Pere Gual i Villalbí
  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 20 novembre 1885 Tarragona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 12 gener 1968 (82 anys) Barcelona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Ministre sense cartera[1] | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 25 de febrer de 1957 – 7 de juliol de 1965 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
← Nou càrrec | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | Economista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Premis
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pere Gual i Villalbí[2] (Tarragona, 20 de setembre de 1885 - Barcelona, 12 de gener de 1968) fou un economista català.
Biografia
Estudià a l'Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds (Anglaterra), i fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera a la Universitat de Barcelona el 1915 i milità a la Lliga Regionalista. Fins al 1924 col·laborà amb l'Escola d'Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya.
Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera succeí Guillem Graell com a secretari del Foment del Treball Nacional i el 1927 fou membre de l'Assemblea primoriverista com a representant d'Activitats de la Vida Nacional. Després de la guerra civil espanyola fou ministre sense cartera en els VIII i IX governs de Franco, entre 1957-1965, i president del Consejo de Economía Nacional, des d'on fou un dels promotors del Pla d'Estabilització de 1957-1959 i procurador en Corts.[3]
Va ser president de l'Ateneu Barcelonès de 1952 a 1961, com a resultat d'una ordre ministerial que canviava la dependència de l'Ateneu i l'assimilava a l'Ateneo de Madrid. Es tractava d'una junta que venia a substituir la dirigida pel falangista Luys Santa Marina. A diferència d'aquesta darrera amb més contingut ideològic, la de Pere Gual estava formada per estudiosos i professionals reconeguts entre els que es comptaven personatges com Ramon de Capmany i de Montaner, Joan Ainaud de Lasarte, Alfredo San Miguel o Josep Maria de Sagarra.[4]
També fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i entre altres condecoracions, ha rebut la Gran Creu d'Alfons X El Savi, la Gran Creu del Crist de Portugal; la Gran Creu del Regne de Tailàndia, la Medalla d'Or de la Província de Barcelona, la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona i la Gran Creu de Carles III.[5]
Pere Gual morí a Barcelona la matinada del 12 de gener de 1968.[6]
Obres
- La educación comercial de nuestro pueblo (1917)
- Tratado de derecho mercantil internacional (1940)
- Curso de política económica contemporánea (1941-1961)
- Teoría y técnica de la política aduanera y de los tratados de comercio (1943)
- Memorias de un industrial de nuestro tiempo (1922)
Bibliografia complementària
- Cortès Martí, Josep M. La tecnòpolis catalana 1900-1936. Pensament organitzatiu a Catalunya. Tarragona: Publicacions URV, 2013. ISBN 9788484242208. (Capítol 8. Pere Gual Villalbí. Pàg. 127-138)
Referències
- ↑ Governs d'Espanya 1931-2008
- ↑ «Pere Gual i Villalbí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa del Congrés dels diputats
- ↑ Santacana, Carles [et al.].. «L'Ateneu durant el franquisme». A: L'Ateneu i Barcelona : 1 segle i 1/2 d'acció cultural. Barcelona: Diputació de Barcelona : RBA-La Magrana, 2006. ISBN 8478718311. , pàg. 441
- ↑ Biografia al web de la RACEF
- ↑ «Ha fallecido don Pedro Gual Villalbí». La Vanguardia, 12-01-1968, pàg. 3.
Enllaços externs
- Pere Gual i Villalbí a dialnet
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Nou càrrec | Ministre sense cartera 1957-1965 | Succeït per: Laureà López Rodó |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Manuel de Torres y Martínez |  Medalla 29 1960-1968 | Succeït per: Mariano Navarro Rubio |
| Precedit per: Nou càrrec |  Acadèmic de la RACEF Medalla 18 1944-1968 | Succeït per: Andreu Ribera i Rovira |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| Ministre Subsecretari de la Presidència | ||
| Ministres | Camilo Alonso Vega (Governació) • Mariano Navarro Rubio (Hisenda) • Fermín Sanz-Orrio y Sanz (Treball) • Fernando María Castiella (Afers Exteriors) • Antonio Iturmendi Bañales (Justícia) • Antonio Barroso y Sánchez Guerra (Exèrcit) • José Rodríguez y Díaz de Lecea (Aire) • Felipe José Abárzuza y Oliva (Marina) • Joaquín Planells Riera (Indústria) • Alberto Ullastres Calvo (Comerç) • Jorge Vigón Suero-Díaz (Obres Públiques) • Cirilo Cánovas García (Agricultura) • José María Martínez y Sánchez-Arjona/José Luis Arrese Magra (Habitatge) • Jesús Rubio García-Mina (Educació) • Gabriel Arias-Salgado y de Cubas (Informació i Turisme) • José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Pere Gual i Villalbí (sense cartera) | |
(← VII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← IX FRANCO) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| Vicepresident del Govern | ||
| Ministre Subsecretari de la Presidència | ||
| Ministres | Camilo Alonso Vega (Governació) • Mariano Navarro Rubio (Hisenda) • Jesús Romeo Gorría (Treball) • Fernando María Castiella (Afers Exteriors) • Antonio Iturmendi Bañales (Justícia) • Pablo Martín Alonso/Camilo Menéndez Tolosa (Exèrcit) • José Daniel Lacalle Larraga (Aire) • Pedro Nieto Antúnez (Marina) • Gregorio López-Bravo de Castro (Indústria) • Alberto Ullastres Calvo (Comerç) • Jorge Vigón Suero-Díaz (Obres Públiques) • Cirilo Cánovas García (Agricultura) • José María Martínez y Sánchez-Arjona (Habitatge) • Manuel Lora-Tamayo Martín (Educació) • Manuel Fraga Iribarne (Informació i Turisme) • José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Pere Gual i Villalbí (sense cartera) | |
(← VIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← X FRANCO) | ||
