Licinio de la Fuente de la Fuente

Infotaula de personaLicinio de la Fuente de la Fuente

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 agost 1923 Modifica el valor a Wikidata
Noez (província de Toledo) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 2015 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
30 juny 1977 – 2 gener 1979
Legislatura: legislatura constituent d'Espanya

Circumscripció electoral: Toledo

Vicepresident tercer del Govern d'Espanya
1r març 1974 – 3 abril 1975
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 – Fernando Suárez González →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Treball d'Espanya
29 octubre 1969 – 4 març 1975
← Jesús Romeo GorríaFernando Suárez González →
Ministre de Treball, Migracions i Seguretat Social d'Espanya
29 octubre 1969 – 4 març 1975
← Jesús Romeo GorríaFernando Suárez González →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
← Jesús Romeo Gorría
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Consell Nacional del Movimiento
5 gener 1967 – 16 juny 1977
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
6 febrer 1961 – 30 juny 1977
Circumscripció electoral: Toledo
Governador civil de la província de Càceres
2 febrer 1956 – 23 juliol 1960 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitFET de las JONS ,
Membre de
Premis

Licinio de la Fuente de la Fuente (Noez, província de Toledo, 7 d'agost de 1923- Madrid 26 de febrer de 2015) fou un polític i empresari espanyol que va ser Ministre de Treball durant la dictadura de Francisco Franco. Sobre ell hi hagué una ordre de captura internacional per la firma de les sentències de mort per garrot vil de Salvador Puig Antich (2 de març de 1974).[1] També fou membre dels consells d'administració del Banco Gallego, Banco Internacional de Comercio, Banco de Granada, Banco Central Hispano Hipotecario, d'Española de Zinc, de Dragados i d'Ibermutua.[2]

Biografia

Va néixer al petit poble toledà de Noez en el si d'una família humil d'agricultors. Durant la Guerra Civil era nen i a causa del seu bon expedient acadèmic va estar preseleccionat per ser un dels 'nens de la guerra' que van ser enviats a Rússia. Poc després va fugir amb la seva família de la zona republicana a la zona nacional, travessant la línia del front en el riu Tajo.

Carrera política

Va estudiar Dret mitjançant beques a la Universitat Complutense de Madrid i va arribar a ser Advocat de l'Estat. Va ser Governador Civil i Cap Provincial del Movimiento de la província de Càceres (1956 - 1960) i Ministre de Treball d'Espanya (1969 - 1975). Durant el seu mandat de Ministre de Treball es va centrar especialment a ampliar la cobertura de la Seguretat Social. En el període 1974-1975 va assumir les funcions de Vicepresident del Govern, sent President Carlos Arias Navarro. El 1975 dimiteix del seu càrrec de Ministre a causa de les discrepàncies amb Arias Navarro, principalment causades per l'aprovació d'una llei de vaga que minvava els drets dels treballadors.

El 1976, aprovada la Llei per a la Reforma Política va fundar el partit Democràcia Social, que es va integrar amb altres sis en la coalició Alianza Popular (AP), denominada per la premsa "Els set magnífics", la qual va acabar transformant-se en un partit únic, sota el lideratge de Manuel Fraga Iribarne. Amb els anys, AP, el partit que Licinio de la Fuente cofundà, es fusionaria amb el Partit Demòcrata Popular (PDP) i el Partit Liberal (PL) per crear l'actual Partit Popular. Fou elegit diputat per Toledo a les eleccions generals espanyoles de 1977 per Alianza Popular.[3] Posteriorment, després de la seva marxa de la política activa, va ser membre del Consell d'Administració de nombroses empreses.

Imputació judicial

El 31 d'octubre del 2014, la jutgessa argentina María de Servini, instructora de la causa penal contra el franquisme, i basant-se en el Principi de justícia universal, envià una ordre de detenció internacional contra Licinio de la Fuente i uns altres divuit dirigents de la dictadura franquista, sol·licitant la seva extradició amb l'objectiu d'interrogar-los.[4][5] La magistrada imputà a Licinio de la Fuente "haver convalidat amb la seva signatura la sentència de mort de Salvador Puig i Antich", executat a garrot vil el 2 de març de 1974.[6]

Obres

Referències

  1. Picazo, Belén; Baquero, Juan Miguel «Estos son los 20 españoles acusados de crímenes en el franquismo a los que busca Interpol» (en castellà). eldiario.es, 12-11-2014 [Consulta: 13 novembre 2014].
  2. Autoria Diversa. Anuari Mèdia.cat. Els silencis mediàtics de 2012. Pol·len edicions, 2013, p. 49. ISBN 9788486469405. 
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. «La jueza Servini ordena detener al exministro Rodolfo Martín Villa». deia.com. Arxivat de l'original el 2014-11-01. [Consulta: 4 novembre 2014].
  5. «¿A qué veinte franquistas ordena detener la Justicia argentina?». publico.es, 01-11-2014.
  6. «Una juez argentina ordena detener a Utrera Molina y 20 cargos franquistas». elpais.com, 31-10-2014.

Vegeu també


Càrrecs públics
Precedit per:
Jesús Romeo Gorría
Ministre de Treball
Escut de l'estat espanyol

1969- 1975
Succeït per:
Fernando Suárez González
  • Vegeu aquesta plantilla
XIIè Govern de Francisco Franco (29 d'octubre de 1969 – 9 de juny de 1973)
Cap de l'Estat
Vicepresident del Govern
Ministres
Tomás Garicano Goñi (Governació) • Alberto Monreal Luque (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • Gregorio López-Bravo de Castro (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Juan Castañón de Mena (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Adolfo Baturone Colombo (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Enric Fontana Codina (Comerç) • Federico Silva Muñoz/Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Vicente Mortes Alfonso (Habitatge) • José Luis Villar Palasí (Educació) • Alfredo Sánchez Bella (Informació i Turisme) • Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XI FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIII FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
XIIIè Govern de Francisco Franco (11 de juny de 1973 – 3 de gener de 1974)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresident de govern
Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) •
Ministres
Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
XIVè Govern de Francisco Franco (3 de gener de 1974 – 11 de març de 1975)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
José García Hernández (Governació) • Antonio Barrera de Irimo/Rafael Cabello de Alba (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball)
Ministres
Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfredo Santos Blanco (Indústria) • Nemesio Fernández-Cuesta Illana (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • Pío Cabanillas Gallas/León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • José Utrera Molina (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XV FRANCO)


Registres d'autoritat