Federico Silva Muñoz

Federico Silva Muñoz

Biografia
Naixement	28 octubre 1923 Benavente (província de Zamora)
Mort	12 agost 1997 (73 anys) Madrid
Ministre d'Obres Públiques[1]
7 de juliol de 1965 – 14 d'abril de 1970
← Jorge Vigón Suero-Díaz Gonzalo Fernández de la Mora →
Procurador en Corts[2]
31 de maig de 1961 – 30 de juny de 1977
Diputat al Congrés dels Diputats[3]
30 de juny de 1977 – 2 de gener de 1979
Circumscripció	Zamora
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	FE de las JONS
Membre de	Cos d'Advocats de l'Estat Consell d'Estat d'Espanya
Família
Fills	Marta Silva de Lapuerta, Rosario Silva de Lapuerta
Premis (1970)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1969)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola (1968)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic (1965)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Medalla d'Or de Madrid
Diputat al Congrés dels Diputats 7 juliol 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Zamora Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977 Procurador a Corts 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 – Gonzalo Fernández de la Mora → Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Ministre d'Obres Públiques 1965 – 1970 Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 ← Jorge Vigón Suero-Díaz Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes

Federico Silva Muñoz (Benavente, província de Zamora, 28 d'octubre de 1923 - Madrid, 12 d'agost de 1997) va ser un polític espanyol, ministre d'Obres Públiques (7 de juliol de 1965 - abril de 1970) en el règim de Francisco Franco.

Carrera

Doctor en Dret per la Universitat de Madrid amb premi extraordinari. Va ingressar per oposició, simultàniament, en el Cos d'Advocats de l'Estat i en el de Lletrats del Consell d'Estat d'Espanya. Casat amb Rosario Lapuerta, va tenir nou fills. El seu cos va ser enterrat en la cripta neoromànica de la Catedral de l'Almudena de Madrid.

Professor d'Economia Política de la Facultat de Dret de la Universitat de Madrid, Director dels cursos de Sociologia de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander, Professor de l'Escola d'Estudis Tributaris i Professor de la Universitat Santa María de la Rábida, a Huelva.

Membre de l'Associació Catòlica de Propagandistes, ha ocupat la Vicepresidència d'aquesta Associació.

President dels Patronats del Col·legi Major Universitari San Pablo CEU, del Centre d'Estudis Universitaris i Vocal del Consell Superior d'Ensenyament de l'Església. Membre de la Comissió Permanent de l'Institut d'Estudis Polítics, de Madrid; membre de diverses Comissions del Pla de Desenvolupament; Vicepresident de la Secció Tercera de Política Fiscal i de Crèdit de la Càmera Oficial de Comerç, de Madrid, i Vocal de la Junta de Govern de l'escola de Ciutadania Cristiana.

Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i membre de nombre de l'Acadèmia d'Arts i Lletres de San Dionisio, a Jerez de la Frontera.^[4]

Ministeri

En 1966 va resoldre el problema del calat del port d'Isla Cristina en començar, en la seva època de ministre d'Obres Públiques, el projecte de construcció dels dics en ambdues marges de la ria Carreras per evitar l'acumulació de sediments que reduïen el seu calat.

Va dimitir com a Ministre en 1970 ocupant posteriorment la Presidència de CAMPSA.

En la Transició, va conformar la terna de candidats a substituir Carlos Arias Navarro després de la seva dimissió, completada amb Adolfo Suárez, que va acabar sent el triat pel Rei, i Gregorio López-Bravo; a més, va participar en la fundació d'Aliança Popular, sent un dels anomenats Set Magnífics. Fou elegit diputat per Zamora a les eleccions generals espanyoles de 1977. En els anys 1980 va participar en la revista Razón Española.

Condecoracions

Entre les seves nombroses condecoracions, figuren: La Medalla francesa del Mèrit, la Medalla d'Or amb caràcter extraordinari de la Diputació de Barcelona, la Medalla d'Or de Madrid, Medalla d'Or de la Ciutat de Huelva i la Gran Creu de Carles III.

Referències

Bibliografia

• Günther, Richard; Blough, Roger A. «Conflicto religioso y consenso en España. Historia de dos Constituciones». Revista de estudios políticos. Centro de Estudios Constitucionales [Madrid], 14, 1980, pàg. 65-110. ISSN: 0048-7694.
• Cuenca Toribio, José Manuel «93-3667 SILVA MUÑOZ, F.: Memorias políticas.- Ed. Planeta.- Barcelona, 1993.-462 p. (22 x 14,5)». Índice Histórico Español. Publicacions Universitat de Barcelona [Barcelona], 31, 100, 1993. ISSN: 0537-3522.
• González Castillejos, Jorge «Gestación y desarrollo de Alianza Popular en la provincia de Ciudad Real durante los años de la Transición (1976-1982)». Cuadernos de Estudios Manchegos, 39, 2014, pàg. 121-146. Arxivat de l'original el 2015-07-23. ISSN: 0526-2623 [Consulta: 4 juliol 2017].
• Movellán de la Riva, Luis Sánchez de «Razón Española sigue en vanguardia». El Diario Montañés, 17-11-2008.
• Silva, Marta «Federico Silva Muñoz». Abogados del Estado. Asociación de Abogados del Estado [Madrid], 10, 2005, pàg. 26-27. Arxivat de l'original el 2012-06-27 [Consulta: 4 juliol 2017].
• Urbano, Pilar «Hoy presentación de Derecha Democrática Española». ABC [Madrid], 1979, pàg. 8.
• Vázquez de Prada, Mercedes «José María Valiente Soriano: Una semblanza política». Memoria y Civilización. Universitat de Navarra [Pamplona], 15, 2012, pàg. 249–265. ISSN: 1139-0107.^{[Enllaç no actiu]}

Càrrecs públics
Precedit per: Jorge Vigón Suero-Díaz	Ministre d'Obres Públiques 1965- 1970	Succeït per: Gonzalo Fernández de la Mora