Neus Català i Pallejà

Neus Català i Pallejà

Acte de lliurament a Neus Català de la medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014)
Biografia
Naixement	6 octubre 1915 els Guiamets (Priorat)
Mort	13 abril 2019 (103 anys) els Guiamets (Priorat)
Dades personals
Nacionalitat	Catalunya
Ideologia política	Comunisme, antifeixisme i oposició al franquisme
Es coneix per	Lluitadora antifeixista. Supervivent d'un camp de concentració nazi
Activitat
Ocupació	política, infermera
Partit	Partit Socialista Unificat de Catalunya Partit dels i les Comunistes de Catalunya Esquerra Unida i Alternativa
Carrera militar
Conflicte	Guerra Civil espanyola i Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables De la resistencia y la deportación: testimonios de mujeres españolas Memorial de mujeres espan̄olas en la segunda guerra mundial
Localització dels arxius	La contemporaine [ F delta 1848]
Premis (2020)  Premi 2N (2019)  Medalla de la Ciutat de París (2015)  Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2014)  Medalla d'Or al Mèrit Cultural, Científic, Cívic o Esportiu de la Ciutat de Barcelona (2012)  Premi Amics de la Gent Gran (2006)  Catalana de l'Any (2005)  Creu de Sant Jordi  Medalla dels ferits de guerra  Creu del combatent voluntari de la Resistència  Creu de Guerra 1939-1945  Medalla de la Resistència  Creu del combatent  deported French resistance (en)
Lloc web	comunistes.cat…

Neus Català i Pallejà (els Guiamets, 6 d'octubre de 1915^[1][2] - 13 d'abril de 2019)^[3][4] va ser una militant comunista^[5] i activista antifeixista catalana, membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil espanyola. Va ser la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.^[6]

Biografia

Neus Català va néixer el 6 d'octubre de 1915 als Guiamets, a la comarca del Priorat,^[1] tot i que la seva padrina la registrà com a nascuda el 15 de juny. Aquesta segona data es va considerar de caràcter oficial i va ser presa per celebrar el centenari del seu naixement. Es diplomà en infermeria l'any 1937, i al començament de la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona. L'any 1939, va travessar la frontera francesa amb 182 nens orfes de la colònia Las Acacias de Premià de Dalt, els anomenats «nens de Negrín», que estaven al seu càrrec. A França col·laborà, juntament amb el seu marit, l'occità Albert Roger,^[2] en activitats de la Resistència: a casa seva caetralitzà la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació, i allotjà refugiats polítics. El 1943 un apotecari de Sarlat la denuncià a les autoritats nazis, que la van detenir, juntament amb el seu marit. Reclosa i torturada a Llemotges, l'any 1944 fou deportada a Ravensbrück, on va va coincidir amb Maria del Carme Gardell García, Sabina Bartolí Gardell, Alfonsina Bueno Vela i moltes catalanes. ^{[cal citació]} Va ser obligada a treballar en la indústria de l'armament i formà part de l'anomenat «comando de les gandules», un grup de dones que boicotejava l'elaboració de les armes que es fabricaven a Holleischen, una fàbrica que depenia del camp de Flossenbürg.^[7] Gràcies al sabotatge inutilitzaren uns 10 milions de bales i espatllaren nombroses màquines de fabricació d'armament.^[8]

Després del seu alliberament, tornà a França, on seguí duent a terme la seva lluita clandestina contra el franquisme. Visqué a Sarcelles,^[2] prop de París, i presidí l'Amical de Ravensbrück. En paral·lel va continuar la seva militància de Comunistes de Catalunya, partit que li va entregar el carnet número 1 com a reconeixement a la seva trajectòria militant i va ser nomenada membre d'honor del Comitè Central^[5] (havia sigut anteriorment militant del partit predecessor d'aquest, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i la Fundació Pere Ardiaca, de la qual fou sòcia d'honor.

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documents sobre la Guerra Civil, l'Alemanya nazi, la II Guerra Mundial a Polònia i França, documents sobre dones espanyoles i catalanes a la resistència, i també sobre els camps de concentració.

A partir del 2023, hi ha una Fundació Neus Català, situada a Barcelona.^[9]

Reconeixements

Creu de Sant Jordi i medalles

La Generalitat de Catalunya la guardonà amb la Creu de Sant Jordi el 2005 i, posteriorment, fou escollida Catalana de l'Any 2006 per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück. L'any 2006 també va rebre el Premi l'Alternativa, que lliura Esquerra Unida i Alternativa. Als 99 anys, el 29 d'octubre de 2014 rep, per part de l'Ajuntament de Barcelona, la Medalla d'Or al Mèrit Cívic en reconeixement a la seva tasca de preservació de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones.^[10] L'any 2015 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, per la seva lluita per la justícia i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats i deportades en els camps d'extermini nazi, i la defensa dels drets humans.^[11]

Medalla de París i carrer

El 2019, per votació del Consell de París del febrer del mateix any, la Ciutat de París li va atorgar la Medalla Gran Vermell, la màxima distinció de la capital francesa. El juliol, el mateix Consell de París va votar, per unanimitat de tots els grups polítics, la creació d'un carrer en la seva memòria.^[12] El 3 d'octubre de 2019, dins els actes del 80è aniversari de l'alliberament de París, va ser inaugurat l'allée de Neus Català.^{[13][14][15][16]}

Carrers, places i altres espais a Catalunya amb el seu nom

A Catalunya, nombroses localitats han retut homenatge a la figura de Neus Català dedicant-li un carrer, com ara Badalona (des del 2021),^[17] Gavà (2019),^[18] Ginestar, Lleida (2021),^[19][20] Montblanc (2018),^[21] Os de Balaguer, Premià de Mar (Gran Via de), Roquetes (2021),^[22] Sant Adrià de Besòs, Sant Quintí de Mediona,^[23] Tarragona, etc.

També hi ha mantes places dedicades a ella, a Almenar (des de 2019),^[24] Amposta (2016),^[25][26] Caldes de Montbui (2021),^[27] Castelldefels,^[28] Falset (2022),^[29] Manresa (2023),^[30] Rubí (2021),^[31][32] i Sant Antoni de Vilamajor (2019).^[33][34]

A part de carrers i places, s'han dedicat a ella també rotondes, espais, murals, biblioteques, sales i instituts que ara porten el seu nom, a banda de tenir una fundació dedicada a la seva persona.^[9]

Any Neus Català

Catalunya dedicà el 2015 a Neus Català, l'any del seu centenari, quan era l'última persona de l'estat que va sobreviure al camp d'extermini de Ravensbrück. El tret de sortida de l'Any Neus Català fou l'1 d'abril de 2015, després de rebre el 9 de març la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta commemoració es va retre un reconeixement per extensió a totes les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista i l'internament en camps de presoners i d'extermini. “Neus Català és una dona forta i solidària, una lluitadora antifeixista, una supervivent dels camps d'extermini nazis i un referent i un testimoni de totes les dones que van lluitar en la Guerra Civil i en la Segona Guerra mundial”, va destacar la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, en l'acte de presentació.^[35]

La celebració de l'Any Neus Català fou coordinada per l'Institut Català de les Dones i hi col·laboraren l'Ajuntament de Barcelona, l'Ajuntament dels Guiamets, Amical de Ravensbrück, Associació Art Plural, les biblioteques de la Generalitat de Catalunya, les Comunitats Catalanes a l'Exterior, el Consell Comarcal del Priorat, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Departament d'Ensenyament, la Filmoteca de Catalunya, la Fundació l'Alternativa, la Fundació Cassià, la Fundació Pere Ardiaca, la Institució de les Lletres Catalanes, el Memorial Democràtic, el Museu d'Història de Catalunya, Sàpiens Publicacions, la Secretaria General del Departament de la Presidència i VicDones-SIAD Osona. Per commemorar l'Any Neus Català hi hagué tota una sèrie d'activitats, que inclogueren conferències, exposicions, homenatges, tertúlies literàries i projeccions de documentals, entre d'altres.

Referències

Bibliografia

• Català, Neus. De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas. Barcelona: ADGENA, 1984. ISBN 8486378001. 
• Català, Neus. De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas. Barcelona: Península, 2000. ISBN 8483072831. 
• Català, Neus. De la resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas / De la resistència i la deportació. 50 testimonis de dones espanyoles. Barcelona: Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya, 2015. ISBN 9788439393436. 
• Belenguer, Elisenda. Neus Català, memòria i lluita. Barcelona: Fundació Pere Ardiaca, 2006. ISBN 978-84-935342-0-2. 
• Trallero, Mar. Neus Català: la dona antifeixista a Europa. Barcelona: Mina, 2008. ISBN 978-84-96499-94-2. 
• Martí, Carme. Un cel de plom. Barcelona: Amsterdam llibres, 2012. ISBN 978-84-15224-51-8. 
• Material gràfic de Neus Català sobre la Guerra Civil espanyola, l'Alemanya nazi i els camps de concentració 1933-2006. Barcelona: CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, 2006.
• Riera, Ana. Catalanes universals. Barcelona : L'Arca, 2018. ISBN 9788494836442

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites
	Viquitexts

• Fundació Neus Català
• Entrevista a Neus Català al programa Personatges de Montserrat Roig
• Bloc de Neus Català
• Inventari del Fons FP, Subsèrie Neus Català, del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona
• Obituari a The Guardian