Manuel Gutiérrez Mellado
 (1980)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 abril 1912 Madrid |
| Mort | 15 desembre 1995 (83 anys) Torremocha del Campo (província de Guadalajara) |
| Causa de mort | Accident de trànsit |
 1r Ministre de Defensa | |
| 5 juliol 1977 – 6 abril 1979 ← cap valor – Agustín Rodríguez Sahagún → | |
| Procurador a Corts | |
| 12 novembre 1976 – 30 juny 1977 ← Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
| Vicepresident primer del Govern d'Espanya | |
| 23 setembre 1976 – 26 febrer 1981 | |
 Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra | |
| 7 juliol 1976 – 27 setembre 1976 ← Emilio Villaescusa Quilis – Ramón Cuadra Medina → | |
| Dades personals | |
| Formació | Escoles Pies de San Antón Acadèmia General Militar Acadèmia d'Artilleria de Segòvia |
| Activitat | |
| Camp de treball | Domini militar i política |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, militar, comandant militar |
| Partit | Unió de Centre Democràtic |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Artilleria |
| Rang militar | Capità General de l'Exèrcit |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Altres | |
| Títol | Marquès (1994–) |
| Parents | Saturnino Calleja (oncle) |
Premis
| |
Manuel Gutiérrez Mellado (Madrid, 30 d'abril de 1912 - Alcolea del Pinar, 15 de desembre de 1995) va ser un militar espanyol, figura molt important durant la Transició espanyola.
Biografia
Va néixer el 30 d'abril de 1912 a la ciutat de Madrid. Militar de vocació va ingressar als disset anys a l'Acadèmia Militar de Saragossa. Va lluitar a la Guerra Civil (1936-1939) en el bàndol nacional, sent empresonat diverses vegades, com a agent clandestí de la rereguarda madrilenya.
Impactat per la defunció del fill d'un amic que no va poder abandonar el món de les drogues, va decidir ajudar en la resolució del problema, i va crear el 1986 la Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD). En vida el rei Joan Carles I li concedí el títol nobiliari de Marquès de Gutiérrez Mellado.
Va morir el 15 de desembre de 1995 en un accident de trànsit a Alcolea del Pinar, població situada a la província de Guadalajara, a l'autovia que uneix les ciutats de Madrid i Barcelona, quan acudia a un acte de la FAD.
Carrera militar
Va arribar el rang de general l'any 1970 i el de general de divisió el 1973. El juny de 1975 se li va encomanar la Comandància General i el càrrec de Delegat del Govern de Ceuta. Ascendit a tinent general, va ser nomenat capità general de la VII regió el març de 1976. Al juny d'aquest mateix any va ser nomenat cap de l'Estat Major Central.
El 1994 va ser nomenat Capità General de l'Exèrcit amb caràcter honorífic.
Activitat política
Escollit diputat al Congrés el novembre de l'any 1971, el setembre de 1976 va passar a ocupar la Vicepresidència Primera del Govern i el Ministeri de Defensa, continuant amb aquest càrrec després de les eleccions generals del 15 de juny de 1977 sota la presidència d'Adolfo Suárez. Element clau de la transició espanyola, va tractar de mantenir a les forces armades allunyades de la tensió política que es respirava en aquells dies.
Després de les eleccions generals de 1979 continuà amb la Vicepresidència primera per a Assumptes de la Seguretat i Defensa Nacional en els successius governs de Adolfo Suárez, cedint el Ministeri de Defensa (tot i que com a Vicepresident Primer exercia una notable influència) a Agustín Rodríguez Sahagún. Durant aquesta època va ser titllat per la ultradreta de maçó, i se'l va acusar d'haver actuat com a agent doble durant la Guerra Civil.
La imatge més coneguda de Gutiérrez Mellado es va produir durant el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Aixecant-se del seu escó va anar a demanar explicacions als colpistes; els quals van voler fer-lo caure a terra. Aquesta escena, de diversos guàrdies tractant de reduir a un home de gairebé setanta anys, ha quedat gravada en la memòria de molts espanyols, i simbolitza la irreversibilitat del procés democràtic, més encara quan els guàrdies civils no van aconseguir reduir-lo.
Referències
Bibliografia
- Cercas, Javier. Anatomía de un instante. Barcelona: Mondadori, 2009. ISBN 9788439722137.
- Fernández Santander, Carlos. Los militares en la transición política. Barcelona: Argos Vergara, 1982.
- Gutiérrez Mellado, Manuel. Al servicio de la Corona: palabras de un militar. Madrid: Ibérico Europea de Ediciones, 1981, p. 271. ISBN 8425603641.
- Gutiérrez Mellado, Manuel. Un soldado de España: conversaciones con Jesús Picatoste. Barcelona: Argos Vergara, 1983, p. 176. ISBN 8471785331.
- Losada Malvárez, Juan Carlos. Ideología del ejército franquista (1939-1959). Madrid: Istmo, 1990, p. 345. ISBN 8470902253.
- Mérida, María. Mis conversaciones con los generales: veinte entrevistas con altos mandos del Ejército y de la Armada. Barcelona: Plaza & Janés, 1979, p. 523. ISBN 840133165X.
- Puell de la Villa, Fernando. Gutiérrez Mellado: un militar del siglo XX. Madrid: Biblioteca Nueva, 1997, p. 254. ISBN 8470304487.
- Puell de la Villa, Fernando. Historia del ejército en España. Madrid: Alianza, 2005, p. 319. ISBN 8420647926.
- Puell de la Villa, Fernando «De la Milicia Universitaria a la IPS». Revista de Historia Militar, Extra, 2010, pàg. 179-216. ISSN: 04825748.
- Puell de la Villa, Fernando «La transición militar». Documentos de Trabajo Fundación Transición Española, 6, 2012. ISSN: 21717699.
- Rosa Morena, Alfonso de la (coord.). Escuelas de Estado Mayor y de Guerra del Ejército: su contribución a doscientos años de Estado Mayor. Madrid: Ministerio de Defensa, 2009. ISBN 9788497815024.
- San Martín, José Ignacio. Servicio especial: a las órdenes de Carrero Blanco (de Castellana a El Aaiún). Barcelona: Planeta, 1983, p. 282.
- Serrano de Pablo Jiménez, Luis. ¿La esperanza enterrada?: testimonio y recuerdos de un general de Franco. Madrid: Arca de la Alianza Cultural, 1986.
Enllaços externs
- (castellà) Informació de Manuel Gutiérrez Mellado al Ministeri de Defensa Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: nou càrrec | Ministre de Defensa 1977–- 1979 | Succeït per: Agustín Rodríguez Sahagún |
| Precedit per: Juan Miguel Villar Mir | Vicepresident Primer del Govern 1976–- 1981 | Succeït per: Rodolfo Martín Villa |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Enrique Fuentes Quintana (Afers econòmics) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Manuel Jiménez de Parga Cabrera (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Alberto Oliart Saussol (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • José Lladó Fernández-Urrutia (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • José Enrique Martínez de Genique (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Ignacio Camuñas Solís (Relacions amb les Corts) | |
(← XI EXILI) (← II PRECONSTITUCIONAL) Govern anterior •••• Govern següent (← II CONSTITUENT) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Rodolfo Martín Villa (Interior) • José Manuel Otero Novas (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Landelino Lavilla Alsina (Justícia) • Francisco Fernández Ordóñez (Hisenda) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Enrique Sánchez de León Pérez (Sanitat i Seguretat Social) • Agustín Rodríguez Sahagún (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Joaquín Garrigues Walker (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Íñigo Cavero Lataillade (Educació) • Pío Cabanillas Gallas (Cultura) • Manuel Clavero Arévalo (Regions) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) | |
(← I CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← I SUAREZ) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics) | |
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Comerç) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (adjunt a coordinació legislativa) | |
(← I SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III SUAREZ) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Afers econòmics) | |
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Félix Manuel Pérez Miyares (Treball) • Alberto Oliart Saussol (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial) • Eduard Punset i Casals (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) | |
(← II SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← I CALVO SOTELO) | ||
