Jesús Romeo Gorría

Infotaula de personaJesús Romeo Gorría

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 setembre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 abril 2001 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 10 novembre 1969 – Licinio de la Fuente →
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Treball, Migracions i Seguretat Social d'Espanya
10 juliol 1962 – 29 octubre 1969
← Fermín Sanz-Orrio y SanzLicinio de la Fuente →
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
← Fermín Sanz-Orrio y Sanz
Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, empresari, jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1970)  Medalla d'Or al Mèrit en el Treball
  • (1969)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  • (1968)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
  • (1967)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic
  • (1966)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc
  • (1966)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola
  • (1964)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
  • (1962)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil Modifica el valor a Wikidata

Jesús Romeo Gorría (Bilbao, 12 de setembre de 1916 - Madrid, 2 d'abril de 2001) fou un polític i empresari espanyol.

Biografia

Va ser combatent voluntari en la Guerra Civil espanyola, en el bàndol nacional, on va aconseguir el grau de Tinent. Va estudiar Dret a la Universitat de Saragossa i va realitzar el Doctorat a Madrid.

Va ser successivament Cap del SEU en Navarra, lletrat del Consell d'Estat (1942), Sotssecretari de Treball (1957) i Ministre de Treball formant part del IX Govern nacional d'Espanya (1962-1965) durant la dictadura franquista, (1962-1969).

Més tard seria membre del Consell d'Administració d'Iberia (1970) i posteriorment en fou President (1974-1976). La seva presidència va tenir moments importants: incorporació a la flota dels dos primers Boeing 747 i conclusió del procés d'automatització del sistema d'emissió de passatges i reserves, a més es va procedir a la renovació dels avions de mig radi pels Boeing 727. Un dels problemes més importants als quals va haver de fer front van ser les operacions internacionals d'Iberia, en diversos països: Guinea Equatorial a través de LAGE (Línies Aèries de Guinea Equatorial), Perú a través de APSA (Aerolínies de Peú), República Dominicana a través de la Companyia Dominicana d'Aviació, i Panamà a través de Air Panamà. La seva última etapa va ser bastant negativa per a la companyia (Iberia va arribar a tenir 800 milions de pèrdues) per diversos motius: la pujada del carburant en 1973, i l'impacte que per a la imatge i els ingressos d'Iberia van tenir els boicots realitzats en diversos països europeus i Mèxic, a conseqüència de les execucions ordenades pel General Francisco Franco al setembre de 1975.

Referències

Bibliografia

  • Vidal Olivares, Javier: Las alas de España: Iberia, líneas aéreas: de aerolínea de bandera a transportista mundial (1940-2005), Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2008, 1ª, 266 pp. ISBN 9788437070841


Càrrecs públics
Precedit per:
Fermín Sanz-Orrio y Sanz
Ministre de Treball
Escut de l'estat espanyol

1962- 1969
Succeït per:
Licinio de la Fuente de la Fuente
  • Vegeu aquesta plantilla
IXè Govern de Francisco Franco (10 de juliol de 1962 – 7 de juliol de 1965)
Cap de l'Estat
Vicepresident del Govern
Ministre Subsecretari de la Presidència
Ministres
Camilo Alonso Vega (Governació) • Mariano Navarro Rubio (Hisenda) • Jesús Romeo Gorría (Treball) • Fernando María Castiella (Afers Exteriors) • Antonio Iturmendi Bañales (Justícia) • Pablo Martín Alonso/Camilo Menéndez Tolosa (Exèrcit) • José Daniel Lacalle Larraga (Aire) • Pedro Nieto Antúnez (Marina) • Gregorio López-Bravo de Castro (Indústria) • Alberto Ullastres Calvo (Comerç) • Jorge Vigón Suero-Díaz (Obres Públiques) • Cirilo Cánovas García (Agricultura) • José María Martínez y Sánchez-Arjona (Habitatge) • Manuel Lora-Tamayo Martín (Educació) • Manuel Fraga Iribarne (Informació i Turisme) • José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Pere Gual i Villalbí (sense cartera)
(← VIII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← X FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
Xè Govern de Francisco Franco (22 de juliol de 1965 – 22 de juliol de 1967)
Cap de l'Estat
Vicepresident del Govern
Subsecretari de la Presidència
Ministres
Camilo Alonso Vega (Governació) • Juan José Espinosa San Martín (Hisenda) • Jesús Romeo Gorría (Treball) • Fernando María Castiella (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Camilo Menéndez Tolosa (Exèrcit) • José Daniel Lacalle Larraga (Aire) • Pedro Nieto Antúnez (Marina) • Gregorio López-Bravo de Castro (Indústria) • Faustino García-Moncó Fernández (Comerç) • Federico Silva Muñoz (Obres Públiques) • Adolfo Díaz-Ambrona Moreno (Agricultura) • José María Martínez y Sánchez-Arjona (Habitatge) • Manuel Lora-Tamayo Martín (Educació) • Manuel Fraga Iribarne (Informació i Turisme) • José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (sense cartera)
(← IX FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XI FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
XIè Govern de Francisco Franco (22 de juliol de 1967 – 29 d'octubre de 1969)
Cap de l'Estat
Vicepresident del Govern
Ministres
Camilo Alonso Vega (Governació) • Juan José Espinosa San Martín (Hisenda) • Jesús Romeo Gorría (Treball) • Fernando María Castiella (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Camilo Menéndez Tolosa (Exèrcit) • José Daniel Lacalle Larraga (Aire) • Pedro Nieto Antúnez (Marina) • Gregorio López-Bravo de Castro (Indústria) • Faustino García-Moncó Fernández (Comerç) • Federico Silva Muñoz (Obres Públiques) • Adolfo Díaz-Ambrona Moreno (Agricultura) • José María Martínez y Sánchez-Arjona (Habitatge) • Manuel Lora-Tamayo Martín/José Luis Villar Palasí (Educació) • Manuel Fraga Iribarne (Informació i Turisme) • José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament)
(← X FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XII FRANCO)