Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate

Infotaula de personaAntonio Garrigues Díaz-Cañabate

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1904 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 2004 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Justícia[1]
12 de desembre de 1975 – 5 de juliol de 1976
Landelino Lavilla Alsina →
  Ambaixador d'Espanya als Estats Units Estats Units
1962 – 1964
← Juan Pablo de Lojendió Irrure
Alfonso Merry del Val y Alzola →
  Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu Vaticà
1964 – 1972
← José María Doussinague y Texidor
Gabriel Martínez de Mata →
Dades personals
ReligióCatòlic romà Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDiplomàtic i advocat
PartitFE de las JONS
Membre de
Altres
TítolMarquesado de Garrigues (es) Tradueix (2004–) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHelen Anne Walker[2]
FillsAntonio Garrigues Walker, Joaquín Garrigues Walker, Jose Miguel Garrigues Walker (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansEmilio Garrigues (en) Tradueix i Joaquín Garrigues Díaz-Cañabate Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1977)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort
  • (1977)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort
  • (1976)  Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica
  • (1963)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  • (1962)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
23 desembre 1975 – 12 juliol 1976
← José María Sánchez-Ventura PascualLandelino Lavilla Alsina →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
1964 – 1972
Ambaixador d'Espanya als Estats Units
1962 – 1964 Modifica el valor a Wikidata

Antonio Garrigues Díaz-Cañabate (Madrid, 9 de gener de 1904 - 24 de febrer de 2004), I marquès de Garrigues, fou un notari, advocat i diplomàtic espanyol.

Biografia

Durant la Segona República Espanyola República va ser Director General dels Registres i del Notariat del Ministeri de Justícia el 1931, amb Fernando de los Ríos de ministre. Catòlic militant, juntament amb José Bergamín i Eugenio Ímaz Echeverría va participar en la creació de la revista Cruz y Raya. Va romandre a Madrid durant la Guerra Civil, col·laborant amb la cinquena columna. Gràcies a estar casat amb Helen Anne Walker, filla de l'antic enginyer cap de ITT Corporation (propietària llavors de Telefónica), va gaudir d'àmplia immunitat, ja que a casa seva hi onejava la bandera estatunidenca, i així va poder utilitzar-la com a refugi transitori de persones perseguides en el Madrid republicà durant la guerra.

Durant la postguerra desenvolupà la seva activitat professional com a advocat de prestigi, fundant el 1941, amb el seu germà Joaquín (catedràtic de Dret Mercantil) el bufet d'advocats J&A Garrigues, actualment, i amb el nom de Garrigues, un dels més importants d'Espanya.[3]

Al març de 1962 va ser nomenat ambaixador d'Espanya als Estats Units. El 1964 fou nomenat ambaixador espanyol en el Vaticà fins a 1972. Torna a Espanya a principis de la dècada de 1970 i va ser nomenat, en 1975, Ministre de Justícia en el primer govern de Joan Carles I d'Espanya, sota la presidència de Carlos Arias Navarro.

Va ser a més president de Citroën Hispània S.A., Eurofinsa, l'empresa Equitativa i la Societat Espanyola de Radiodifusió (Cadena Ser), entre 1951 i 1990, excepte en els períodes 1961-1972 i en 1975.[4]

Membre de nombre de Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Un mes abans de la seva defunció, el dia en què complia cent anys, Joan Carles I li va atorgar el títol de marquès de Garrigues "per la seva fecunda aportació a la societat espanyola, des de les diferents facetes d'una dilatada vida presidida per la seva extraordinària vocació de servei públic".[5][6]

És pare d'Antonio i de Joaquín Garrigues Walker.

La seva esposa, Helen Anne Walker era natural de Des Moines, Iowa, i era filla de l'antic enginyer cap d'ITT Corporation. Junts van tenir nou fills.[7]

Referències

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. «In Memoriam». Arxivat de l'original el 2013-07-09. [Consulta: 17 gener 2015].
  3. Historia de Garrigues (1941-1949)
  4. "cadena ser" Polanco sucede a Antonio Garrigues al frente de la SER
  5. Fallecimiento de Don Antonio Garrigues Díaz-Cañabate
  6. Boletín Oficial del Estado
  7. «Centro Garrigues». Arxivat de l'original el 2014-03-28. [Consulta: 17 gener 2015].

Bibliografia

  • Fernando de Meer Lecha-Marzo, Antonio Garrigues Embajador ante Pablo VI. Un hombre de concordia en la tormenta (1964–1972) (Cizur Menor [Navarra]: Editorial Aranzadi, 2007) (The Global Law Collection, Biographical Series).
  • Garrigues Díaz-Cañabate, Antonio. Diálogos conmigo mismo. Editorial Planeta, 1978. ISBN 978-84-320-5648-2. 
  • Universidad de Navarra. Cátedra Garrigues de Derecho Global. Antonio Garrigues Díaz-Cañabate, 100 años. Editorial Aranzadi, 2004. ISBN 978-84-9767-389-1. 
  • Meer Lecha-Marzo, Fernando de. Antonio Garrigues, embajador ante Pablo VI: un hombre de concordia en la tormenta (1964-1972). Editorial Aranzadi, 2007. ISBN 978-84-8355-370-1. 

Enllaços externs

  • Antonio Garrigues Díaz-Cañabate, paradigma del reformismo, El Mundo, 26 de febrer de 2004.
  • Obituari, El País, 25 de febrer de 2004.


Càrrecs públics
Precedit per:
José María Sánchez-Ventura Pascual
Ministre de Justícia
Escut de l'estat espanyol

1975- 1976
Succeït per:
Landelino Lavilla Alsina
Premis i fites
Precedit per:
Antonio Perpiñá Rodríguez
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 36

1985-2004
Succeït per:
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
  • Vegeu aquesta plantilla
Govern preconstitucional de Carlos Arias Navarro (15 de desembre de 1975 – 5 de juliol de 1976)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresidents de govern
Ministres
Alfonso Osorio (Presidència) • José María de Areilza (Afers Exteriors) • Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate (Justícia) • Félix Álvarez-Arenas y Pacheco (Exèrcit) • Carlos Franco Iribarnegaray (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Carlos Pérez de Bricio Olariaga (Indústria) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Virgilio Oñate Gil (Agricultura) • Francisco Lozano Vicente (Habitatge) • Carlos Robles Piquer (Educació) • Adolfo Martín Gamero (Informació i Turisme) • Adolfo Suárez González (Secr. Gral. del Movimiento) • José Solís Ruiz (Treball) • Rodolfo Martín Villa (Relacions Sindicals)
(← XV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← II PRECONSTITUCIONAL)
Registres d'autoritat