Enrique de la Mata Gorostizaga

Enrique de la Mata Gorostizaga

Biografia
Naixement	20 setembre 1933 Madrid
Mort	6 setembre 1987 (53 anys) Roma
Ministre de Relacions Sindicals[1]
5 de juliol de 1976 – 4 de juliol de 1977
← Rodolfo Martín Villa Càrrec desaparegut →
President de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja
3 de novembre de 1981 – 6 de setembre de 1987
← Joseph Adefarasin Mario Enrique Villarroel Lander →
Dades personals
Formació	Colegio Nuestra Señora del Recuerdo
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Registrador de la propietat
Premis (1988)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1977)  Gran Creu de l'Orde de Carles III (1972)  Gran Creu del Mèrit Aeronàutic (1971)  Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort (1971)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc (1970)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola (1970)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1967)  Gran Creu de l'Orde Civil de Sanitat (1967)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
Diputat al Congrés dels Diputats 13 març 1979 – 31 agost 1982 Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Terol Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 Procurador a Corts 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 6 novembre 1967 – 12 novembre 1971 Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes Ministre de Relacions Sindicals

Enrique de la Mata Gorostizaga (Terol, 20 de setembre de 1933 – Roma, 6 de setembre de 1987) va ser un polític espanyol.

Biografia

Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid i registrador de la propietat des de 1960. Secretari General de Sanitat (1966-1969), president de l'Assemblea de la Creu Roja Espanyola (1967-1969), membre del Consell del Regne, director general de la Seguretat Social (1969-1975) i ministre de Relacions Sindicals (1976-1977) al segon govern de transició entre el règim del general Francisco Franco i la Monarquia constitucional, presidit per Adolfo Suárez.

Ingressà a la Unió de Centre Democràtic i fou elegit diputat per la província de Terol a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979. De 1980 a 1982 fou president de la Comissió de la Presidència del Congrés dels Diputats.^[2] El 3 de novembre de 1981 va ser elegit president de la Creu Roja Internacional i reelegit en el càrrec a l'octubre de 1985. El 1986 va ingressar al Centro Democrático y Social.

Va patir un infart quan abandonava l'estadi olímpic de Roma després d'assistir a la clausura dels Campionats Mundials d'Atletisme el 6 de setembre de 1987, i va morir poc després.^[3]

Referències

Bibliografia

• Mata Gorostizaga, Enrique de la. In: Manuel Ángel Menéndez Gijón, Manuel Ángel Menéndez, Ignacio Fontes: Quién es quién. Sus señorías los diputados: Atlas de la democracia parlmentaria española. Foca, Madrid 2002, ISBN 84-95440-25-3, S. 506

Enllaços externs

• Notícies sobre Enrique de la Mata a El País

Càrrecs públics
Precedit per: Rodolfo Martín Villa	Ministre de Relacions Sindicals 1976- 1977	Succeït per: càrrec desaparegut
Precedit per: Joseph Adefarasin	President de la Creu Roja Internacional 1981- 1987	Succeït per: Mario Enrique Villarroel Lander