Manuel Lora-Tamayo Martín

Manuel Lora-Tamayo Martín

Nom original	(es) Manuel Lora-Tamayo
Biografia
Naixement	26 gener 1904 Jerez de la Frontera (Província de Cadis)
Mort	22 agost 2002 (98 anys) Madrid
Procurador a Corts
21 desembre 1972 – 30 juny 1977 ← Jesús Rubio García-Mina Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Presidente del Instituto de España (es)
1972 – 1978
President de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals
1970 – 1985 ← Julio Palacios Martínez – Ángel Martín Municio →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 18 juny 1968 – José Luis Villar Palasí → Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
President del Consell Superior d'Investigacions Científiques
1967 –
Ministre d'Educació i Ciència
1965 – 1968
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 ← José Ibáñez Martín Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 juliol 1962 – 6 juny 1964 ← Alberto Ullastres Calvo, Jesús Rubio García-Mina Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Ministre d'Educació, Cultura i Esports
10 juliol 1962 – 29 octubre 1969 ← Jesús Rubio García-Mina – José Luis Villar Palasí →
Diputat al Congrés dels Diputats
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Colegio Nuestra Señora del Pilar (es)
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Professor d'Universitat
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid
Membre de	Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre corresponent) (1967–) Consell Nacional d'Educació (1941–) Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Académie nationale de médecine Asociación española para el progreso de las ciencias
Família
Cònjuge	Amelia D'Ocón Asensi
Fills	Emilio Lora-Tamayo
Premis (1998)  medalla Echegaray (1981)  Medalla d'Honor al Foment de la Invenció (1979)  Carracido Medal (en) (1968)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1967)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic (1967)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1966)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (20 juny 1963)  gran creu de l'orde de la Instrucció Pública (1954)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
Signatura

Manuel Lora-Tamayo Martín (Jerez de la Frontera (Cadis), 26 de gener de 1904 - Madrid, 22 d'agost de 2002) va ser un polític i científic espanyol, Ministre d'Educació durant el Franquisme (1962-1968) i President del Consell Superior d'Investigacions Científiques (1967-1971). Casat amb Amelia D'Ocón Asensi, amb la qual va tenir onze fills.

Formació

Era doctor en Ciències Químiques (1930) i en Farmàcia (1933). Com a pensionat de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis va treballar en l'Institut de Química Biològica de la Facultat de Medicina de la Universitat d'Estrasburg.

Al maig de 1933 va obtenir la càtedra de Química Orgànica que va exercir successivament a Cadis (1933), Sevilla (1935) i Madrid (1942). Va ocupar també el lloc de Vicerector a les Universitats de Sevilla (1942) i de Madrid (1945).

Carrera investigadora

En la dècada dels anys cinquanta va tenir responsabilitats en les principals institucions espanyoles dedicades a la recerca: Vocal de la Junta d'Energia Nuclear (1951) i President de la recentment creada Comissió Assessora de Recerca Científica i Tècnica (1958). Destacat investigador en el camp de la Química Orgànica, el seu prestigi acadèmic i la seva capacitat organitzadora li van obrir la porta d'un Ministeri formant part del IX Govern nacional d'Espanya (1962-1965) durant la dictadura franquista, que fins a maig de 1966 es va denominar d'Educació Nacional, i que a partir d'aquesta data es va dir Ministeri d'Educació i Ciència.

Durant la seva gestió va estimular la recerca, va reordenar les Escoles Tècniques Superiors i va crear la figura universitària del professor agregat, que va millorar qualitativa i quantitativament l'accés a les càtedres entre altres tasques creatives i eficaces. No obstant això l'agitació estudiantil de l'època, va complicar severament la seva comesa ministerial. Va tenir actuacions pendulares de severitat i tolerància en diversos incidents que van afectar a les universitats espanyoles i que van acabar per desbordar-ho, sent el segon ministre després de Jose Enrique Varela^[1] que dimití en el règim franquista (28 de març de 1968).^[2]

Posteriorment va ocupar diversos càrrecs en institucions científiques: President efectiu del CSIC (1967-1971), de l'Instituto de España (1972-1978) i de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1970-1985). Va ser membre del Consell del Regne (1972), institució de la qual va arribar a ocupar la seva Vicepresidència (1974), i Procurador en Corts entre 1962 i 1975.

Autor d'un elevat nombre de publicacions científiques, estava en possessió de les principals condecoracions espanyoles i de diverses estrangeres (Gran Creu d'Instrucció Pública de Portugal, del Mèrit Civil d'Alemanya, de Sant Gregorio del Vaticà i la de Gran Oficial de l'Ordre Nacional del Mèrit de França) i era doctor honoris causa per la Universitat de París (1961), la UNED i l'Institut Químic de Sarrià.

Fonts arxivístiques

L'arxiu de Manuel Lora Tamayo es troba en l'Arxiu General de la Universitat de Navarra i és d'accés lliure.

Publicacions

Tesis

• Lora Tamayo, Manuel: Aplicaciones analíticas de una reacción de las sales de cobre / Tesis doctoral inédita de la Universidad Complutense de Madrid, leída en [19--?], Universidad Complutense de Madrid.

Discursos acadèmics

• Lora Tamayo, Manuel: Discurso leído en la solemne apertura del curso académico de 1939 a 1940 en la Universidad de Sevilla, Sevilla : Eulogio de las Heras, 1939, 48 p.
• Lora Tamayo, Manuel: Discurso del Ministro de Educación Nacional...Manuel Lora Tamayo : Inauguración del Curso Académico en la Universidad de Madrid, 3 de octubre de 1962, [Madrid : s.n.], D.L.1958 (Madrid : Gráficas Canales),14 p.
• Lora Tamayo, Manuel: Educación científica. Discurso inaugural del curso 1955-1956 : leído en la sesión celebrada el día 9 de noviembre de 1955 por el Académico Numerario Excmo. Sr. D. Manuel Lora Tamayo, Madrid : Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 1955, 24 p.
• Lora Tamayo, Manuel: El Magisterio Universitario..., Madrid : Academia de Doctores de Madrid, 1970, 26 p.
• Lora Tamayo, Manuel: La investigación en química orgánica, Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1951, 43 p.
• Lora Tamayo, Manuel: La investigación española en Química Orgánica - Anales RACNFE, 1973, p. 5l

Manuals

• Lora Tamayo, Manuel: Química para médicos, Toledo : [s.n.], 1935 (Establecimiento Tip. de A. Medina), 445 p. Varias ediciones en 1941, 1956, etc.
• Lora-Tamayo, Manuel: Contribución a la síntesis de diels en dienos etilen-aromáticos, Madrid, CSIC, 1950, 146 p. (Premio Francisco Franco de Ciencias, 1948)

Articles

• Lora Tamayo, Manuel: Aplicaciones analíticas de la condensación de Diels, Examen crítico, Discurso de Ingreso en la] Real Academia de Farmacia / Manuel Lora Tamayo; Contestación por José María Albareda, Madrid, 1944
• R. Madroñero, Manuel Lora Tamayo, G. García Muñoz: Sobre la síntesis de citostáticos potenciales, Libro homenaje al prof. D. Obdulio Fernández y Rodríguez con motivo del cincuencentenario de su ingreso en la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 1969, pags. 209-216.

Enllaços externs

• Breu biografia Arxivat 2010-06-24 a Wayback Machine. en el Consell Superior d'Investigacions Científiques.
• Arxiu de Manuel Lora Tamayo^{[Enllaç no actiu]}

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: José Luis Villar Palasí	Ministre d'Educació i Ciència 1962- 1969	Succeït per: Jesús Rubio García-Mina
Precedit per: José Ibáñez Martín	President del CSIC 1967- 1971	Succeït per: José Luis Villar Palasí
Precedit per: Luis Martínez de Irujo y Artázcoz	President de l'Instituto de España 1972-1978	Succeït per: Fernando Chueca Goitia
Premis i fites
Precedit per: Juan Vigón Suero-Díaz	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 19 1948-2002	Succeït per: Ernesto Carmona Guzmán
Precedit per: Antoni Rius i Miró	President de la RSEFQ 1949-1953	Succeït per: José María Otero de Navascués