Josep Miró i Ardèvol

Infotaula de personaJosep Miró i Ardèvol

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 abril 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 30 desembre 1988 (renúncia)Jaume Padrós i Selma →

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
18 juny 1984 – 19 desembre 1989
← Agustí Carol i FoixJoan Vallvé i Ribera →
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1979 – 1984
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
2002 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Superior d'Agricultura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, empresari, enginyer agrònom, pèrit agrícola Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió de Centre de Catalunya (1978–)
Convergència Democràtica de Catalunya (1974–)
Unió Democràtica de Catalunya (1963–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Josep Miró i Ardèvol (Barcelona, 1944) és un polític i enginyer agrícola català. Va estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola a l'Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB) (en aquella època denominada Escuela de Peritos Agrícolas y de Especialidades Agropecuarias), i és diplomat en Ordenació Territorial (ESECCP). Ha ocupat diferents càrrecs directius en empreses com IBERING Enginyeria, S.A, o INTECASA SL.

En la seva joventut va ser membre de l'escoltisme laic.[1] Va començar la seva activitat política amb la reconstitució de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), el 1963. Va ser empresonat el 1969, jutjat per associació il·lícita pel TOP el 1971 i posteriorment absolt. Membre fundador d'Unió del Centre de Catalunya (UCC) fins a la seva integració a CDC (1978-1980). A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 fou elegit diputat i fou nomenat Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya del 1984 al 1989, i regidor de l'Ajuntament de Barcelona fins al 2002, càrrec que deixà per a fundar el grup e-cristians. Ha publicat diversos llibres on defensa els valors cristians a la societat actual, oposat al matrimoni entre homosexuals[2] i col·labora amb diferents mitjans de comunicació.

Referències

  1. 13-8-2012Josep Miró Ardevol Article "Por qué soy cristiano" al diari "La Vanguardia"
  2. [enllaç sense format] http://www.unav.es/civil/nsd/nosindebate/miroargumentos.doc Arxivat 2006-05-06 a Wayback Machine.

Obres

  • Vegeu aquesta plantilla
De 1977 a 1980: Departament d'Agricultura i Ramaderia. De 1980 a 2006: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
De 2006 a 2010: Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. De 2010 a 2015: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Des de 2015: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
  • Vegeu aquesta plantilla
Tercer Govern de Jordi Pujol - IIIa legislatura (4 de juliol de 1988 – 14 d'abril de 1992)
President
Consellers
Josep Gomis (Governació) • Agustí Maria Bassols (Justícia) • Macià Alavedra / Antoni Subirà (Indústria i Energia) • Josep Laporte (Ensenyament) • Joan Guitart (Cultura) • Ramon Trias Fargas / Macià Alavedra (Economia i Finances) • Joaquim Molins (Política Territorial i Obres Públiques) • Xavier Trias (Sanitat i Seguretat Social) • Lluís Alegre (Comerç, Consum i Turisme) • Ignasi Farreres (Treball) • Josep Miró / Joan Vallvé (Agricultura, Ramaderia i Pesca) • Antoni Comas (Benestar Social) • Albert Vilalta (Medi Ambient)
  • Vegeu aquesta plantilla
Segon Govern de Jordi Pujol - IIa legislatura (18 de juny de 1984 – 3 de juliol de 1988)
President
Consellers
Macià Alavedra / Agustí Maria Bassols (Governació) • Agustí Maria Bassols / Joaquim Xicoy (Justícia) • Joan Hortalà / Macià Alavedra (Indústria i Energia) • Joan Guitart (Ensenyament) • Joan Rigol / Joaquim Ferrer (Cultura) • Josep Maria Cullell / Josep Manuel Basáñez (Economia i Finances) • Xavier Bigatà (Política Territorial i Obres Públiques) • Josep Laporte (Sanitat i Seguretat Social) • Francesc Sanuy / Narcís Oliveres / Joaquim Molins (Comerç i Turisme) • Oriol Badia (Treball) • Josep Miró (Agricultura, Ramaderia i Pesca)
Registres d'autoritat
Bases d'informació