Alfredo Sánchez Bella

Alfredo Sánchez Bella

Biografia
Naixement	2 octubre 1916 Tordesilos (província de Guadalajara)
Mort	24 abril 1999 (82 anys) Madrid
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 16 juliol 1973 – Fernando de Liñán y Zofio → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
10 novembre 1969 – 12 novembre 1971 ← Manuel Fraga Iribarne Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Ministre d'Informació i Turisme
23 octubre 1969 – 29 juny 1973 ← Manuel Fraga Iribarne – Fernando de Liñán y Zofio →
Ambaixador d'Espanya a Malta
1969 –
Ambaixador d'Espanya a Itàlia
1962 – 1969 ← José María Doussinague – Juan Pablo de Lojendio e Irure →
Ambaixador d'Espanya a Colòmbia
1959 – 1962 ← José María Alfaro – Antonio Luna García →
Ambaixador d'Espanya a la República Dominicana
1957 – 1959 ← Alfonso Merry del Val y de Alzola – Manuel Valdés Larrañaga →
Director de l'Institut de Cultura Hispànica
1948 – 1956 ← Joaquín Ruiz-Giménez Cortés
Dades personals
Nacionalitat	Espanyola
Formació	Universitat de València - llicenciatura en filosofia i lletres, llicenciatura en Dret Universitat de Madrid - doctorat
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	historiador, diplomàtic, polític
Membre de	Instituto de Cultura Hispánica Asociación Católica de Propagandistas Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei
Carrera militar
Conflicte	Guerra Civil espanyola
Premis (juny 1973)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1973)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1972)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc (1966)  Medalla d'Or al Mèrit Turístic (1964)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1951)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil

Alfredo Sánchez Bella (Tordesilos, Guadalajara, 2 d'octubre de 1916 - Madrid, 24 d'abril de 1999) va ser un advocat i polític espanyol. Va ser ministre d'Informació i Turisme durant la dictadura franquista.^[1]

Biografia

L'emigració de la família al Port de Sagunt buscant un futur millor va fer que Sánchez Bella pogués anar fins i tot a la universitat. Es va llicenciar en Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de València i es va doctorar en Ciències Històriques.

En la seva etapa com a estudiant universitari, es va dedicar al periodisme i va ser director de la revistes Libertas i Ánimos. Durant la Guerra Civil va lluitar en el bàndol franquista. Va combatre en la Primera Bandera de Falange i després va desenvolupar tasques de propaganda durant la contesa, dirigint després diversos periòdics i emissores. Va estar en l'anomenat Terç Mola i va formar part de la 1a Companyia de radiodifusió.

Entre els càrrecs ocupats es troben: Sotssecretari del Consell Superior d'Investigacions Científiques (1940-1941); Director de l'Instituto de Cultura Hispánica (1946-1956), fundant les revistes Mundo Hispánico i Cuadernos Hispanoamericanos; Ambaixador d'Espanya en la República Dominicana (1957-1959), Colòmbia (1959-1962) i Itàlia (1962-1969), i Ministre d'Informació i Turisme (d'octubre de 1969 a juny de 1973).

El 1947 va viatjar a Buenos Aires com a Delegat principal d'Espanya al primer Congrés d'Editors d'Amèrica Llatina, Espanya i Portugal. La seva presència va ser molt polèmica, ja que Espanya va ser l'únic país que es va negar a votar la resolució a favor de la llibertat d'expressió i en contra de la censura. En la cerimònia inaugural, molts dels presents es van absentar durant el seu discurs a causa de les seves crítiques contra els intel·lectuals exiliats a l'Argentina.

Com a ministre, va ordenar el tancament del diari Madrid, va mantenir i fins i tot va intensificar la censura de llibres i va rebre del seu predecessor, Manuel Fraga Iribarne, la tasca de coordinar el Gabinet d'Enllaç, òrgan interministerial que buscava centralitzar la informació del que en la dictadura anomenavn "elements subversius" dins i fora d'Espanya.

Des del seu cessament el 1973 fins al 1978 va dirigir el Banc Hipotecari, i del 1982 al 1983 el Círculo de Bellas Artes. Després es dedicà als negocis privats, de tal manera que el 1995 va adquirir al Banco de Santander el 10,5% del capital de Grand Tibidabo, convertint-se en el principal accionista, cosa que l'enfrontà a Javier de la Rosa.^[2]

Va ser a més membre fundador del Centre Europeu de Documentació i Informació, una espècie de club que aglutinava a intel·lectuals cristians ultraconservadors de diversos Estats europeus mobilitzats davant l'amenaça que el marxisme suposava per a la civilització cristiana. Va ocupar també els llocs de secretari general de l'Organització Internacional d'Universitaris Catòlics Pax Romana, president de les Joventuts Diocesanes d'Acció Catòlica, de Madrid, i sotssecretari de la Federació d'Estudiants Catòlics. Membre numerari de l'Opus Dei.

Obres

• El marqués de Valparaíso, vida y aventura de un hispanoamericano del s.XVIII.
• El Conde-Duque de Olivares.
• La investigación científica en el mundo.
• Problemas universitarios y otros ensayos.
• La problemática hispanoamericana en la hora presente.

Referències

Enllaços externs

• Notícies sobre Alfredo Sánchez Bella

Càrrecs públics
Precedit per: José María Doussinague Teixidor	Ambaixador d'Espanya a Itàlia 1962-1969	Succeït per: Juan Pablo de Lojendio e Irure
Precedit per: Manuel Fraga Iribarne	Ministeri d'Informació i Turisme 1969- 1973	Succeït per: Fernando de Liñán y Zofio