José Sánchez Guerra y Martínez

José Sánchez Guerra y Martínez

Nom original	(es) José Sánchez-Guerra Martínez
Biografia
Naixement	28 juny 1859 Còrdova (Espanya)
Mort	26 gener 1935 (75 anys) Madrid
Diputat a les Corts republicanes
4 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Madrid (capital)
Ministre de Guerra
15 juliol 1922 – 7 desembre 1922 ← José Olaguer-Feliú y Ramírez – Niceto Alcalá-Zamora →
President del Consell de Ministres d'Espanya
8 març 1922 – 7 desembre 1922 ← Antoni Maura i Montaner – Manuel García Prieto →
President del Govern d'Espanya
1922 – 1922 ← Antoni Maura i Montaner – Manuel García Prieto →
President del Congrés dels Diputats
1919 – 1922 ← Juan Armada y Losada – Gabino Bugallal Araujo →
Ministre de la Governació
11 juny 1917 – 3 novembre 1917 ← Julio Burell y Cuéllar – José Bahamonde y de Lanz →
Ministre de la Governació
27 octubre 1913 – 9 desembre 1915 ← Santiago Alba Bonifaz – Santiago Alba Bonifaz →
Ministre de Foment d'Espanya
14 novembre 1908 – 2 octubre 1909 ← Augusto González-Besada y Mein – Rafael Gasset Chinchilla →
Ministre de Foment d'Espanya
14 setembre 1908 – 21 octubre 1909 ← Augusto González-Besada y Mein – Rafael Gasset Chinchilla →
Ministre de la Governació
5 desembre 1903 – 5 desembre 1904 ← Antonio García Alix – Manuel Allendesalazar Muñoz →
Ministre de la Governació
5 desembre 1903 – 5 desembre 1904 ← Antonio García Alix – Francisco Javier González de Castejón y Elío →
Governador civil de la província de Madrid
7 desembre 1902 – 23 juliol 1903 ← Antonio Barroso Castillo – Juan de la Cierva y Peñafiel →
Diputat a Corts
1886 – 1923 Circumscripció electoral: Cabra
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	periodista, polític, advocat
Partit	Partit Liberal Fusionista Partit Liberal Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1923–1935)
Família
Cònjuge	Casilda Sáenz de Heredia y Suárez de Argudín
Fills	Rafael Sánchez Guerra, Luis Sánchez-Guerra Sáinz (en)

José Sánchez Guerra y Martínez (castellà: José Sánchez-Guerra Martínez) (Còrdova i Cabra, 28 de juny de 1859 - Madrid, 26 de gener de 1935) va ser un polític espanyol, que va arribar a ésser President del Govern en 1922.

Biografia

Advocat i periodista, va dirigir La lberia (1885), Revista de España (1888) i El Español (1898). A les eleccions generals espanyoles de 1886 comença la seva carrera política obtenint una acta de diputat per Cabra (Còrdova)^[1] pel Partit Liberal que liderava Sagasta, encara que més endavant, juntament amb Antoni Maura va passar al Partit Conservador. Entre 1903 i 1904 fou Ministre de la Governació. El 1908, no obstant això, Maura va preferir a Juan de la Cierva per a aquest càrrec, pel que Sánchez Guerra va passar a ocupar la cartera de Foment. També fou governador del Banc d'Espanya entre juliol i desembre de 1903 i entre gener de 1907 i setembre de 1908.

Durant les diverses crisis que van afectar el Partit Conservador, Sánchez Guerra va tractar de mantenir-se al marge, encara que va tornar a acceptar encarregar-se del Ministeri de Governació en 1913-15 i 1917, en els governs presidits per Eduardo Dato. A la mort d'aquest se succeïren diversos governs conservadors, un dels quals presideix (entre març i desembre de 1922), José Sánchez Guerra. En aquest govern s'agrupaven mauristes, conservadors i membres de la Lliga Catalana. Va tractar d'acabar amb el pistolerisme patronal a Barcelona amb la destitució del governador civil, Severiano Martínez Anido responsable de la tolerància cap a aquests pistolers i repressor dels grups anarquistes barcelonins. L'assassinat de Dato havia donat ales a Martínez Anido, que s'havia convertit en un dels principals obstacles per a la recuperació de la pau social. Però la discussió de l'expedient Picasso que informava sobre el Desastre d'Annual va precipitar la seva caiguda.^[2]

Amb la instauració de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, Sánchez Guerra va passar a l'oposició. Crític primer, va acabar exiliant-se a França en 1927. Va tornar a Espanya i el 29 de gener de 1929 va encapçalar a València una conspiració militar contra el dictador, que va resultar un rotund fracàs. Es va negar a fugir, i fou detingut, però els tribunals el van absoldre al novembre. La seva ferma postura a favor de la constitució va ser un dels factors que va contribuir al desprestigi de la dictadura i de la monarquia, còmplice d'aquella. A pesar de la seva postura crítica cap a la postura d'Alfons XIII, després de la caiguda del govern de Dámaso Berenguer, va acceptar l'encàrrec del rei i va tractar de pactar amb els membres del Comitè Republicà que estaven detinguts a la Presó Model.^[3] Encara que va sortir elegit diputat per Madrid dintre del grup conservador de "suport a la República" a les eleccions a Corts Constituents el 28 de juny de 1931, la seva delicada salut el va obligar a abandonar la política.^[4]

Referències

Enllaços externs

• José Sánchez Guerra. Conservador, a fuer de liberal per Miguel Martorell Linares, UNED
• «Yo no soy republicano, pero reconozco el derecho que España tiene de serlo, si quiere», fragment del discurs de Sánchez Guerra.

Càrrecs públics
Precedit per: Antonio García Alix Fernando Merino Villarino	Governador del Banc d'Espanya (juliol-desembre) 1903 1907-1908	Succeït per: Tomás Castellano y Villarroya Antonio García Alix
Precedit per: Augusto González-Besada y Mein Santiago Alba Bonifaz Julio Burell y Cuéllar	Ministre de la Governació 1903-1904 1913-1915 (juny-novembre) 1917	Succeït per: Manuel Allendesalazar Santiago Alba Bonifaz José Bahamonde y de Lanz
Precedit per: Antonio García Alix	Ministre de Foment 1908-1909	Succeït per: Rafael Gasset Chinchilla
Precedit per: José Olaguer-Feliú y Ramírez	Ministre de Guerra (juliol-desembre) 1922	Succeït per: Niceto Alcalá Zamora
Precedit per: Antoni Maura i Montaner	President del Govern Espanyol 1922-1922	Succeït per: Manuel García Prieto
Premis i fites
Precedit per: Eduardo Dato e Iradier	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 2 1921-1935	Succeït per: Rufino Blanco Sánchez