François Englert

Infotaula de personaFrançois Englert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 novembre 1932 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Etterbeek (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Lliure de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica teòrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat, físic teòric Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Cornell
Universitat de Tel Aviv
Universitat Lliure de Brussel·les
Universitat de Chapman Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
GermansYvon Englert (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (13 desembre 2018)  doctor honoris causa per la Universitat de Miami
  • (6 febrer 2015)  doctor honoris causa per la Universitat Bar-Ilan
  • (28 juny 2014)  doctor honoris causa per la Universitat d'Edimburg
  • (21 juny 2014)  doctor honoris causa per la Universitat de Pequín
  • (2013)  Premi Nobel de Física
  • (2013)  doctor honoris causa per la Universitat Blaise Pascal
  • (2013)  Clarivate Citation Laureates
  • (2013)  Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica
  • (2010)  premi Sakurai
  • (2005)  doctor honoris causa per la Vrije Universiteit Brussel
  • (2004)  Premi Wolf en Física
  • (1997)  Premi Física d'Alta Energia i Partícules
  • (1982)  premi Francqui
  •  doctor honoris causa per la Universitat de Mons Modifica el valor a Wikidata

François Englert (Etterbeek, Bèlgica, 1932) és un científic belga, especialitzat en física i cosmologia. És un dels especialistes de la física de partícules i la teoria de cordes.

Biografia

Va néixer el 6 de novembre de 1932 a la comuna d'Etterbeek, situada a la Regió de Brussel·les-Capital (Bèlgica).

Durant l'ocupació alemanya de Bèlgica en la Segona Guerra Mundial, va haver d'amagar la seva identitat jueva i viure en orfenats i cases infantils a les ciutats de Dinant, Lustin, Stoumont i, finalment, Annevoie-Rouillon. Aquests pobles finalment van ser alliberats per l'exèrcit estatunidenc.

Es diplomà el 1955 a la Universitat Lliure de Brussel·les i, posteriorment, es llicencià en aquesta mateixa universitat en física, i n'obtingué el doctorat el 1957. El 1959 es traslladà a la Universitat Cornell (Estats Units), on treballà al costat de Robert Brout. El 1964, fou nomenat professor de la Universitat Lliure de Brussel·les, i n'esdevingué professor emèrit l'any 1988.

Carrera científica

Al costat de Brout, aconseguí demostrar l'any 1964 que, mesurant camps vectorials, es pot adquirir la massa-espai buit si estant dotats d'un particular tipus d'estructura que es pot trobar en sistemes de materials, i van teoritzar sobre el mecanisme de ruptura de simetria, que implicava la presència de la partícula fonamental o bosó escalar. Al mateix temps, el físic Peter Higgs arribà a la mateixa conclusió, formulant l'anomenada teoria del Bosó de Higgs.

L'any 1997 va rebre, juntament amb Brout, el Premi d'Altes Energies i Partícules de la Societat Europea de Física, el 2004 el Premi Wolf de física i el 2013 el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, juntament amb Peter Higgs i el CERN.[1]

L'any 2013 va rebre, juntament amb el físic britànic Peter Higgs, el Premi Nobel de Física per la formulació de la teoria del bosó de Higgs.[2]

Referències

  1. «Els pares del bosó de Higgs i el CERN, guardonats amb el Premi Príncep d'Astúries de la ciència». 324.cat, 29-05-2013 [Consulta: 8 octubre 2013].
  2. «El premi Nobel de física 2013 és per als descobridors del bosó de Higgs». Diari ARA, 08-10-2013 [Consulta: 8 octubre 2013].

Vegeu també

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • (castellà) www.fpa.es - Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2013.
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat
Bases d'informació