Adolfo Díaz-Ambrona Moreno

Adolfo Díaz-Ambrona Moreno

Biografia
Naixement	26 juliol 1908 Badajoz (Espanya)
Mort	17 desembre 1971 (63 anys) Madrid
Ministre d'Agricultura[1]
7 de juliol de 1965 – 29 d'octubre de 1969
← Cirilo Cánovas García Tomás Allende y García-Baxter →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, ramader, advocat de l'Estat, agricultor
Partit	FE de las JONS
Membre de	Cos d'Advocats de l'Estat Consell Nacional del Movimiento
Família
Fills	Adolfo Díaz-Ambrona Bardají
Premis (1970)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola (1970)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1969)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1968)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1966)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1962)  Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort (1962)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil  Orde Militar de Crist Conferit per Portugal  Orde del Mèrit Militar  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic amb distintiu blanc
Procurador a Corts 11 novembre 1971 – 21 febrer 1972 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 29 desembre 1969 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 ← Cirilo Cánovas García – Manuel Carracedo Blázquez → Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 31 maig 1961 – 2 juliol 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes

Adolfo Díaz-Ambrona Moreno (Badajoz, 26 de juliol de 1908 - Madrid, 17 de desembre de 1971) va ser un polític espanyol, advocat i ramader. Fill de María Dolores Moreno, Mestra de l'Escola Nacional de Cheles i de Juan Díaz Ambrona, advocat, natural de Cheles, assassinat per milicians exaltats el 10 d'agost de 1936 a Badajoz. Va ser gendre de Luis Bardají López que va ser Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts en la Segona República Espanyola i pare de Adolfo Díaz-Ambrona Bardají, fundador i primer president del PP d'Extremadura.

Va cursar els seus estudis de dret en la Universitat de Madrid i va ingressar per oposició en el Cos d'Advocats de l'Estat l'any 1931.

President de la Diputació de Badajoz des de 1949 fins a 1965. Gràcies a la seva labor en 1953 es recupera el cicle teatral a Mèrida. Promou la realització del Pla Badajoz sent membre de la seva direcció i del desenvolupament agro-industrial de la regió. Va ser conseller econòmic del Consell Superior d'Investigacions Científiques. Procurador en les Corts Espanyoles, on va presidir la comissió d'hisenda, va ser membre de la comissió de lleis, fonamentals i presidència del Govern, de la de pressupostos i de la permanent, i de la de govern interior de les Corts Espanyoles. Va presidir també la comissió transformadora en regadius del Pla de Desenvolupament Econòmic i Social (Plan de Desarrollo).

Va exercir la cartera del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació entre el 8 de juliol de 1965 i el 29 d'octubre de 1969. En 1968 es crea, sota el seu mandat, el Fondo d'Ordenació i Regulació de les Produccions i Preus Agraris (FORPPA). Crea l'Agència de Desenvolupament Ramader, reorganitza el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació refonent l'Institut Nacional de Colonització, Concentració Parcel·lària i Ordenació Rural en un sol organisme que serà posteriorment el IRYDA (Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari) que acabarà transformant-se en l'empresa estatal Tragsa (Transformacions Agràries, S.A.); elabora la Llei de Caça, millora la Seguretat Social Agrària i la Llei d'Ordenació Rural, entre altres. Presideix la V conferència regional de la FAO que se celebra s Sevilla del 5 a l'11 d'octubre de 1966, sobre “l'estat de l'agricultura i l'alimentació s Europa”.^[2][3][4]

Va exercir com a propietari agrícola i ramader. Impulsor i promotor de l'Asociación Nacional de Criadores de Ganado Vacuno Selecto de Raza Retinta(ACRE), associació de ramaders que es constitueix en 1970.

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Cirilo Cánovas García	Ministre d'Agricultura 1965- 1969	Succeït per: Tomás Allende y García-Baxter