Fernández (Marina) • Joaquín Planells Riera (Indústria) • Manuel Arburúa de la Miyar (Comerç) • Fernando Suárez de Tangil y Angulo (Obres Públiques) • Rafael Cavestany de Anduaga (Agricultura) • Jesús Rubio García-Mina (Educació) • Gabriel Arias-Salgado y de Cubas (Informació i Turisme) • José Luis Arrese Magra (Secr. Gral. del Movimiento)
(← VI FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← VIII FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
VIIIè Govern de Francisco Franco (25 de febrer de 1957 – 10 de juliol de 1962)
Cap de l'Estat
Ministre Subsecretari de la Presidència
Ministres
Camilo Alonso Vega (Governació) • Mariano Navarro Rubio (Hisenda) • Fermín Sanz-Orrio y Sanz (Treball) • Fernando María Castiella (Afers Exteriors) • Antonio Iturmendi Bañales (Justícia) • Antonio Barroso y Sánchez Guerra (Exèrcit) • José Rodríguez y Díaz de Lecea (Aire) • Felipe José Abárzuza y Oliva (Marina) • Joaquín Planells Riera (Indústria) • Alberto Ullastres Calvo (Comerç) • Jorge Vigón Suero-Díaz (Obres Públiques) • Cirilo Cánovas García (Agricultura) • José María Martínez y Sánchez-Arjona/José Luis Arrese Magra (Habitatge) • Jesús Rubio García-Mina (Educació) • Gabriel Arias-Salgado y de Cubas (Informació i Turisme) • José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Pere Gual i Villalbí (sense cartera)
(← VII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← IX FRANCO)