Joaquín Gutiérrez Cano

Joaquín Gutiérrez Cano

Biografia
Naixement	29 novembre 1920 Madrid
Mort	2 març 2009 (88 anys)
Procurador a Corts
4 gener 1974 – 23 desembre 1975 ← Cruz Martínez Esteruelas – Alfonso Osorio García → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Planificació del Desenvolupament
3 gener 1974 – 11 desembre 1975 ← Cruz Martínez Esteruelas – Alfonso Osorio García →
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 18 juny 1963 – Rodolfo Argamentería García → Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 ← Mariano Rojas Morales – Victor Audera Oliver → Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Ambaixador d'Espanya al Japó
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, polític
Membre de	Fundació Nacional Francisco Franco
Premis (1975)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1972)  Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1971)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1965)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1963)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros

Joaquín Gutiérrez Cano (Madrid, 29 de novembre de 1920 - 2 de març de 2009) va ser un polític i diplomàtic espanyol. Va ser director executiu del Banc Mundial, ambaixador d'Espanya al Japó i ministre durant el Franquisme.

Carrera

Va estudiar dret i va entrar a l'Escola Diplomàtica convertint-se en diplomàtic. Va ser destinat a Alemanya com a agregat comercial el 1950. En els següents anys va ocupar diversos càrrecs públics com el de cap del Sindicat Nacional de Fruits i Productes agrícoles, vicecrecretari d'Ordenació Econòmic Sindical Nacional i procurador en Corts.^[1] El 1962, va ser nomenat Director Executiu del Banc Mundial, càrrec que va exercir durant sis anys. De retorn a Espanya, va ser president de Tecniberia (Associació Espanyola d'empreses d'Enginyeria, Consultoria i Serveis Tecnològics) fins al seu nomenament com a ambaixador al Japó el 1972. Va ser conseller del Banc d'Espanya.

Va saltar a la política d'alt nivell el 1974 com a ministre de Planificació del Desenvolupament amb Carlos Arias Navarro, després de l'atemptat terrorista contra el president del Govern Carrero Blanco. Després de la defunció de Franco va tornar a l'empresa privada i va dedicar la seva fortuna personal a preservar la memòria del general. Per a això va crear la Fundació Nacional Francisco Franco, la presidència de la qual va cedir a Carmen Franco Polo, i de la qual ha estat vicepresident executiu fins a la seva mort.

Distincions

• Gran Creu de Carles III
• Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
• Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
• Gran Oficial de l'Orde del Mèrit de la República Italiana
• Gran Oficial de l'Orde del Sol Naixent del Japó
• Comanador de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
• Gran Oficial de l'Orde de l'Infant Don Henrique de Portugal

Referències

Bibliografia

• Muniesa i Brito, Bernat. En l'oficina de Joseph Estevan Dolz. Dictadura y Transición. La España lampedusiana. I: La Dictadura Franquista. 1939-1975.. Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2005. ISBN 84-475-2889-8. 

Enllaços externs

• El Mundo Magazine. Los 10 de Franco
• Diario Crítico (05/03/2009): Joaquin Gutiérrez Cano

Càrrecs públics
Precedit per: Cruz Martínez Esteruelas	Ministre de Planificació pel Desenvolupament 1974-1975	Succeït per: Desapareix