Alfredo Sánchez Bella

Infotaula de personaAlfredo Sánchez Bella

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 octubre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Tordesilos (província de Guadalajara) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 1999 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 16 juliol 1973 – Fernando de Liñán y Zofio →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
10 novembre 1969 – 12 novembre 1971
← Manuel Fraga Iribarne
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Ministre d'Informació i Turisme
23 octubre 1969 – 29 juny 1973
← Manuel Fraga Iribarne – Fernando de Liñán y Zofio →
Ambaixador d'Espanya a Malta
1969 –
Ambaixador d'Espanya a Itàlia
1962 – 1969
← José María DoussinagueJuan Pablo de Lojendio e Irure →
Ambaixador d'Espanya a Colòmbia
1959 – 1962
← José María AlfaroAntonio Luna García →
Ambaixador d'Espanya a la República Dominicana
1957 – 1959
← Alfonso Merry del Val y de AlzolaManuel Valdés Larrañaga →
Director de l'Institut de Cultura Hispànica
1948 – 1956
← Joaquín Ruiz-Giménez Cortés Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
FormacióUniversitat de València - llicenciatura en filosofia i lletres, llicenciatura en Dret
Universitat de Madrid - doctorat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, diplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (juny 1973)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  • (1973)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc
  • (1972)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc
  • (1966)  Medalla d'Or al Mèrit Turístic
  • (1964)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
  • (1951)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil Modifica el valor a Wikidata

Alfredo Sánchez Bella (Tordesilos, Guadalajara, 2 d'octubre de 1916 - Madrid, 24 d'abril de 1999) va ser un advocat i polític espanyol. Va ser ministre d'Informació i Turisme durant la dictadura franquista.[1]

Biografia

L'emigració de la família al Port de Sagunt buscant un futur millor va fer que Sánchez Bella pogués anar fins i tot a la universitat. Es va llicenciar en Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de València i es va doctorar en Ciències Històriques.

En la seva etapa com a estudiant universitari, es va dedicar al periodisme i va ser director de la revistes Libertas i Ánimos. Durant la Guerra Civil va lluitar en el bàndol franquista. Va combatre en la Primera Bandera de Falange i després va desenvolupar tasques de propaganda durant la contesa, dirigint després diversos periòdics i emissores. Va estar en l'anomenat Terç Mola i va formar part de la 1a Companyia de radiodifusió.

Entre els càrrecs ocupats es troben: Sotssecretari del Consell Superior d'Investigacions Científiques (1940-1941); Director de l'Instituto de Cultura Hispánica (1946-1956), fundant les revistes Mundo Hispánico i Cuadernos Hispanoamericanos; Ambaixador d'Espanya en la República Dominicana (1957-1959), Colòmbia (1959-1962) i Itàlia (1962-1969), i Ministre d'Informació i Turisme (d'octubre de 1969 a juny de 1973).

El 1947 va viatjar a Buenos Aires com a Delegat principal d'Espanya al primer Congrés d'Editors d'Amèrica Llatina, Espanya i Portugal. La seva presència va ser molt polèmica, ja que Espanya va ser l'únic país que es va negar a votar la resolució a favor de la llibertat d'expressió i en contra de la censura. En la cerimònia inaugural, molts dels presents es van absentar durant el seu discurs a causa de les seves crítiques contra els intel·lectuals exiliats a l'Argentina.

Com a ministre, va ordenar el tancament del diari Madrid, va mantenir i fins i tot va intensificar la censura de llibres i va rebre del seu predecessor, Manuel Fraga Iribarne, la tasca de coordinar el Gabinet d'Enllaç, òrgan interministerial que buscava centralitzar la informació del que en la dictadura anomenavn "elements subversius" dins i fora d'Espanya.

Des del seu cessament el 1973 fins al 1978 va dirigir el Banc Hipotecari, i del 1982 al 1983 el Círculo de Bellas Artes. Després es dedicà als negocis privats, de tal manera que el 1995 va adquirir al Banco de Santander el 10,5% del capital de Grand Tibidabo, convertint-se en el principal accionista, cosa que l'enfrontà a Javier de la Rosa.[2]

Va ser a més membre fundador del Centre Europeu de Documentació i Informació, una espècie de club que aglutinava a intel·lectuals cristians ultraconservadors de diversos Estats europeus mobilitzats davant l'amenaça que el marxisme suposava per a la civilització cristiana. Va ocupar també els llocs de secretari general de l'Organització Internacional d'Universitaris Catòlics Pax Romana, president de les Joventuts Diocesanes d'Acció Catòlica, de Madrid, i sotssecretari de la Federació d'Estudiants Catòlics. Membre numerari de l'Opus Dei.

Obres

  • El marqués de Valparaíso, vida y aventura de un hispanoamericano del s.XVIII.
  • El Conde-Duque de Olivares.
  • La investigación científica en el mundo.
  • Problemas universitarios y otros ensayos.
  • La problemática hispanoamericana en la hora presente.

Referències

  1. Necrològica a El País
  2. Sánchez Bella llama "enfermo" a De la Rosa y lleva a Cañellas a Tibidabo, El País, 20 de juny de 1996

Enllaços externs

  • Notícies sobre Alfredo Sánchez Bella



Càrrecs públics
Precedit per:
José María Doussinague Teixidor
Ambaixador d'Espanya
a Itàlia
Segona República Espanyola

1962-1969
Succeït per:
Juan Pablo de Lojendio e Irure
Precedit per:
Manuel Fraga Iribarne
Ministeri d'Informació i Turisme
Escut de l'estat espanyol

1969- 1973
Succeït per:
Fernando de Liñán y Zofio
  • Vegeu aquesta plantilla
XIIè Govern de Francisco Franco (29 d'octubre de 1969 – 9 de juny de 1973)
Cap de l'Estat
Vicepresident del Govern
Ministres
Tomás Garicano Goñi (Governació) • Alberto Monreal Luque (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • Gregorio López-Bravo de Castro (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Juan Castañón de Mena (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Adolfo Baturone Colombo (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Enric Fontana Codina (Comerç) • Federico Silva Muñoz/Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Vicente Mortes Alfonso (Habitatge) • José Luis Villar Palasí (Educació) • Alfredo Sánchez Bella (Informació i Turisme) • Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XI FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIII FRANCO)


Registres d'autoritat