Ramon Trias Fargas

Infotaula de personaRamon Trias Fargas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 desembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1989 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
el Masnou (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Conseller d'Economia i Finances
4 juliol 1988 – 22 octubre 1989
← Josep Manuel Basáñez i VillaluengaMacià Alavedra i Moner →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 1988-1992
Senador al Senat espanyol
22 juny 1986 – 7 juliol 1988 – Jordi Vila i Foruny →
Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat al Congrés dels Diputats
10 novembre 1982 – 23 abril 1986
Legislatura: segona legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller d'Economia i Finances
8 maig 1980 – 16 novembre 1982
← Eduard Punset i CasalsJordi Planasdemunt i Gubert →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 1980-1984
Diputat al Congrés dels Diputats
20 març 1979 – 17 maig 1982
Legislatura: primera legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona

1r President de Convergència Democràtica de Catalunya
1979 – febrer 1989
← cap valor – Jordi Pujol i Soley →
Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 2 gener 1979
Legislatura: legislatura constituent d'Espanya

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat Nacional de Colòmbia
Universitat de Chicago Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, professor d'universitat, economista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (1978–)
Esquerra Democràtica de Catalunya (1975–1978) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (1976–)
Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1968–)
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Fundació Llibertat i Democràcia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMontserrat Trueta i Llacuna Modifica el valor a Wikidata
FillsAntoni Trias i Trueta Modifica el valor a Wikidata
PareAntoni Trias i Pujol Modifica el valor a Wikidata

Ramon Trias Fargas (Barcelona, 27 de desembre de 1922 - el Masnou, 22 d'octubre de 1989) fou un destacat polític catalanista del segle xx.

Biografia

Fill d'Antoni Trias i Pujol, era economista de professió. El setembre de 1975 fundà Esquerra Democràtica de Catalunya, partit catalanista i liberal, que posteriorment es fusionaria amb Convergència Democràtica de Catalunya.[1]

Arran de l'ocupació franquista de Catalunya s'exilià amb la seva família a Suïssa i Colòmbia. Es llicencià en Dret a Bogotà (1947) i en Economia a la Universitat de Chicago (1950). Aquell mateix any tornà a Barcelona per exercir d'advocat. Fou catedràtic d'Economia Política a la Universitat de València (1962-1966) i a la Universitat de Barcelona (des del 1969 en endavant).

Amb el retorn de la democràcia a Espanya, Trias Fargas fou diputat de CiU per la circumscripció de Barcelona entre els anys 1977 i 1982, i posteriorment fou senador entre 1986 i 1988.

A Catalunya fou conseller d'Economia i Finances del govern de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 1982 i entre 1988 i 1989. També fou el candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions del 1983, les quals guanyà finalment Pasqual Maragall. Ocupà el càrrec de president de CDC durant els anys 1981 i 1989.

L'any 1989 el Col·legi d'Economistes de Catalunya el va distingir com a col·legiat d'honor.

Trias Fargas morí d'un atac de cor el 22 d'octubre de 1989 a la plaça d'Ocata del Masnou, mentre parlava durant un míting electoral de CiU. Era casat amb Montserrat Trueta i Llacuna, filla del doctor Josep Trueta, i era pare de quatre fills.

Fons personal

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Ramon Trias Fargas fruit de la seva activitat personal, professional i política. En el primer apartat s'inclou documentació acadèmica i correspondència familiar. I dins la documentació professional destaca la produïda per la seva activitat docent a la Universitat de Barcelona i la seva activitat com economista a Editorial Labor i al servei d'estudis del Banco Urquijo, on s'inclouen informes i estudis, conferències, discursos, correspondència i obra publicada. La documentació política compren el material produït i aplegat com a màxim dirigent d'Esquerra Democràtica Catalana (discursos) i president de Convergència Democràtica de Catalunya (discursos, informes i declaracions). També inclou documentació com a membre de l'Assemblea de Parlamentaris (actes de reunions), sobre la tramitació de l'Estatut d'Autonomia de 1979 (informes), com a diputat del Congrés dels Diputats (discursos i dossiers sobre les diverses iniciatives en què intervingué), com a conseller d'Economia i Finances (informes, discursos i correspondència), com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (informes, correspondència i reculls de premsa), i com a senador (campanyes electorals, comissions, interpel·lacions i correspondència). El fons es complementa amb documentació sobre el productor del fons, bàsicament reculls de premsa.[2]

Referències

  1. «Ramon Trias Fargas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Ramon Trias Fargas». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Legislatura Constituent (1977- 1979)
Barcelona
Macià Alavedra i Moner  · Josep Andreu i Abelló  · Heribert Barrera i Costa  · Juli Busquets i Bragulat  · Dolors Calvet i Puig  · Anton Cañellas i Balcells  · Vicenç Capdevila Cardona  · Carlos Cigarrán Rodil  · Josep Espinet Chancho  · Luis Fuertes Fuertes  · Cipriano García Sánchez  · Carlos Güell de Sentmenat  · Rodolf Guerra i Fontana  · Antoni Gutiérrez Díaz  · Manuel Jiménez de Parga Cabrera  · Gregorio López Raimundo  · Laureà López Rodó  · Eduardo Martín Toval  · Marta Mata i Garriga  · Raimon Obiols i Germà  · Ángel Manuel Perera Calle  · Jordi Pujol i Soley  · Juan de Dios Ramírez Heredia  · Juan Ramos Camarero  · Francesc Ramos i Molins  · Joan Reventós i Carner  · Josep Maria Riera i Mercader  · Miquel Roca i Junyent  · Carles Sentís i Anfruns  · Jordi Solé i Tura  · Ramón Trías i Fargas  · Josep Maria Triginer i Fernández  · Josep Verde i Aldea  · Marcel·lí Moreta i Amat  · Miguel Núñez González
Tarragona
Lleida
Girona
← 1936-1939 •••• I Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Primera Legislatura (1979 - 1982)
Barcelona
Joan Reventós i Carner  · Josep Maria Triginer i Fernández  · Josep Verde i Aldea  · Luis Fuertes Fuertes  · Eduardo Martín Toval  · Carlos Cigarrán Rodil  · Raimon Obiols i Germà  · Juli Busquets i Bragulat  · Marta Mata i Garriga  · Josep Valentín i Anton  · Rodolf Guerra i Fontana  · Francesc Ramos i Molins  · Francisco Parras i Collado  · Gregorio López Raimundo  · Cipriano García Sánchez  · Jordi Solé i Tura  · Juan Ramos Camarero  · Josep Maria Riera i Mercader  · Eulàlia Vintró Castells  · Miguel Núñez González  · Carles Sentís i Anfruns  · Joaquim Molins i Amat  · Marcel·lí Moreta i Amat  · Anton Cañellas i Balcells  · José María Mesa Parra  · Manuel Torres Izquierdo  · Jordi Pujol i Soley  · Ramón Trías i Fargas  · Miquel Roca i Junyent  · Macià Alavedra i Moner  · Llibert Cuatrecasas i Membrado  · Josep Maria Cullell i Nadal  · Heribert Barrera i Costa  · Antoni de Senillosa i Cros  · Xavier Rocha i Rocha  · Carles Gasòliba i Böhm  · Jaume Valls i Ortiz  · Anna Balletbò i Puig  · Pere Jover i Presa  · Salvador Clotas i Cierco  · Antoni Montserrat i Solé · Josep Pujadas Domingo · Joan Rigol i Roig  · Josep Maria Trias de Bes i Serra  · Ángel Manuel Perera Calle  · Josep Pi-Sunyer i Cuberta
Tarragona
Lleida
Girona
← Legislatura Constituent •••• II Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Segona Legislatura (1982 - 1986)
Barcelona
Raimon Obiols i Germà  · Josep Verde i Aldea  · Ernest Lluch i Martín  · Josep Maria Triginer i Fernández  · Eduardo Martín Toval  · Salvador Clotas i Cierco  · Xavier Rubert de Ventós  · Rodolf Guerra i Fontana  · Anna Balletbò i Puig  · Francesc Neira i León  · Juli Busquets i Bragulat  · Pere Jover i Presa  · Francesc Ramos i Molins  · Jordi Marsal i Muntalà  · Ramon Vancell i Trullàs  · Maria Dolors Renau i Manén  · Joan Colom i Naval  · Joan Marcet i Morera  · Gregorio López Raimundo  · Miquel Roca i Junyent  · Ramón Trías i Fargas  · Eduard Punset i Casals  · Joaquim Xicoy i Bassegoda  · Joaquim Molins i Amat  · Carles Gasòliba i Böhm  · Llibert Cuatrecasas i Membrado  · Josep Maria Trias de Bes i Serra  · Miguel Ángel Planas Segurado  · Eduard Tarragona i Corbella  · José Ramón Lasuén Sancho  · Josep Donadeu i Cadafalch  · Josep Segura Sanfeliu  · Francesc Vicens i Giralt  · Joan Blanch i Rodríguez  · Xavier Soto i Cortés  · Joaquim Ferrer i Roca  · Manuela de Madre Ortega  · Rafael Hinojosa i Lucena
Tarragona
Lleida
Girona
← I Legislatura •••• III Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Senadors catalans de la Tercera Legislatura (1986 - 1989)
Barcelona
Tarragona
Lleida
Girona
Designats pel Parlament de Catalunya
← II Legislatura •••• IV Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Tercer Govern de Jordi Pujol - IIIa legislatura (4 de juliol de 1988 – 14 d'abril de 1992)
President
Consellers
Josep Gomis (Governació) • Agustí Maria Bassols (Justícia) • Macià Alavedra / Antoni Subirà (Indústria i Energia) • Josep Laporte (Ensenyament) • Joan Guitart (Cultura) • Ramon Trias Fargas / Macià Alavedra (Economia i Finances) • Joaquim Molins (Política Territorial i Obres Públiques) • Xavier Trias (Sanitat i Seguretat Social) • Lluís Alegre (Comerç, Consum i Turisme) • Ignasi Farreres (Treball) • Josep Miró / Joan Vallvé (Agricultura, Ramaderia i Pesca) • Antoni Comas (Benestar Social) • Albert Vilalta (Medi Ambient)
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer Govern de Jordi Pujol - Ia legislatura (8 de maig de 1980 – 17 de juny de 1984)
President
Consellers
Miquel Coll i Alentorn (Adjunt a la Presidència) • Joan Vidal / Macià Alavedra (Governació) • Ignasi de Gispert / Agustí Maria Bassols (Justícia) • Vicenç Oller (Indústria i Energia) • Joan Guitart (Ensenyament) • Max Cahner (Cultura i Mitjans de Comunicació) • Ramon Trias Fargas / Jordi Planasdemunt / Josep Maria Cullell (Economia i Finances) • Josep Maria Cullell / Xavier Bigatà (Política Territorial i Obres Públiques) • Josep Laporte (Sanitat i Seguretat Social) • Francesc Sanuy (Comerç i Turisme) • Joan Rigol (Treball) • Agustí Carol (Agricultura, Ramaderia i Pesca)
Registres d'autoritat
Bases d'informació