Andrea Riccardi
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 gener 1950 (74 anys) Roma |
Minister for Integration of the Italian Republic (en)  | |
| 16 novembre 2011 – 28 abril 2013 Membre del gabinet: Monti Cabinet (en) | |
 Diputat de la República d'Itàlia | |
| 2011 – 2013 | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Roma III |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | polític, historiador, teòleg, catedràtic |
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza |
| Partit | Elecció Cívica |
| Membre de | Acadèmia Catòlica de França |
Premis
| |
| Lloc web | andreariccardi.it |
Andrea Riccardi (Roma, 16 de gener de 1950) és un historiador, professor universitari i pacifista italià, fundador de la Comunitat de Sant Egidi.[1]
Biografia
Nascut el 16 de gener de 1950 a la ciutat de Roma, des de 1981 és catedràtic d'Història del cristianisme i de les religions de la Universitat de Roma III, havent estat anteriorment professor de la Universitat de Bari i de La Sapienza de Roma.
El 1999, va rebre el Premi Houphouet-Boigny de la Pau de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura,[2] el 2001 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya,[3] i el 2004 va rebre el Premi Internacional Balzan per a la Humanitat, la Pau i la Fraternitat entre els Pobles.
El mes de novembre de 2011 el president del govern italià Mario Monti el nomenà ministre sense cartera encarregat de la cooperació internacional i la integració.[4]
Andrea Riccardi també és membre del comitè d'honor de la Fondation Chirac, des que la fundació va ser creada el 2008 per l'expresident francès Jacques Chirac per promoure la pau mundial.[5] També va participar com a membre del jurat l'any 2009 del Premi per a la Prevenció de Conflictes que atorga cada any aquesta fundació.[6] Del 4 de gener de 2013 al 16 de maig de 2013, Riccardi va ser el president de Civic Choice, un partit polític centrista.[7][8]
Expert en temes de l'Església Catòlica i és autor de diversos llibres sobre la problemàtica de l'Església durant el segle xx, sobretot als països mediterranis. El 1968 va fundar la Comunitat de Sant'Egidi,[1] una associació de laics catòlics, amb seu al barri romà de Trastevere, dedicada a promoure el diàleg i l'ecumenisme arreu del món i que compta amb més de 30.000 membres en uns 34 països.[9]
És membre del Comitè d'Honor de la Coordinació internacional per al Decenni de la no-violència i de la pau creat per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) l'any 1998.[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Siwak, Pedro. «Andrea Riccardi: “El espíritu de Asís es el arte de vivir juntos y en paz”», 15-21 marzo 2014. Arxivat de l'original el 2016-04-15. [Consulta: 2 abril 2016].
- ↑ "Andrea Riccardi", Berkley Center, Georgetown University
- ↑ «Guardonats». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ "Manager, cooperanti e professori Ecco i ministri del governo Monti" (in Italian). La Repubblica. 16 November 2011. Retrieved 16 November 2011.
- ↑ «Fondation Chirac's honour committee». Fondationchirac.eu, 30-11-2012.
- ↑ «The jury for the Conflict Prevention Prize awarded by the Fondation Chirac». Fondationchirac.eu.
- ↑ «Parties and Elections in Europe».
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2013-10-19.
- ↑ «Comunidad de San Egidio». laici.va. Consejo pontificio para los laicos. [Consulta: 19 abril 2017].
- ↑ Tedeschi, Santiago «El personaje dle mes: Andrea Riccardi». [Madrid], julio 2022, p. 40-41.
1989: Karl Popper · 1990: Abdus Salam · 1991: Jacques-Yves Cousteau · 1992: Mstislav Rostropóvitx · 1993: Luigi Luca Cavalli-Sforza i Edgar Morin · 1994: Václav Havel · 1995: Richard von Weizsäcker · 1996: Yashar Kemal · 1997: Amartya Sen · 1998: Jacques Delors · 1999: Doris Lessing · 2000: Abdallah Laroui · 2001: Andrea Riccardi · 2002: Harold Bloom · 2003: Nawal al-Sa'dawi · 2004: Sari Nusseibeh i Amos Oz · 2005: Claude Lévi-Strauss · 2006: Pere Casaldàliga · 2007: Edward O. Wilson · 2008: Aung San Suu Kyi i Cynthia Maung · 2009: Bill Viola · 2010: Jimmy Carter · 2011: Haruki Murakami · 2012: Lula da Silva · 2013: Malala Yousafzai i Gro Harlem Brundtland · 2014: Desmond Tutu · 2015: Jane Goodall · 2016: Josep Baselga, Manel Esteller i Joan Massagué · 2017: Costa-Gavras · 2018: Vinton Cerf · 2019: Ngũgĩ wa Thiong'o · 2020: Dania El Mazloum, Anxhela Gradeci, Tijana Postic i Özlem Türeci · 2021: Judith Butler · 2022: Svetlana Aleksiévitx |
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquidites |
