Alejandro Fernández Sordo

Infotaula de personaAlejandro Fernández Sordo
Biografia
Naixement4 setembre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Oviedo (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 maig 2009 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Relacions Sindicals[1]
3 de gener de 1974 – 12 de desembre de 1975
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Membre de
Família
CònjugeMaría de la Concepción Cabal Vega
Premis
  • (1975)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  • (1972)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc
  • (1971)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc
  • (1971)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
  • (1967)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros
  •  Comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
← Rodolfo Martín Villa, Enrique García-Ramal y CellalboManuel Hernández Sánchez, Rodolfo Martín Villa →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Director general de Premsa
1969 – 1973
← Manuel Jiménez QuílezManuel Blanco Tobío →
Procurador a Corts
15 novembre 1967 – 24 juliol 1970 – Fernando de Liñán y Zofio →
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 octubre 1964 – 15 novembre 1967
← José María del Moral Pérez de ZayasEnrique Ramos López →
Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Relacions Sindicals
Modifica el valor a Wikidata

Alejandro Fernández Sordo (Oviedo, 4 de setembre de 1921- Madrid, 6 de maig de 2009) va ser un polític espanyol, ministre del franquisme.

Biografia

Abans de la Guerra Civil va ser delegat de premsa i propaganda del Sindicato Español Universitario de batxillerat. Finalitzada la contesa, es va llicenciar en dret a la Universitat d'Oviedo, amb premi extraordinari. Posteriorment, va ingressar per oposició en el cos de delegats provincials del Ministeri d'Informació i Turisme, sent destinat a Astúries.

Va exercir els càrrecs de Delegat Provincial d'Informació i Turisme (1956), Delegat Nacional de Premsa, Propaganda i Ràdio del Movimiento (1965) conseller provincial del Movimiento a Astúries,, procurador en Corts des de 1964[2] regidor, per elecció, de l'Ajuntament d'Oviedo, president del Sindicat Nacional de premsa, ràdio, televisió i publicitat, fundat en 1964. El novembre de 1969 va ser nomenat Director General de premsa, on destacà per la seva dura aplicació de la censura.[3]

Fou Ministre de Relacions sindicals al Governs XIV i XV d'Arias Navarro (1974-1975), els dos darrers del franquisme. Tot i que durant els primers anys de la transició democràtica espanyola era propera al rei Joan Carles I i maniobrà per aconseguir l'elecció de Torcuato Fernández Miranda Hevia com a president de les Corts, quan dimití en desembre de 1975 abandonà la política.[4]

Ha rebut la gran creu de l'Orde de Cisneros al mèrit polític i les encomanes de l'Orde del Mèrit Civil i d'Isabel la Catòlica. Va ser nomenat fill adoptiu de la Llanes, on es troben les seves arrels familiars i les seves més entranyables records, el 19 de gener de 1974.

Referències

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Fallece Fernández-Sordo, pieza clave del franquismo y de la gestación de la transición a La Nueva Asturias, 9 de maig de 2009
  4. Obituari a El Mundo


Càrrecs públics
Precedit per:
Enrique García-Ramal y Cellalbo
Ministre de Relacions Sindicals
Escut de l'estat espanyol

1974-1975
Succeït per:
Rodolfo Martín Villa
  • Vegeu aquesta plantilla
XIVè Govern de Francisco Franco (3 de gener de 1974 – 11 de març de 1975)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Ministres
Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfredo Santos Blanco (Indústria) • Nemesio Fernández-Cuesta Illana (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • Pío Cabanillas Gallas/León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • José Utrera Molina (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XV FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
XVè Govern de Francisco Franco (11 de març – 12 de desembre de 1975)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Ministres
Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • José María Sánchez-Ventura y Pascual (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfonso Álvarez Miranda (Indústria) • José Luis Cerón Ayuso (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • Fernando Herrero Tejedor / José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← I PRECONSTITUCIONAL)