Ricardo Miledi

Infotaula de personaRicardo Miledi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Mort18 desembre 2017 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Irvine (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióneurocientífic, metge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Ricardo Miledi (Mèxic 1927) és un científic i neourobiòleg mexicà.

Miledi va estudiar la carrera de medicina a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Va començar la seva carrera científica a Mèxic, i va continuar la seva investigació en diversos laboratoris d'Austràlia, el Regne Unit, Itàlia i els Estats Units. És membre de la Royal Society de la Gran Bretanya, de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, i de l'Acadèmia Mexicana de Ciències.

Els seus estudis al voltant de la neurobiologia l'han permès descobrir que l'entrada de calci en la terminal presinàptica és necessària per a produir l'alliberament de neurotransmissors. Així mateix ha introduït l'ús de mètodes estadístics per a estudiar el "soroll" de la membrana cel·lular. Mitjançant una anàlisi de variància, Ricardo Miledi i Bernard Katz van assolir proveir la primera evidència de l'existència dels canals iònics a la sinapsis neuromuscular.[1]

Va rebre el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica l'any 1999. Actualment és director de l'Institut de Neurobiologia a Querétaro, Mèxic, i investigador principal de la Universitat de Califòrnia.[2]

Referències

  1. Eusebi, Fabrizio «Ricardo Miledi and the foundations of synaptic and extra-synaptic neurotransmitter receptor physiology». The Journal of Physiology, 581, 3, 15-06-2007, pàg. 890–892. DOI: 10.1113/jphysiol.2007.133538 [Consulta: 7 octubre 2017].
  2. Cuartas, Javier «El Príncipe de Asturias de investigación recae por primera vez en un cirujano». El País, 10-06-1999 [Consulta: 7 octubre 2017].

Enllaços externs

  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 1999 Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat