Josep Grau i Seris
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 novembre 1945 (78 anys) Mollerussa (Pla d'Urgell) |
 Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca | |
| 29 novembre 1999 – 20 desembre 2003 ← Francesc Xavier Marimon i Sabaté – Antoni Siurana i Zaragoza → Membre del gabinet: Govern de Catalunya 1999-2003 | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 22 octubre 1999 – 5 octubre 2010 Circumscripció electoral: Lleida | |
| President de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques | |
| 1996 – 1999 ← Pere Macias i Arau – Pilar Blasco i Prim → | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 21 juny 1993 – 19 setembre 1994 – Joan Horaci Simó i Burgués → Legislatura: cinquena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Lleida Electe a: eleccions generals espanyoles de 1993 | |
 President de la Diputació de Lleida | |
| 1990 – 1999 ← Ramon Companys i Sanfeliu – Josep Pont i Sans → | |
| Batlle de Mollerussa | |
| 30 març 1987 – 29 novembre 1999 ← Magí Carné i Vila – Toni Bosch i Miquel → | |
 Diputat provincial de Lleida | |
| 1987 – 1999 | |
| Regidor de l'Ajuntament de Mollerussa | |
| 1983 – 1999 | |
 Conseller comarcal del Pla d'Urgell | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Barcelona |
| Ocupació | agricultor, polític, empresari |
| Partit | Convergència Democràtica de Catalunya (1983–) |
Josep Grau i Seris (Mollerussa, 8 de novembre de 1945) és un expolític, antic càrrec públic i empresari català.[1]
Trajectòria
Josep Grau va cursar estudis mercantils i va treballar com a agricultor en una explotació familiar agrària. El 1983 s'afilià a Convergència Democràtica de Catalunya. Després d'haver ocupat diferents càrrecs en la política institucional, es dedicà al món empresarial, exercint diferents càrrecs en empreses com Total Foods S.L. i Ingal Energías Renovables S.L. L'any 2009 va crear l'empresa Ingal Energías Renovables, de la qual també n'era administrador el convergent i exdirector general de Pesca i Afers Marítims Jordi Ciuraneta i Riu. Va ser president del consorci Aigües del Segarra-Garrigues S.A. entre 2013 i 2017, , una unió temporal d'empreses formada per la constructora FCC (24% del capital social), Agbar (22%) i les també constructores Copcisa (21%) i Copisa (20%), essent-ne conseller des de 2011.[2][3][4] Anteriorment, havia estat el responsable de l'adjudicació a aquest consorci del concurs de l'explotació d'aquest canal per 1.102 milions d'euros quan era Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca en 2002.[5]
L'any 2021, va transcendir que Grau actuava com a «facilitador» de companyies que batallen per la instal·lació de megaprojectes eòlics i fotovoltaics.[6]
Política
Va ser inicialment regidor de l'Ajuntament de Mollerussa des del 1983 i després alcalde des de l'any 1987 fins al 1999. Va ser vicepresident de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques del 1987 al 1996, i president del 1996 al 1999. A més, va ser vicepresident del Consell Comarcal del Pla d'Urgell del 1988 al 1990.
Va ser diputat provincial de la Diputació de Lleida des del 1987, i president d'aquesta del 1990 fins al 1999. Del 1993 al 1994 va ser diputat al Congrés dels Diputats.
Va ser el cap de llista de Convergència i Unió a la demarcació de Lleida a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999. Després de les eleccions, va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya. Va ser nomenat Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, càrrec que va ocupar fins al 2003.[7] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 i 2006 va tornar a encapçalar la llista de CiU per Lleida.[8] Va ser president de la Comissió d'Agricultura del Parlament de Catalunya.[9]
Referències
- ↑ «L'exconseller Josep Grau busca emplaçaments a la comarca per als grans projectes eòlics i solars | Notícies». Som Garrigues, 18-12-2020. [Consulta: 29 abril 2021].
- ↑ Picazo, Sergi. «Un informe intern del Govern proposa el transvasament del Segre a Barcelona». Crític, 17-07-2014. [Consulta: 1r novembre 2014].
- ↑ «JOSEP GRAU SERIS - Cargos en empresas». [Consulta: 19 octubre 2023].
- ↑ Alegret, Xavier «El mayor canal de riego de Cataluña despide a su directivo pujolista». Economía Digital, 31-05-2017 [Consulta: 19 octubre 2023].
- ↑ Rubio, David Marín. «UN CANAL AMB PORTES GIRATÒRIES», 17-04-2014. [Consulta: 29 abril 2021].
- ↑ Rodríguez, Jesús. «Els de sempre... i uns quants més». Directa, 10-03-2021. [Consulta: 29 abril 2021].
- ↑ «H. Sr. Josep Grau i Seris». www.parlament.cat. [Consulta: 19 març 2008].
- ↑ «Gavín tanca la llista de CiU, que encapçala Josep Grau». www.e-noticies.com. Arxivat de l'original el 2007-10-23. [Consulta: 19 març 2008].
- ↑ «Josep Grau i Seris». www.convergencia.cat. Arxivat de l'original el 2006-06-15. [Consulta: 19 març 2008].
1977-1980: Josep Roig · 1980-1984: Agustí Carol · 1984-1989: Josep Miró · 1989-1992: Joan Vallvé · 1992-1999: Francesc Xavier Marimon · 1999-2003: Josep Grau · 2003-2006: Antoni Siurana · 2006: Jordi William Carnes · 2006-2010: Joaquim Llena · 2010-2015: Josep Maria Pelegrí · 2015-2016: Jordi Ciuraneta · 2016-2018: Meritxell Serret · 2018-act.: Teresa Jordà |  | |
De 1977 a 1980: Departament d'Agricultura i Ramaderia. De 1980 a 2006: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca De 2006 a 2010: Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. De 2010 a 2015: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Des de 2015: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. | ||
| President | |
|---|---|
| Conseller en Cap | |
| Consellers | Xavier Trias / Joaquim Triadú (Presidència) • Josep Antoni Duran i Lleida / Núria de Gispert / Josep Maria Pelegrí (Governació i Relacions Institucionals) • Núria de Gispert / Josep Delfí Guàrdia (Justícia) • Xavier Pomés (Interior) • Núria de Gispert (Justícia i Interior) • Eduard Rius / Xavier Pomés (Sanitat i Seguretat Social) • Artur Mas / Francesc Homs (Economia i Finances) • Antoni Subirà (Indústria, Comerç, Turisme) • Lluís Franco (Treball) • Antoni Fernández (Treball, Indústria, Comerç, Turisme) • Carme Laura Gil (Ensenyament) • Andreu Mas-Colell (Universitats, Recerca i Societat de la Informació) • Jordi Vilajoana (Cultura) • Irene Rigau (Benestar Social) • Pere Macias / Felip Puig (Política Territorial i Obres Públiques) • Felip Puig / Ramon Espadaler (Medi Ambient) • Josep Grau (Agricultura, Ramaderia i Pesca) |
