Mariano Cuadra Medina

Mariano Cuadra Medina

Biografia
Naixement	12 maig 1912 Madrid
Mort	2 març 1981 (68 anys) Madrid
Ministre de l'Aire[1]
3 de gener de 1974 – 12 de desembre de 1975
← Julio Salvador y Díaz-Benjumea Carlos Franco Iribarnegaray →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Militar
Carrera militar
Lleialtat	República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista
Branca militar	Exèrcit de l'Aire espanyol
Rang militar	Tinent general
Conflicte	Guerra Civil Espanyola
Família
Germans	Ramón Cuadra Medina
Premis Orde de Sant Hermenegild
Procurador a Corts 11 febrer 1974 – 23 desembre 1975 ← Julio Salvador y Díaz-Benjumea – Carlos Franco Iribarnegaray → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Ministre de l'Aire 3 gener 1974 – 11 desembre 1975 Comandant en cap 4a. Esquadrilla Blava

Mariano Cuadra Medina (Madrid, 12 de maig de 1912 - 2 d'abril de 1981)^[2] va ser un militar espanyol, que va aconseguir el grau de tinent general de l'Exèrcit de l'Aire espanyol i va ser ministre de l'Aire en dos gabinets successius, els últims de la dictadura franquista presidits per Carlos Arias Navarro.^[3]

Biografia

Es va incorporar a l'exèrcit en l'arma de cavalleria, cursant els estudis d'oficial en l'Acadèmia General Militar. Ja com a tinent, es va unir a la revolta militar contra les institucions republicanes que va donar origen a la Guerra Civil. Durant aquesta, va estar present a Aragó, Astúries i la batalla de l'Ebre. Va realitzar cursos complementaris com a pilot en Itàlia i va destacar en la seva habilitat durant els enfrontaments amb altres avions enemics. Derrocat en, almenys, tres ocasions, sense més conseqüències, en finalitzar el conflicte a Espanya havia aconseguit el grau de capità, i poc després se li va reconèixer el de comandant per mèrits de guerra.

Va servir a partir de 1941 a l'Alemanya nazi en la Segona Guerra Mundial al comandament d'una Esquadrilla Blava, la 4a, sota les ordres del que havia estat comandant de la Legió Còndor en la guerra civil, Wolfram von Richthofen, durant la campanya d'invasió de la Unió Soviètica. Va ser va pilotar de caça dels Focke-Wulf Fw 190 i, sobretot, els Messerschmitt Bf 109, i se li va atribuir l'enderrocament de deu avions enemics.

Va tornar a Espanya el 1944 i va ser ascendit a tinent coronel. En 1951 va ser nomenat professor de l'Acadèmia de l'Aire i va realitzar cursos en Estats Units durant els anys 1950 para caces de reacció. Després va dirigir la Base Aèria de Torrejón de Ardoz i finalment va passar a ser agregat militar en l'ambaixada d'Espanya en el Regne Unit. Va ascendir a general en 1963 i a tinent general en 1972, i va ocupar l'adreça del Centre Superior d'Estudis de la Defensa Nacional (CESEDEN). El gener de 1974 va ser nomenat ministre de l'Aire en substitució de Julio Salvador y Díaz-Benjumea, al primer govern d'Arias Navarro després de l'assassinat de Luis Carrero Blanco. Va tornar a ser nomenat al segon govern, format en 1975, sent substituït en el primer gabinet del rei Joan Carles I, per Carlos Franco Iribarnegaray.

Després fou nomenat president de la Sala de Justícia del Consell Suprem de Justícia Militar fins a gener de 1981, i després Conseller Electiu del Consell d'Estat. Va morir el 2 de març de 1981.^[4]

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Julio Salvador y Díaz-Benjumea	Ministre de l'Aire 1974-1975	Succeït per: Carlos Franco Iribarnegaray