Adolfo Díaz-Ambrona Moreno

Infotaula de personaAdolfo Díaz-Ambrona Moreno
Biografia
Naixement26 juliol 1908 Modifica el valor a Wikidata
Badajoz (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Madrid
  Ministre d'Agricultura[1]
7 de juliol de 1965 – 29 d'octubre de 1969
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, ramader, advocat de l'Estat, agricultor Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Membre de
Família
FillsAdolfo Díaz-Ambrona Bardají Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1970)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola
  • (1970)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort
  • (1969)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  • (1968)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros
  • (1966)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
  • (1962)  Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort
  • (1962)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
  •  Orde Militar de Crist Conferit per Portugal
  •  Orde del Mèrit Militar
  •  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 21 febrer 1972
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
29 desembre 1969 – 12 novembre 1971
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
← Cirilo Cánovas GarcíaManuel Carracedo Blázquez →
Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 2 juliol 1964
Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Modifica el valor a Wikidata

Adolfo Díaz-Ambrona Moreno (Badajoz, 26 de juliol de 1908 - Madrid, 17 de desembre de 1971) va ser un polític espanyol, advocat i ramader. Fill de María Dolores Moreno, Mestra de l'Escola Nacional de Cheles i de Juan Díaz Ambrona, advocat, natural de Cheles, assassinat per milicians exaltats el 10 d'agost de 1936 a Badajoz. Va ser gendre de Luis Bardají López que va ser Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts en la Segona República Espanyola i pare de Adolfo Díaz-Ambrona Bardají, fundador i primer president del PP d'Extremadura.

Va cursar els seus estudis de dret en la Universitat de Madrid i va ingressar per oposició en el Cos d'Advocats de l'Estat l'any 1931.

President de la Diputació de Badajoz des de 1949 fins a 1965. Gràcies a la seva labor en 1953 es recupera el cicle teatral a Mèrida. Promou la realització del Pla Badajoz sent membre de la seva direcció i del desenvolupament agro-industrial de la regió. Va ser conseller econòmic del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Procurador en les Corts Espanyoles, on va presidir la comissió d'hisenda, va ser membre de la comissió de lleis, fonamentals i presidència del Govern, de la de pressupostos i de la permanent, i de la de govern interior de les Corts Espanyoles. Va presidir també la comissió transformadora en regadius del Pla de Desenvolupament Econòmic i Social (Plan de Desarrollo).

Va exercir la cartera del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació entre el 8 de juliol de 1965 i el 29 d'octubre de 1969. En 1968 es crea, sota el seu mandat, el Fondo d'Ordenació i Regulació de les Produccions i Preus Agraris (FORPPA). Crea l'Agència de Desenvolupament Ramader, reorganitza el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació refonent l'Institut Nacional de Colonització, Concentració Parcel·lària i Ordenació Rural en un sol organisme que serà posteriorment el IRYDA (Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari) que acabarà transformant-se en l'empresa estatal Tragsa (Transformacions Agràries, S.A.); elabora la Llei de Caça, millora la Seguretat Social Agrària i la Llei d'Ordenació Rural, entre altres. Presideix la V conferència regional de la FAO que se celebra s Sevilla del 5 a l'11 d'octubre de 1966, sobre “l'estat de l'agricultura i l'alimentació s Europa”.[2][3][4]

Va exercir com a propietari agrícola i ramader. Impulsor i promotor de l'Asociación Nacional de Criadores de Ganado Vacuno Selecto de Raza Retinta(ACRE), associació de ramaders que es constitueix en 1970.

Referències

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Díaz-Ambrona, Adolfo. Agricultura, 1965-1969. España: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1970, p. 406. 
  3. Díaz-Ambrona, Adolfo. Tres temas importantes para el desarrollo agrario. España: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1968, p. 55. 
  4. La Vanguardia «Reorganización del Gobierno». La Vanguardia Española, LXXXI, 30820, 1965. 1133-4932, 5-6.


Càrrecs públics
Precedit per:
Cirilo Cánovas García
Ministre d'Agricultura
Escut de l'estat espanyol

1965- 1969
Succeït per:
Tomás Allende y García-Baxter
  • Vegeu aquesta plantilla
Xè Govern de Francisco Franco (22 de juliol de 1965 – 22 de juliol de 1967)
Cap de l'Estat
Vicepresident del Govern
Subsecretari de la Presidència
Ministres
Camilo Alonso Vega (Governació) • Juan José Espinosa San Martín (Hisenda) • Jesús Romeo Gorría (Treball) • Fernando María Castiella (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Camilo Menéndez Tolosa (Exèrcit) • José Daniel Lacalle Larraga (Aire) • Pedro Nieto Antúnez (Marina) • Gregorio López-Bravo de Castro (Indústria) • Faustino García-Moncó Fernández (Comerç) • Federico Silva Muñoz (Obres Públiques) • Adolfo Díaz-Ambrona Moreno (Agricultura) • José María Martínez y Sánchez-Arjona (Habitatge) • Manuel Lora-Tamayo Martín (Educació) • Manuel Fraga Iribarne (Informació i Turisme) • José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (sense cartera)
(← IX FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XI FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
XIè Govern de Francisco Franco (22 de juliol de 1967 – 29 d'octubre de 1969)
Cap de l'Estat
Vicepresident del Govern
Ministres
Camilo Alonso Vega (Governació) • Juan José Espinosa San Martín (Hisenda) • Jesús Romeo Gorría (Treball) • Fernando María Castiella (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Camilo Menéndez Tolosa (Exèrcit) • José Daniel Lacalle Larraga (Aire) • Pedro Nieto Antúnez (Marina) • Gregorio López-Bravo de Castro (Indústria) • Faustino García-Moncó Fernández (Comerç) • Federico Silva Muñoz (Obres Públiques) • Adolfo Díaz-Ambrona Moreno (Agricultura) • José María Martínez y Sánchez-Arjona (Habitatge) • Manuel Lora-Tamayo Martín/José Luis Villar Palasí (Educació) • Manuel Fraga Iribarne (Informació i Turisme) • José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament)
(← X FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XII FRANCO)