Julio Rodríguez Martínez

Infotaula de personaJulio Rodríguez Martínez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1928 Modifica el valor a Wikidata
Armilla (Província de Granada) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 1979 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Educació i Ciència
9 juny 1973 – 3 gener 1974
← José Luis Villar PalasíCruz Martínez Esteruelas →
Procurador a Corts
21 desembre 1972 – 11 febrer 1974
← Luis Sánchez Agesta, José Luis Villar PalasíGratiniano Nieto Gallo, Cruz Martínez Esteruelas →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Rector de la Universitat Autònoma de Madrid
1972 – 1973 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Granada
Universitat de Madrid
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióProfessor d'Universitat
OcupadorUniversitat Autònoma de Madrid
Universitat de Navarra
Universitat de Salamanca
Consell Superior d'Investigacions Científiques Modifica el valor a Wikidata
PartitOpus Dei
Membre de
Premis
  • (1974)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc
  • (1967)  Orde civil d'Alfons X el Savi
  •  gran creu de l'Orde de Maig
  •  Gran Creu de l'Orde de Carles III Modifica el valor a Wikidata

Julio Rodríguez Martínez (Armilla (Granada), 25 d'abril de 1928 - Santiago de Xile, 29 de gener de 1979) fou un professor universitari i Ministre d'Educació d'Espanya.

Formació

Julio Rodríguez Martínez va ser Doctor en Ciències Químiques (1953) i en Farmàcia (1955) per la Universitat de Madrid, catedràtic de Cristal·lografia i Mineralogia en la Universitat de Salamanca (1962) i en la Universitat Autònoma de Madrid (1968), de la qual també va ser rector (1972-1973).[1] Va estar vinculat al partit Força Nova, de Blas Piñar.

Carrera política. El calendari julià

Membre de l'Opus Dei, procurador a Corts entre 1971 i 1977, va ser nomenat Ministre d'Educació del govern de Carrero Blanco el 9 de juny de 1973. En aquest mateix any va expulsar de la seva càtedra al seu company en la Universitat Autònoma de Madrid el filòsof marxista Carlos París i va tancar el seu departament. El 3 de gener de 1974, després de l'assassinat de l'almirall Carrero Blanco, va ser destituït,

A ell es deu una coneguda reforma del calendari acadèmic universitari, que igualava l'any natural amb l'any acadèmic, i que en to humorístic va ser denominat calendari julià. A Espanya l'any acadèmic ordinari per a tots els nivells d'ensenyament finalitza, aproximadament, el 30 de juny i comença, també aproximadament, entre mitjans de setembre i principis d'octubre, reservant-se les primeres setmanes de setembre per a exàmens de recuperació. La reforma de Julio Rodríguez Martínez establia el començament del curs el 7 de gener de cada any, finalitzant a la fi del mes de desembre. El canvi, que solament es va dur a terme per a primer curs de totes les universitats espanyoles, va implicar que el curs que havia de començar a l'octubre de 1973 comencés en gener de 1974, amb la qual cosa els estudiants afectats van tenir sis mesos de vacances. La mesura va produir el rebuig de la comunitat universitària i de l'administració de l'època. L'Ordre Ministerial que implantava el canvi va ser derogada al cap de pocs mesos per un Decret Ministerial[2] del seu successor en el càrrec, Cruz Martínez Esteruelas, tornant totes les facultats universitàries espanyoles a recuperar el calendari ordinari al curs següent.

Obres

  • Julio Rodríguez Martínez, Juan de Dios López González. Introducción a la radiactividad. 2a edició. Universidad Autónoma de Madrid, 1969. ISBN 978-84-600-0451-6. 
  • Julio Rodríguez Martínez, Ángel Hoyos de Castro. Dinamismo cristalino y cristalizaciones orientadas. Real Academia de Farmacia, 1974. 
  • Julio Rodríguez Martínez. Aspectos de la investigación científica en cristalografía y mineralogía. Universidad Autónoma de Madrid, 1969. 
  • Julio Rodríguez Martínez. La personalidad científica de José María Albareda, 1966. 
  • Julio Rodríguez Martínez. Actividad y dinamismo cristalino. Universidad de Navarra, 1967. 
  • Julio Rodríguez Martínez. Apuntes de cristalquímica. Universidad Autónoma de Madrid, 1970. 
  • Julio Rodríguez Martínez. Radiaciones nucleares, 1959. 
  • Julio Rodríguez Martínez, Ramón Coy-Ill, Miguel Ángel Hoyos Guerrero. Cristales y gemas: introducción básica a la gemología. Fundación Universidad-Empresa, 1977. ISBN 978-84-600-0744-9. 
  • Julio Rodríguez Martínez. Impresiones de un ministro de Carrero Blanco. 2a edició. Planeta, 1974. ISBN 978-84-320-6213-1. 

Referències

  1. Mañana será enterrado el ex ministro Julio Rodríguez. Diari El País. Consultat el 8 d'abril de 2010
  2. Ordre del 27 de setembre de 1973 derogada pel Decret 198/1974 del 25 de gener.

Bibliografia

  • Alberto Carrillo Linares: Subversivos y malditos en la Universidad de Sevilla, Centro de estudios andaluces, Sevilla, 2008, página 377 a 379.
  • Pedro F. Álvarez Lázaro. Cien años de educación en España. Ministerio de Educación, 2001, p. 113. ISBN 9788436934298. 


Càrrecs públics
Precedit per:
José Luis Villar Palasí
Ministre d'Educació i Ciència
Escut de l'estat espanyol

1973- 1974
Succeït per:
Cruz Martínez Esteruelas


  • Vegeu aquesta plantilla
XIIIè Govern de Francisco Franco (11 de juny de 1973 – 3 de gener de 1974)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresident de govern
Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) •
Ministres
Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO)