Barry Barish

Infotaula de personaBarry Barish

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Barry Clark Barish Modifica el valor a Wikidata
27 gener 1936 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Omaha (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióJohn Marshall High School
Universitat de Califòrnia a Berkeley (–1962) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica experimental, física i astrofísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióexperimental physicist (en) Tradueix, físic, professor d'universitat, astrofísic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Tecnològic de Califòrnia
Institut de Tecnologia de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia de Ciències de Rússia (membre estranger) (2019–)
Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (2019–)
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (2002–)
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
American Physical Society Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • Gravitaatioaalto Modifica el valor a Wikidata
Estudiant doctoralErotokritos Katsavounidis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2019)  Membre estranger de la Royal Society
  • (2017)  Premi Giuseppe i Vanna Cocconi
  • (2017)  Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica
  • (2017)  Medalla Henry Draper
  • (2017)  Premi Nobel de Física
  • (2016)  Premi Enrico Fermi
  • (2013)  doctor honoris causa per la Universitat de Glasgow
  • (2006)  doctor honoris causa per la Universitat de Bolonya
  •  membre de l'American Physical Society
  •  doctor honoris causa per la Universitat de Sofia
  •  Honorary doctorate from the University of Florida (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Barry Clark Barish (Omaha, Nebraska, EUA, 27 de gener de 1936) és un físic experimental estatunidenc especialitzat en la detecció d'ones gravitacionals i premi Nobel. És professor emèrit de física a l'Institut Tecnològic de Califòrnia.

Vida

Barish, nascut a Nebraska, de jove es traslladà a Califòrnia, i estudià a un institut a Los Angeles. Després estudià física a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i aconseguí graduar-se el 1957 i doctorar-se en física d'altes energies el 1962. Ingressà en el Caltech l'any següent com a membre d'un nou grup de recerca per a treballar experimentalment en física de partícules emprant els acceleradors de partícules dels laboratoris nacionals.[1]

Obra

El principal camp de recerca de Barish ha estat l'interferòmetre làser d'ones gravitacionals dels observatoris estatunidencs LIGO, des que es va convertir en investigador principal el 1994 i en director el 1997. Liderà les fases de disseny final, aprovació del finançament per part del NSF National Science el 1994, i després la construcció i posada en marxa dels dos interferòmetres LIGO a Livingston, Lousiana, i Hanford, Washington. El 1997, va crear la LIGO Scientific Collaboration (LSC), que permet a més de 1000 col·laboradors d'arreu del món participar a LIGO.[1] Al LIGo s'hi detectà per primer cop una ona gravitacional el 14 de setembre de 2015.[2]

Guardons

El juny de 2017 fou guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica juntament amb Kip Thorne, Rainer Weiss i l'observatori LIGO.[3]

El 2017, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física juntament amb Rainer Weiss i Kip Thorne "per contribucions decisives al detector LIGO i l'observació de les ones gravitacionals".[4]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Home page of Barry C. Barish». [Consulta: 3 octubre 2017].
  2. Abbott, B.P.; i col. «Observation of Gravitational Waves from a Binary Black Hole Merger» (en anglès). Phys. Rev. Lett., 116, 6, 11-02-2016, pàg. 061102. DOI: 10.1103/PhysRevLett.116.061102.
  3. «Rainer Weiss, Kip S. Thorne y Barry C. Barish y la Colaboración Científica LIGO Premio Princesa de Asturias de Investigación Científica y Técnica 2017». fpa.es, 14-06-2017 [Consulta: 14 juny 2017].
  4. «The Nobel Prize in Physics 2017». [Consulta: 5 octubre 2017].
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat
Bases d'informació