Luis de Marichalar y Monreal

Luis de Marichalar y Monreal

El vescomte d'Eza, c. 1911
Nom original	(es) Luis Marichalar y Monreal
Biografia
Naixement	22 gener 1873 Madrid
Mort	25 desembre 1945 (72 anys) Madrid
Ministre de Guerra
5 maig 1920 – 14 agost 1921 ← José Villalba Riquelme – Juan de la Cierva y Peñafiel →
Ministre de Foment d'Espanya
11 juny 1917 – 3 novembre 1917 ← Martín Rosales Martel – Niceto Alcalá-Zamora →
Alcalde de Madrid
2 novembre 1913 – 21 juliol 1914 ← Eduardo Vincenti – Carlos Prast y Rodríguez de Llano →
Senador del Regne
Diputat al Congrés dels Diputats
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	Partit Liberal Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Asociación española para el progreso de las ciencias
Família
Cònjuge	María de la Encarnación Bruguera y Molinuevo
Fills	Amalio de Marichalar i Bruguera, Francisco de Marichalar y Bruguera, Marqués de Ciria (en)
Premis (1925)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc

Luis de Marichalar y Monreal (castellà: Luis Marichalar y Monreal) (Madrid, 22 de gener de 1873 - Madrid, 25 de desembre de 1945)^[1] fou un polític conservador^[2] espanyol, vescomte d'Eza. Era fill d'Amalio Rufino Marichalar y San Clemente, VIII marquès de Montesa (nascut a Madrid en 1817) i de María Cecilia Monreal y Ortiz de Zárate (nascuda en 1837). És avi, entre altres, d'Álvaro i Jaime de Marichalar.

Trajectòria política

Membre del Partit Conservador, inicia la seva carrera política en 1899 com a diputat per Soria, molt estimat però només per un sector fins a 1914, i Senador del Regne fins a les eleccions generals espanyoles de 1923.

Va ser Director General d'Agricultura (1907), Ministre de Foment entre l'11 de juny i el 3 de novembre de 1917 en un gabinet presidit per Eduardo Dato, i Ministre de Guerra entre el 5 de maig de 1920 durant el desastre d'Annual, del qual no es va sentir responsable, i el 14 d'agost de 1921 als governs que successivament van presidir Dato i Allendesalazar.

A més va ser alcalde de Madrid entre 1913 i 1914, va pertànyer a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, i va desenvolupar també la seva faceta de publicista. És autor, entre altres, d'El problema agrario en España, El oro, el crédito y la Banca, como factores internacionales, Crítica del Impuesto sobre la Renta i El enigma ruso y el ocaso del socialismo.

El 29 de març de l'any 2000, el Ministeri d'Agricultura i Pesca va posar en funcionament el vaixell oceanogràfic Vizconde de Eza en honor de Luis de Marichalar.

Vida Familiar

Es va casar amb María de l'Encarnación Bruguera y Molinuevo (nascuda en 1877 i morta en 1946) i el matrimoni va tenir tres fills:

• Francisco Javier de Marichalar y Bruguera, VII marquès de Ciria (nascut en 18-X-1903), casat amb Isabel de Silva y Azlor de Aragón, amb descendència.
• Amalio de Marichalar y Bruguera, VIII comte de Ripalda (nascut 13-V-1912 i mort el 26-XII-1978 a Madrid), casat en 1957 amb María de la Concepción Sáenz de Tejada y Fernández de Bobadilla, amb descendència.
• María del Carmen de Marichalar y Bruguera, vescomtessa de Matamala, casada amb Leopoldo García-Durán y Parages, amb descendència.

Referències

Bibliografia

• del Campo García, Francisco «El vizconde de Eza y la cooperación» (pdf). Estudios cooperativos, 16, 1968, pàg. 27-40.

Enllaços externs

• Luis de Marichalar a geneall.net
• Pedro Pascual. 1999. El compromiso intelectual del político: Ministros escritores...

Càrrecs públics
Precedit per: Eduardo Vincenti y Reguera	Alcalde de Madrid 1913-1914	Succeït per: Carlos Prats y Rodríguez de Llano
Precedit per: Martín Rosales Martel	Ministre de Foment (juny-novembre) 1917	Succeït per: Niceto Alcalá-Zamora y Torres
Precedit per: José Villalba y Riquelme	Ministre de Guerra 1920-1921	Succeït per: Juan de la Cierva y Peñafiel
Premis i fites
Precedit per: Fernando León y Castillo	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 27 1918-1945	Succeït per: Carlos Martín Álvarez