Gregorio López-Bravo de Castro

Gregorio López-Bravo de Castro

Nom original	(es) Gregorio López-Bravo y Castro
Biografia
Naixement	29 desembre 1923 Madrid
Mort	19 febrer 1985 (61 anys) Bilbao (Biscaia)
Causa de mort	Accident aeri
Ministre d'Indústria[1]
20 de juliol de 1962 – 29 d'octubre de 1969
← Joaquín Planells Riera José María López de Letona →
Ministre d'Afers Exteriors[1]
29 d'octubre de 1969 – 9 de juny de 1973
← Fernando María Castiella Laureano López Rodó →
Procurador en Corts[2]
19 de desembre de 1960 – 30 de juny de 1977
← José Carrera Cejudo
Diputat al Congrés dels Diputats[3]
30 de juny de 1977 – 2 de gener de 1979
Circumscripció	Madrid
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, polític, enginyer
Partit	FE de las JONS
Membre de	Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei Consell Nacional de FET y de las JONS Institut de l'Enginyeria d'Espanya (president)
Premis (1973)  Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1972)  Gran Oficial de l'Orde Civil d'Àfrica (1970)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1970)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1967)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc (1967)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1965)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc (1964)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1962)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1962)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa Representa: Espanya 23 gener 1978 – 1r gener 1979 Diputat al Congrés dels Diputats 30 juny 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Madrid Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977 Procurador a Corts 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 – Laureà López Rodó → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 ← Fernando María Castiella – José María López de Letona → Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 juliol 1962 – 6 juny 1964 ← Joaquín Planell Riera Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 19 desembre 1960 – 18 abril 1961 ← José Carrera Cejudo Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes

Gregorio López-Bravo de Castro (Madrid, 29 de desembre de 1923 – Bilbao, 19 de febrer de 1985) va ser un polític espanyol durant la dictadura franquista i, més tard, com a membre d'Alianza Popular fins que, el 1978, es va retirar de la política activa com a protesta per l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola.

Biografia

Fill de Consuelo de Castro, i de López-Bravo Atienza. Va estudiar a l'Institut Ramiro de Maeztu de Madrid convertint-se més tard en enginyer naval, estava casat amb María Ángeles Velasco, i era membre supernumerari de l'Opus Dei.

Carrera política

El 1959 va iniciar la seva activitat política com a director general en el Ministeri de Comerç. Tal com havia disposat el general Franco en la dècada dels 50 per afavorir l'obertura del règim a l'exterior, es va oposar a la política econòmica de Falange Española de mantenir l'autarquia, formant part de l'equip dels anomenats tecnòcrates.

El 1962 formant part del IX Govern nacional d'Espanya (1962-1965) durant la dictadura franquista, va ser nomenat Ministre d'Indústria, aplicant mesurades d'expansió i desenvolupament econòmic.^[4] El 1969 va ser destituït per passar a ser Ministre d'Afers exteriors, sent continuador de la labor duta a terme pel seu antecessor, Fernando María de Castiella Maiz. En la seva labor al capdavant del ministeri va tractar d'aproximar les relacions entre Espanya i els països de l'est d'Europa, especialment la Unió Soviètica, amb la qual no tenien relacions diplomàtiques, aconseguint l'obertura d'oficines comercials permanents de tots dos països en Moscou i Madrid respectivament, però es va oposar a establir relacions amb Israel.^[5] Va ser rellevat del ministeri durant les converses amb el Regne Unit sobre la sobirania de Gibraltar en no obtenir cap avanç en la matèria després d'haver permès que en la reunió de l'Assemblea General de les Nacions Unides de 1973 no es tractés la qüestió.^[6]

Després de la mort del dictador, va resultar triat diputat^[7] per Madrid al Congrés dels Diputats per Alianza Popular a les eleccions generals espanyoles de 1977, però va renunciar a l'escó el 29 de desembre de 1978, com a protesta per l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola aquest mateix dia. Cal destacar que, després de dimitir Carlos Arias Navarro l'1 de juliol de 1976, el Rei havia de nomenar al successor d'entre una terna d'aspirants, en la qual estaven el mateix Gregorio López-Bravo, Federico Silva i Adolfo Suárez, qui, finalment, seria elegit.

Defunció

Va morir el 19 de febrer de 1985 en l'accident aeri del vol 610 d'Iberia, que es va estavellar a prop de Bilbao. L'avió en el qual viatjava es va estavellar després de xocar contra una antena de televisió a Oiz, quan efectuava la maniobra d'aterratge. No es va poder identificar el seu cadàver.

Reconeixements

• Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1962)^[8]
• Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1964)^[9]
• Gran Creu (amb distintiu blanc) de l'Orde del Mèrit Naval (1965)^[10]
• Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1967)^[11]
• Gran Creu (amb distintiu blanc) de l'Orde del Mèrit Aeronàutic (1967)^[12]
• Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi (1970)^[13]
• Gran Creu de l'Orde de Carles III (1970)^[14]
• Gran Oficial de l'Orde d'Àfrica (1972)^[15]

Referències

Bibliografia

• Álvarez Morales, Miguel, "Gregorio López-Bravo, visto por sus amigos", Madrid, [s.n.], 1987, 1º, 246 pp.
• Álvarez Morales, Miguel, "Gregorio López-Bravo, visto por sus amigos", Madrid, Laredo, 1988, 2ª, 311 pp.

Càrrecs públics
Precedit per: Joaquín Planells Riera	Ministre d'Indústria 1962- 1969	Succeït per: José María López de Letona
Precedit per: Fernando María Castiella	Ministre d'Afers Exteriors 1969- 1973	Succeït per: Laureano López Rodó