Alejandro Fernández Sordo

Alejandro Fernández Sordo

Biografia
Naixement	4 setembre 1921 Oviedo (província d'Astúries)
Mort	6 maig 2009 (87 anys) Madrid
Ministre de Relacions Sindicals[1]
3 de gener de 1974 – 12 de desembre de 1975
← Enrique García-Ramal y Cellalbo Rodolfo Martín Villa →
Dades personals
Formació	Universitat d'Oviedo
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	FE de las JONS
Membre de	Consell Nacional del Movimiento
Família
Cònjuge	María de la Concepción Cabal Vega
Premis (1975)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1972)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc (1971)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1971)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1967)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros  Comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica
Procurador a Corts 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 ← Rodolfo Martín Villa, Enrique García-Ramal y Cellalbo – Manuel Hernández Sánchez, Rodolfo Martín Villa → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Director general de Premsa 1969 – 1973 ← Manuel Jiménez Quílez – Manuel Blanco Tobío → Procurador a Corts 15 novembre 1967 – 24 juliol 1970 – Fernando de Liñán y Zofio → Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 octubre 1964 – 15 novembre 1967 ← José María del Moral Pérez de Zayas – Enrique Ramos López → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Ministre de Relacions Sindicals

Alejandro Fernández Sordo (Oviedo, 4 de setembre de 1921- Madrid, 6 de maig de 2009) va ser un polític espanyol, ministre del franquisme.

Biografia

Abans de la Guerra Civil va ser delegat de premsa i propaganda del Sindicato Español Universitario de batxillerat. Finalitzada la contesa, es va llicenciar en dret a la Universitat d'Oviedo, amb premi extraordinari. Posteriorment, va ingressar per oposició en el cos de delegats provincials del Ministeri d'Informació i Turisme, sent destinat a Astúries.

Va exercir els càrrecs de Delegat Provincial d'Informació i Turisme (1956), Delegat Nacional de Premsa, Propaganda i Ràdio del Movimiento (1965) conseller provincial del Movimiento a Astúries,, procurador en Corts des de 1964^[2] regidor, per elecció, de l'Ajuntament d'Oviedo, president del Sindicat Nacional de premsa, ràdio, televisió i publicitat, fundat en 1964. El novembre de 1969 va ser nomenat Director General de premsa, on destacà per la seva dura aplicació de la censura.^[3]

Fou Ministre de Relacions sindicals al Governs XIV i XV d'Arias Navarro (1974-1975), els dos darrers del franquisme. Tot i que durant els primers anys de la transició democràtica espanyola era propera al rei Joan Carles I i maniobrà per aconseguir l'elecció de Torcuato Fernández Miranda Hevia com a president de les Corts, quan dimití en desembre de 1975 abandonà la política.^[4]

Ha rebut la gran creu de l'Orde de Cisneros al mèrit polític i les encomanes de l'Orde del Mèrit Civil i d'Isabel la Catòlica. Va ser nomenat fill adoptiu de la Llanes, on es troben les seves arrels familiars i les seves més entranyables records, el 19 de gener de 1974.

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Enrique García-Ramal y Cellalbo	Ministre de Relacions Sindicals 1974-1975	Succeït per: Rodolfo Martín Villa