Joan Massagué i Solé

Infotaula de personaJoan Massagué i Solé

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 abril 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - Philosophiæ doctor (–1979)
Universitat de Barcelona - Graduat en Ciències (–1975) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaRegulació hormonal del metabolisme hepàtic del glicogen: efectes del glucagó, l'epinefrina i la insulina (1978)
Director de tesiJoan Josep Guinovart i Cirera
Activitat
Camp de treballCàncer Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Memorial Sloan Kettering Cancer Center (1989–)
Universitat Brown (1979–)
Universitat de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófarmacòleg, professor d'universitat, farmacèutic, bioquímic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMemorial Sloan Kettering Cancer Center (1989–)
Universitat Cornell Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia Nacional de Medicina (2004–)
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (2000–)
Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1994–)
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2016)  membre de l'AACR Academy../... 25+ Modifica el valor a Wikidata

Joan Massagué i Solé (Barcelona, 30 d'abril de 1953) és un científic i farmacèutic català, reconegut com una de les màximes autoritats mundials en investigació del càncer. Des del 1979 ha desenvolupat la seva carrera científica als Estats Units, mantenint alhora estrets vincles amb la comunitat científica catalana. El 2013 va ser nomenat director de l'institut Sloan-Kettering de Nova York, un dels centres de recerca sobre el càncer més destacats dels Estats Units.[1][2][3][4]

Biografia

Joan Massagué en el XXVIII Premi Internacional Catalunya

Joan Massagué va néixer en una família de tradició farmacèutica, i va estudiar als jesuïtes de Sarrià.[5] Es va llicenciar en Farmàcia a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. L'any 1978 va obtenir el títol de doctor en Bioquímica també a la Universitat de Barcelona.[3] Es va traslladar el 1979 a la Universitat de Brown, a la ciutat nord-americana de Providence, Rhode Island, on va descobrir l'estructura del receptor de la insulina. Posteriorment, es va incorporar a la Universitat de Massachusetts, on va exercir la docència com a professor de Bioquímica (1982-1989). L'any 1989 inicià la seva vinculació amb el Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de la ciutat de Nova York, liderant primer el programa de Biologia cel·lular i des del 2003 el programa de Genètica i Biologia del Càncer. Finalment, el novembre de 2013 va ser nomenat director de Sloan-Kettering Institute, càrrec del qual va prendre possessió a partir del gener del 2014.[6][7]

Massagué col·labora amb l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), integrat al Parc Científic de Barcelona. Juntament amb el Dr. Joan J. Guinovart, Massagué fou responsable de preparar el terreny per a la creació i fundació de l'IRB. Entre els anys 2006 i 2013 en fou director adjunt i actualment manté la seva vinculació amb l'IRB, com a president del seu Comitè Científic Internacional.[8]

Massagué ha estat vinculat a altres institucions i centres de recerca. El 1989 esdevingué professor de la Graduate School of Medical Sciences del Cornell University Medical College. Entre els anys 1990 i 2013 fou investigador al Howard Hughes Medical Institute de Nova York.[9][10] Entre 2011 i 2014 va presidir el consell assessor del Centro Nacional d'Investigaciones Oncológicas (CNIO) a Madrid.[4]

Recerca científica

El treball de Massagué s'ha centrat, sobretot, en l'estudi dels mecanismes de senyalització que resulten essencials per al desenvolupament normal dels teixits i que s'alteren en presència del càncer. És el cas del TGFβ (factor de creixement tumoral beta), un compost de la família de les citocines, implicades en els processos inflamatoris, que regula la divisió cel·lular durant el desenvolupament embrionari.

Massagué és un dels investigadors més importants en les àrees de la regulació de la divisió cel·lular i de la metàstasi del càncer. La seva investigació ha estat clau per al coneixement dels mecanismes que permeten detenir la proliferació cel·lular, procés que quan es descontrola duu a la formació de tumors. Així mateix, el seu treball ha permès identificar els gens i els mecanismes que controlen la metàstasi de les cèl·lules tumorals del càncer de mama i del càncer de pulmó cap a altres òrgans —sobretot el cervell—, descobriment que obre noves possibilitats d'investigació en aquest aspecte del càncer.[11]

Massagué és membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, de l'Organització Europea de Biologia Molecular i de les Reials Acadèmies Espanyoles de Medicina i Farmàcia. Ha estat distingit amb més de vint-i-cinc guardons, entre els quals destaquen el Premi Nacional d'Investigació "Rey Don Juan Carlos", el Howard Taylor Ricketts Award i el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica l'any 2004 juntament amb Judah Folkman, Tony Hunter, Bert Vogelstein i Robert Weinberg.[12] També ha estat distingit amb el Premi Ciutat de Barcelona de l'Ajuntament de Barcelona (1994) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2006). L'any 2014 rebé el Premi Nacional de Cultura [13] i el 2016 va rebre un premi de la Societat Catalana de Biologia per la seva trajectòria científica [14] i el XXVIII Premi Internacional Catalunya, concedit per la Generalitat de Catalunya a tres científics catalans per la seva tasca a escala mundial en la investigació sobre el càncer: els doctors Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué.[15]

El 13 de gener del 2020 es va publicar a la revista Nature Cancer[16] un estudi de l'institut Sloan Kettering de Nova York, liderat per Massagué, on es desxifrava l'origen de les metàstasis, que fins llavors es creia que començaven per mutacions genètiques. Amb aquest descobriment, fruit de gairebé 20 anys de treball de l'investigador, s'obria una via per millorar els tractaments per combatre el càncer.[17]

Publicacions

La seva tesi doctoral Regulació hormonal del metabolisme hepàtic del glicogen: efectes del glucagó, l'epinefrina i la insulina va ser realitzada al Departament de Bioquímica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona sota la direcció del professor Dr. Joan Josep Guinovart i Cirera.[18][19] Massagué és autor de més de 300 articles científics, alguns dels quals han rebut centenars i milers de citacions per part d'altres publicacions.[20] És un dels investigadors més influents a escala internacional: a tall d'exemple, el 2011 i el 2015 va ser inclòs en les llistes dels Highly Cited Researchers de Thompson Reuters.[21]

Vida personal

Massagué és fill de Joan Massagué i Vendrell i Maria Solé i Ferrer, tots dos farmacèutics, i és el primer de sis germans. Amb la seva muller, Roser Salavert i Casamor, tenen dues filles, Eulàlia i Marta. Massagué és aficionat a l'estudi i col·leccionisme de minerals.[3] El setembre de 2015 va signar un manifest de científics a favor de Junts pel Sí, candidatura independentista a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.[22][23]

Referències

  1. Gittelson, Celia «Cancer Biologist Joan Massagué Named Director of the Sloan-Kettering Institute». OnCancer. News and Insights from Memorial Sloan-Kettering, 25-11-2013 [Consulta: 26 novembre 2013].
  2. «El doctor Joan Massagué, nomenat director de l'Institut Sloan-Kettering». Ara, 26-11-2013 [Consulta: 26 novembre 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 Pujol Gebellí, Xavier. Biografía del cáncer. La aventura de Joan Massagué (en castellà). Barcelona: Península, 2004. ISBN 8483076306. 
  4. 4,0 4,1 Corbella, Josep «Massagué alerta que la ciència pot perdre l'excel·lència a Espanya». La Vanguardia, 15-11-2011, pàg. 34.
  5. Rom, Mireia «El 'top ten' de les escoles de l'elit política i econòmica catalana». El Crític, 06-06-2016.
  6. «Cancer Biologist Joan Massagué Named Director of the Sloan Kettering Institute» (en anglès), 25-11-2013. [Consulta: 20 gener 2016].
  7. «Joan Massagué appointed scientific director of the Memorial Sloan-Kettering Cancer Center» (en anglès), 26-11-2013. [Consulta: 22 gener 2016].
  8. «Patronat i comitès. IRB Barcelona». [Consulta: 22 gener 2016].
  9. «HHMI. Our scientists» (en anglès), 2016. [Consulta: 22 gener 2016].
  10. Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia.cat. 
  11. «El científic Joan Massagué troba el mecanisme pel qual el càncer fa metàstasi al cervell». Ara [Barcelona], 27-02-2012 [Consulta: 28 febrer 2014].
  12. Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2004 Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine.(castellà)
  13. «El Sónar, Pepa Plana, Joan Massagué, Jaume Vallcorba i Pagès Jordà, Premis Nacionals de Cultura». Ara, 16-04-2014 [Consulta: 16 abril 2014].
  14. «Joan Massagué, premiat per la Societat de Biologia de l'IEC». [Consulta: 18 novembre 2017].
  15. «Tres oncòlegs catalans guanyen el XXVIII Premi Internacional Catalunya». Vilaweb.cat, 22-07-2016. [Consulta: 22 juliol 2016].
  16. L1CAM defines the regenerative origin of metastasis-initiating cells in colorectal cancer a Nature Cancer, 13/1/2020 (anglès)
  17. «L'oncòleg català Joan Massagué descobreix l'origen de les metàstasis». RAC1, 15-01-2020 [Consulta: 15 gener 2020].
  18. Massagué i Solé, Joan. Regulació hormonal del metabolisme hepàtic del glicogen : efectes del glucagó, l'epinefrina i la insulina. Tesi doctoral - Universitat de Barcelona. Departament de Bioquímica, 1978. 
  19. Massagué i Solé, Joan. Regulació hormonal del metabolisme hepàtic del glicogen: efectes del glucagó, l'epinefrina i la insulina [Recurs electrònic]. Barcelona: Universitat de Barcelona, DL 2015. 
  20. «The Joan Massagué Lab: Publications. The Joan Massagué Lab» (en anglès). Memorial Sloan Kettering Cancer Center, 2016. [Consulta: 15 gener 2016].
  21. «Highly Cited Researchers 2015. Thomshon Reuters» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2016].
  22. Palou, Ricard «Científics de fama mundial, per l'estat propi» (paper). El Punt Avui, 23-09-2015, p. 6 [Consulta: 24 setembre 2015].
  23. «Junts pel Sí. Ciència pel sí». [Consulta: 22 gener 2016].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
Viquidites
  • The Joan Massagué Lab
  • Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) Arxivat 2009-02-11 a Wayback Machine.
  • El Convidat: Joan Massagué, programa emès per Televesió de Catalunya el 28/01/2015
  • Joan Massagué: “Hem localitzat una molècula bàsica per a totes les metàstasis”, entrevista al diari Ara, 19/1/2020


Premis i fites
Precedit per:
María Blasco Marhuenda
Premi Nacional d'Investigació Santiago Ramón y Cajal
2014
Succeït per:
-
  • Vegeu aquesta plantilla
Francesc Abel · Antònia Adroher · Santiago Alcolea · Tomàs Alcoverro · Josep Maria Andreu · Joan Argenté · Jaime Arias Zimerman · Enrique Badosa · Carmen Balcells · Anna Balletbò · Miguel Beato del Rosal · Roser Bofill · Maria Antònia Canals · Manuel Castellet · Manuel Castells · Jordi Cervelló · Jean-François Coche · Isabel Coixet · Joan Colom · Johan Cruyff · Franz-Paul Decker · Eulàlia Duran · Elisabeth Eidenbenz · Odón Elorza · Salvador Fà · Domènec Fita · Josep Fontana · Daniel Fortuny · Josep Fradera · Antonio Franco · Javier Godó · Barbara Hendricks · Robert Hughes · Josu Jon Imaz · Joaquim Marco · Lluís Martí · Andreu Mas-Colell · Oriol Maspons · Joan Massagué · Josep M. Mestres · Anna Maria Moix · José Monleón · Beatriz de Moura · Maria Lluïsa Oliveda · Raúl Padilla · Ricard Pérez · Antón Pont · Joana Raspall · Miquel Roca · Antonina Rodrigo · Ricardo Rodrigo · Vicente Rojo · Carmel Rosa · Ramon Saladrigues · Sebastià Salvadó · Andreas Schleef · Narcís Serra · Carme Solé · Toti Soler · Sebastià Sorribas · Marina Subirats · Jaume Tomàs · Josep Vicente · Agrupació Fotogràfica de Catalunya · Associació Catalana de la Premsa Comarcal · Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme · Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya · Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa · Centre Catòlic de Blanes · Circ Raluy · Club Gimnàstic de Tarragona · Club Patí Voltregà · Xiquets de Reus ·Col·legi d'Advocats de Sabadell · Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida · Institut de l'Empresa Familiar · Institut d'Estudis Vallencs · Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
  • Vegeu aquesta plantilla
1977: Josep Trueta  · 1978: Ventura Gassol, Institut d'Estudis Catalans  · 1979: Josep M. de Casacuberta, Obra Cultural Balear  · 1980: Andreu Alfaro, Abadia de Montserrat  · 1981: Joan Coromines, Centre Excursionista de Catalunya  · 1982: Joan Triadú, Centre de Lectura de Reus  · 1983: Oriol Martorell, Acció Cultural del País Valencià  · 1984: Miquel Coll, Orfeó Lleidatà  · 1985: Josep Benet, Teatre Lliure  · 1987: Raimon, La Bressola  · 1988: Pilar Malla, Serra d'Or  · 1989: Eliseu Climent, Federació Catalana d'Escoltisme  · 1990: Ramon Folch, Orfeó Català  · 1991: Joan Fuster, Arrels  · 1992: Enric Casassas, Òmnium Cultural  · 1993: Pere Casaldàliga, Universitat Catalana d'Estiu  · 1994: Joan Ainaud, Josep M. Ainaud, Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges  · 1995: Antoni M. Badia, Dagoll Dagom  · 1996: Josep Laporte, El Temps  · 1997: Francesc Candel, Escola Valenciana  · 1998: Josep Amat, Col·lecció Clàssics del Cristianisme  · 1999: Ramon Sugranyes, Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona  · 2000: Jordi Savall, Festival Internacional de Música de Cantonigròs  · 2001: Universitat de València  · 2002: VilaWeb  · 2003: Josep Maria Àlvarez  · 2004: Antoni Bassas  · 2005: Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya  · 2006: Carme Ruscalleda  · 2007: Federació Llull  · 2008: Joan Font  · 2009: Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura  · 2010: Fundació puntCat  · 2011: Isona Passola i Vidal  · 2012: Joan Massagué i Solé  · 2013: Paul Preston
  • Vegeu aquesta plantilla
1989: Karl Popper  · 1990: Abdus Salam  · 1991: Jacques-Yves Cousteau  · 1992: Mstislav Rostropóvitx  · 1993: Luigi Luca Cavalli-Sforza i Edgar Morin  · 1994: Václav Havel  · 1995: Richard von Weizsäcker  · 1996: Yashar Kemal  · 1997: Amartya Sen  · 1998: Jacques Delors  · 1999: Doris Lessing  · 2000: Abdallah Laroui  · 2001: Andrea Riccardi  · 2002: Harold Bloom  · 2003: Nawal al-Sa'dawi  · 2004: Sari Nusseibeh i Amos Oz  · 2005: Claude Lévi-Strauss  · 2006: Pere Casaldàliga  · 2007: Edward O. Wilson  · 2008: Aung San Suu Kyi i Cynthia Maung  · 2009: Bill Viola  · 2010: Jimmy Carter  · 2011: Haruki Murakami  · 2012: Lula da Silva  · 2013: Malala Yousafzai i Gro Harlem Brundtland  · 2014: Desmond Tutu  · 2015: Jane Goodall  · 2016: Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué  · 2017: Costa-Gavras  · 2018: Vinton Cerf  · 2019: Ngũgĩ wa Thiong'o  · 2020: Dania El Mazloum, Anxhela Gradeci, Tijana Postic i Özlem Türeci  · 2021: Judith Butler  · 2022: Svetlana Aleksiévitx
Registres d'autoritat
Bases d'informació