Alberto Ullastres Calvo

Alberto Ullastres Calvo

Nom original	(es) Alberto Ullastres
Biografia
Naixement	15 gener 1914 Madrid
Mort	15 novembre 2001 (87 anys) Madrid
Ministre de la Comerç[1]
25 de febrer de 1957 – 7 de juliol de 1965
← Manuel Arburúa de la Miyar Faustino García-Moncó Fernández →
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, economista, advocat
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid
Partit	Opus Dei
Membre de	Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Carrera militar
Conflicte	Guerra Civil espanyola
Premis (1970)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1965)  Gran creu de l'Orde Imperial del Jou i les Fletxes (1964)  Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc (1962)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1961)  Gran Creu de l'Orde de Carles III  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
Procurador a Corts 20 desembre 1965 – 15 novembre 1967 – Faustino García-Moncó Fernández → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 26 abril 1957 – 14 abril 1958 ← Manuel Arburúa de la Miyar Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Ministre d'Espanya Catedràtic d'universitat Ambaixador

Alberto Ullastres Calvo (Madrid, 15 de gener de 1914- 15 de novembre de 2001) va ser un economista i polític espanyol, ministre de Comerç i primer representant d'Espanya davant les Comunitats Europees durant el franquisme.

Biografia

Va estudiar Dret i Professorat Mercantil en la Universitat Complutense de Madrid, on, com a estudiant, va arribar a ser directiu de les Joventuts del partit confessional catòlic Acción Nacional. Durant la Guerra Civil Espanyola es va allistar com a alferes provisional en l'Arma d'Enginyers del bàndol nacional, actuant en els fronts d'Astúries, Aragó, Llevant i en la 83 Divisió del Cos d'exèrcit de Galícia mostrant intrepidesa i valor, com demostren les condecoracions que va obtenir: la Medalla de la Campanya, la Creu Vermella del Mèrit Militar, la Creu Guerrera, la Medalla del Setge d'Oviedo i citacions com a distingit en l'ordre del dia durant la batalla de Nules (1938).

El professor universitari

Després de la Guerra Civil Espanyola va aconseguir el grau de doctor en Dret per la Universitat de Madrid amb una memòria sobre Las ideas económicas de Juan de Mariana, defensada el 2 de juny de 1944. Catedràtic d'Economia Política i Hisenda Pública des de 1948, i més endavant, d'Història Econòmica en la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de la Universitat Complutense de Madrid. Va formar part del consell de redacció de Revista de Economía Política del Instituto de Estudios Políticos espanyol.^[2]

Ministre de Comerç

Catòlic de creences profundes (pertanyia a l'Opus Dei des de 1940), va ser ministre de Comerç des del 25 de febrer de 1957 al 7 de juliol de 1965, en el vuitè i novè govern de Francisco Franco Bahamonde. El 1959, juntament amb Mariano Navarro Rubio, va dur a terme el Pla Nacional d'Estabilització Econòmica, que ha estat qualificat com el conjunt més coherent de mesures de política econòmica nacional de les últimes dècades. Els seus resultats a partir de 1961 van ser molt positius: segons Joan Sardà, catedràtic de la Universitat de Barcelona, les seves accions van produir efectes immediats i espectaculars per treure a Espanya del seu autarquisme i van donar a Ullastres gran prestigi.^[3] El Pla va suposar el trànsit de l'autarquia econòmica a l'alliberament i internacionalització de l'economia espanyola. Va ser el primer titular de Comerç que va entaular relacions amb el Mercat Comú Europeu. Durant el seu mandat, Espanya va ingressar en el Fons Monetari Internacional, en el GATT, en el Banc Mundial i en l'OECE (avui, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic).

Ambaixador a Europa

El 1965 va ser nomenat ambaixador d'Espanya davant les Comunitats Europees (el Mercat Comú, la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica i la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer), on es va mantenir fins a 1976. Després de complexíssimes negociacions va aconseguir l'Acord Econòmic Preferencial entre l'Estat Espanyol i la CEE de 1970, del que Enrique Fuentes Quintana va assenyalar en alguna ocasió, amb frase col·loquial ben expressiva, que gràcies a l'Acord Preferencial, Espanya va entrar a Europa, mentre que després de l'Acta d'Adhesió d'Espanya a les Comunitats Europees de 1985, Europa va entrar a Espanya.

A partir de 1977 va ser promotor i director dels Cursos sobre la Unió Europea organitzats per la Secretaria d'Estat per a la Unió Europea del Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya, a través de l'Escola Diplomàtica, en els quals s'han format en temes europeus nombrosos diplomàtics i altres experts.^[4]

Activitat privada

Des de 1986, Alberto Ullastres Calvo es va dedicar a l'activitat privada, exercint la funció de "Defensor del client" del Banco de Bilbao. Després de la fusió del Bilbao amb el Banc de Biscaia el 1988, va continuar ocupant el mateix càrrec en la nova entitat fins a 1995.

Va ser un estudiós de les doctrines econòmiques de l'Escola de Salamanca dels segles xvi i xvii, i en particular de Juan de Mariana (en la seva tesi va estudiar la teoria sobre la mutació monetària del Pare Mariana), i de Martín de Azpilcueta (amb José Manuel Pérez-Prendes i Luciano Pereña va fer una edició i text crític del seu Comentario resolutorio de cambios).

Obres

Publicà Apuntes de historia económica universal (1945) com a part de la seva obra docent, i Política comercial española (1963) i participà en el llibre col·lectiu Acceso al mercado común (1976). Traduí al castellà El florecimiento del capitalismo y otros ensayos de historia económica (1948) d'Earl Jefferson Hamilton.

Referències

Enllaços externs

• Grandes economistas - Alberto Ullastres Calvo (1914-2001)
• Biografia d'Alberto Ullastres Calvo

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel Arburúa de la Miyar	Ministre de Comerç 1957- 1965	Succeït per: Faustino García-Moncó Fernández
Premis i fites
Precedit per: Baldomero Argente del Castillo	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 5 1965-2001	Succeït per: Gonzalo Arnáiz Vellando