Antonio Valdés González-Roldán

Infotaula de personaAntonio Valdés González-Roldán
Biografia
Naixement23 maig 1926 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 2007 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Madrid
Procurador a Corts
11 febrer 1974 – 12 juliol 1976
← Gonzalo Fernández de la Mora – Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre d'Obres Públiques
31 gener 1974 – 5 juliol 1976
← Gonzalo Fernández de la Mora – Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo →
Ministre de Foment d'Espanya
3 gener 1974 – 5 juliol 1976
← Gonzalo Fernández de la Mora – Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEnginyer
Família
CònjugeCarmen Morales Bello
Premis
  • (1976)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  • (1968)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
  •  Medalla d'Honor del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ponts Modifica el valor a Wikidata

Antonio Valdés González-Roldán (Villaviciosa, 1926 - Madrid, 10 d'octubre de 2007) fou un enginyer i polític asturià, ministre d'obres públiques en els darrers anys del franquisme.

Biografia

Fill de l'enginyer José María Valdés Díaz-Caneja, ell mateix va estudiar enginyeria de camins, especialitzant-se en enginyeria de trànsit. Un cop llicenciat en 1949 va començar a exercir. El seu primer càrrec públic fou el 1965 com a Delegat de Transports a la ciutat de Madrid durant vuit anys, sent destacable la seva tasca de millora de les comunicacions i del tràfic de les vies.[1]

El 1974 va ser nomenat ministre d'Obres Públiques en els últims anys del Govern de Franco, en substitució de Gonzalo Fernández de la Mora, càrrec en el qual va continuar en el primer govern sota el rei Joan Carles I (1975-1976).

Decidit partidari de la modernització de les comunicacions a Espanya i, fonamentalment, d'Astúries natal, fou impulsor d'infraestructures com l'autopista «Y»,[2] l'autopista del Huerna i la M-30 madrilenya. També propulsà obres tan importants com el transvasament Tajo-Segura, els accessos per autopista a Galícia, nombroses ampliacions portuàries (Barcelona, Bilbao, València, Sevilla, Avilés...) i el pas de Despeñaperros.

Admirador del polígraf xixonès Gaspar Melchor de Jovellanos, posseïa una selecta biblioteca jovellanista, que va donar a l'agost de 2006 a la Fundació Fòrum Jovellanos del Principat d'Astúries, de Gijón, de la qual era Patró d'honor.

Referències

  1. Cinco nuevos delegados de Servicio en el Ayuntamiento al diari ABC, 1965
  2. La placa que desapareció del Cuélebre de la «Y» a La Nueva España, 2012

Enllaços externs

  • Notícies sobre Antonio Valdés a El País


Càrrecs públics
Precedit per:
Gonzalo Fernández de la Mora
Ministre d'Obres Públiques
Escut de l'estat espanyol

1974-1976
Succeït per:
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
  • Vegeu aquesta plantilla
XIVè Govern de Francisco Franco (3 de gener de 1974 – 11 de març de 1975)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Ministres
Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfredo Santos Blanco (Indústria) • Nemesio Fernández-Cuesta Illana (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • Pío Cabanillas Gallas/León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • José Utrera Molina (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XV FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
XVè Govern de Francisco Franco (11 de març – 12 de desembre de 1975)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Ministres
Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • José María Sánchez-Ventura y Pascual (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfonso Álvarez Miranda (Indústria) • José Luis Cerón Ayuso (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • Fernando Herrero Tejedor / José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← I PRECONSTITUCIONAL)
  • Vegeu aquesta plantilla
Govern preconstitucional de Carlos Arias Navarro (15 de desembre de 1975 – 5 de juliol de 1976)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Ministres
Alfonso Osorio (Presidència) • José María de Areilza (Afers Exteriors) • Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate (Justícia) • Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Exèrcit) • Carlos Franco Iribarnegaray (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Carlos Pérez de Bricio Olariaga (Indústria) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Virgilio Oñate Gil (Agricultura) • Francisco Lozano Vicente (Habitatge) • Carlos Robles Piquer (Educació) • Adolfo Martín Gamero (Informació i Turisme) • Adolfo Suárez González (Secr. Gral. del Movimiento) • José Solís Ruiz (Treball) • Rodolfo Martín Villa (Relacions Sindicals)
(← XV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← II PRECONSTITUCIONAL)
Registres d'autoritat