Luigi Luca Cavalli-Sforza

Infotaula de personaLuigi Luca Cavalli-Sforza

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1922 Modifica el valor a Wikidata
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 agost 2018 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Belluno (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pavia
Universitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGenètica de poblacions, biologia, antropologia, genètica i Genoma humà Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópopulation geneticist (en) Tradueix, genetista, antropòleg, biòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Stanford
Universitat de Pavia
Universitat de Parma Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FamíliaSforza Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (30 novembre 2006)  doctor honoris causa per la Universitat de Parma
  • (2006)  Premi Bressa
  • (2002)  Premi Kistler
  • (2002)  Medalla Mendel
  • (1999)  Premi Balzan
  • (1993)  Premi Internacional de la Fundació Fyssen
  • (1993)  Premi Internacional Catalunya
  • (18 juny 1992)  Membre estranger de la Royal Society
  • (1987)  Premi William Allan
  • (15 març 1986)  doctor honoris causa per la Universitat de Calàbria
  • (1972)  Medalla Memorial Huxley
  •  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
  •  Beca Guggenheim Modifica el valor a Wikidata

Luigi Luca Cavalli-Sforza (Gènova, 25 de gener de 1922 - Belluno, 31 d'agost de 2018[1]) fou un genetista i catedràtic universitari italià expert en la genètica de poblacions.

Biografia

Va néixer el 25 de gener de 1922 a la ciutat de Gènova. Va iniciar els seus estudis universitaris de biologia a la Universitat de Torí sota les ordres de Giuseppe Levi, el 1939 es traslladà a la Universitat de Pavia, universitat en la qual es graduà el 1944.

Amplià els seus estudis a la Universitat de Cambridge, i posteriorment es dedicà a la docència a les universitats de Milà, Parma i Pavia. El 1971 es traslladà als Estats Units d'Amèrica, on va ser catedràtic a la Universitat de Stanford. En jubilar-se, el 1992, va ser nomenat catedràtic emèrit.. L'any 1993 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya atorgat per la Generalitat de Catalunya; el 1999 fou guardonat amb el Premi Balzan de la ciència dels orígens humans.

Recerca científica

Inicialment interessat en els bacteris, el 1952 inicià la seva recerca sobre les dades demogràfiques de la població, utilitzant els paràmetres de les dispenses eclesiàstiques i els matrimonis consanguinis.

Durant la seva estada a Stanford col·laborà amb l'arqueòleg Albert Ammerman en la recerca de l'extensió cultural del neolític, utilitzant en el seu estudi els marcadors genètics existents al llarg de la història per fer front a les poques restes arqueològiques existents. A partir de la dècada del 1980 utilitzà, així mateix, aquelles dades provinents de la lingüística comuns a les de la genètica.

Cavalli-Sforza ha estat un dels primers genetistes a preguntar-se si els gens de l'home modern encara contenen el rastre de la història de la humanitat. Inicià un nou camp de recerca en la demografia mitjançant l'estudi dels grups sanguinis de la població, anomenat genètica de poblacions. Els seus estudis han permès estudiar els moviments migratoris de la població en el passat.

Vegeu també

Bibliografia

Algunes de les seves obres:

  • 1964: "Reconstruction of evolutionary trees". pp. 67-76 a Phenetic and Phylogenetic Classification, ed. V. H. Heywood and J. McNeill. Systematics Association pub. no. 6, London.
  • 1965: "Analysis of human evolution". pp. 923-933 a Genetics Today. Proceedings of the XI International Congress of Genetics, The Hague, The Netherlands, September, 1963, volume 3, ed. S. J. Geerts, Pergamon Press, Oxford.
  • 1967: "Phylogenetic analysis: models and estimation procedures", a American Journal of Human Genetics 19:233-257.
  • 1971: The Genetics of Human Populations. W. H. Freeman, San Francisco.
  • 1981: Cultural Transmission and Evolution. Princeton University Press, Princeton.
  • 1986: La transizione neolitica e la genetica di popolazione in Europa. Boringhieri.
  • 1994: The History and Geography of Human Genes. Princeton University Press, Princeton.
  • 1996: Geni, popoli e lingue. Adelphi, Milà. ISBN 88-459-1200-0
    • En català: Gens, pobles i llengües. Proa, Barcelona, 1997. Traducció d'Elisabet Carreras.
  • 2007: Il caso e la necessità - Ragioni e limiti della diversità genetica, Di Renzo Editore, Roma.

Referències

  1. «Addio a Cavalli Sforza, il genetista che studiò le migrazioni dell'umanità» (en italià). Repubblica.it, 01-09-2018.

Enllaços externs

  • (anglès) Pàgina personal a la Universitat de Stanford Arxivat 2006-05-17 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
1989: Karl Popper  · 1990: Abdus Salam  · 1991: Jacques-Yves Cousteau  · 1992: Mstislav Rostropóvitx  · 1993: Luigi Luca Cavalli-Sforza i Edgar Morin  · 1994: Václav Havel  · 1995: Richard von Weizsäcker  · 1996: Yashar Kemal  · 1997: Amartya Sen  · 1998: Jacques Delors  · 1999: Doris Lessing  · 2000: Abdallah Laroui  · 2001: Andrea Riccardi  · 2002: Harold Bloom  · 2003: Nawal al-Sa'dawi  · 2004: Sari Nusseibeh i Amos Oz  · 2005: Claude Lévi-Strauss  · 2006: Pere Casaldàliga  · 2007: Edward O. Wilson  · 2008: Aung San Suu Kyi i Cynthia Maung  · 2009: Bill Viola  · 2010: Jimmy Carter  · 2011: Haruki Murakami  · 2012: Lula da Silva  · 2013: Malala Yousafzai i Gro Harlem Brundtland  · 2014: Desmond Tutu  · 2015: Jane Goodall  · 2016: Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué  · 2017: Costa-Gavras  · 2018: Vinton Cerf  · 2019: Ngũgĩ wa Thiong'o  · 2020: Dania El Mazloum, Anxhela Gradeci, Tijana Postic i Özlem Türeci  · 2021: Judith Butler  · 2022: Svetlana Aleksiévitx
Registres d'autoritat
Bases d'informació