Francesc Vendrell i Vendrell

No s'ha de confondre amb Francesc Vendrell i Bayona.
Infotaula de personaFrancesc Vendrell i Vendrell

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1940 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort27 novembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montjuïc (Barcelona), agrupació 3a, Pl. Esperança, tomba menor 34[1] Tipus: Tumba Menor 
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona
King's College (en) Tradueix
Col·legi Casp - Sagrat Cor de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrganització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francesc Vendrell i Vendrell (Barcelona, 15 de juny de 1940 - Londres, 27 de novembre de 2022) va ser un diplomàtic català.[2]

Biografia

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, continuà estudiant al King's College de Londres i es graduà en història moderna a la Universitat de Cambridge. Va ser director de l'Acadèmia de Dret Internacional de la Haia el 1979.[3]

El 1968 ingressà al cos diplomàtic de l'ONU, on fou nomenat cap dels serveis de documentació del secretariat general per a Europa i Amèrica del 1987 a 1992. Entre altres càrrecs dins l'alt organisme, ha estat representant personal del secretari general de les Nacions Unides en els processos de pau del Salvador i Nicaragua (1989-1991), Guatemala (1990-1992) i Timor Oriental (1999). Ha participat en missions diplomàtiques al Caucas (1992) i a Haití (1993), i fou director de la divisió d'afers polítics per a l'Àsia Oriental i el Pacífic (1993-1997) i de la divisió combinada Àsia-Pacífic (1998-1999).[4]

El 1999 fou nomenat responsable de l'oficina d'assistència al secretari general de l'ONU per als afers polítics d'Àsia, el Pacífic, Amèrica i Europa. Del 2000 al 2002 encapçalà la missió especial de l'ONU a l'Afganistan (UNSMA), i aquest darrer any hi fou nomenat representant de la Unió Europea. El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi.

Referències

  1. Ubicació
  2. «S'ha mort Francesc Vendrell, el rostre de la diplomàcia catalana a l'ONU». [Consulta: 27 novembre 2022].
  3. Redacció. «Mor el diplomàtic català Francesc Vendrell». [Consulta: 28 novembre 2022].
  4. 324cat. «Mor als 82 anys Francesc Vendrell, el diplomàtic català de més alt nivell a l'ONU», 27-11-2022. [Consulta: 28 novembre 2022].

Enllaços externs

  • (anglès) Ressenya sobre Francesc Vendrell Arxivat 2007-07-25 a Wayback Machine.


  • Vegeu aquesta plantilla
Joan Abelló · Ferran Adrià · Narcís-Jordi Aragó · Xavier Arumí · Bartomeu Barceló · Miquel Boix · Manuel Cabero · Jordi Cervós · Marta Corachan · Àlex Crivillé · Antoni Deig · Rafael Foguet · Miquel Forrellad · Joan Fosas · Lluís Gassó · Núria Gispert · Joan Herrero · Renat Llech-Walter · Teresa Losada · Fèlix Martí · Miquel Mascort · Jordi Miarnau · Pilar Mora · Josep Palau i Francàs · Miquel Poblet · Josep M. Puig · Josep M. Pujol · Jaume Rotés · Teresa Rovira · Francesc Sanuy · Salvador Saumoy · Dolors Sistac · Antoni Strubell · Manuel Tobella · Francesc Vendrell · Martí Vergés · Joan Vernet · Josep Lluís Vilaseca · Antoni Vives · Agrupació Musical Senienca · ASPROS · Associació Catalana de Municipis i Comarques · Associació La Passió d'Olesa de Montserrat · Ateneu Hortenc · Castellers de Barcelona · Cercle Català de Madrid · Cercle Catòlic de Gràcia · Club Tennis de La Salut · Col·legi Major Universitari La Salle de Barcelona · Federació de Colles de Sant Medir · Federació de Municipis de Catalunya · L'Avenç · La Locomotora Negra · Ràdio Olot · Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona · Revista Jurídica de Catalunya
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
  • Vegeu aquesta plantilla
2000: Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy, Joan Reventós i Desmond Tutu  · 2001: Miquel Batllori i Ernest Lluch  · 2002: Francesc Vendrell  · 2003: Jordi Savall  · 2004: Montserrat Trueta  · 2005: Adolfo Pérez Esquivel  · 2007: Els Setze Jutges i Lluís Serrahima  · 2010: Roser Capdevila  · 2011: Josep Guardiola  · 2012: Càritas i Òmnium Cultural  · 2013: Núria Gispert, Carme Ruscalleda i Anna Veiga  · 2014: Josep Carreras  · 2015: Institut Guttmann, Rosa Barenys i Martorell, Maria Dolors Calvet i Puig, Teresa Eulàlia Calzada Isern, Concepció Ferrer i Casals, Helena Ferrer i Mallol, Marta Mata i Garriga, Trinitat Neras Plaja i Assumpció Sallés i González  · 2016: Manel Esteller  · 2017: Mossos d'Esquadra, Serveis d'emergències, Guàrdia Urbana de Barcelona i Policia Local de Cambrils  · 2018: Associació de Mestres Rosa Sensat  · 2019: Carola Rackete i Òscar Camps  · 2020: Els professionals del sistema de salut  · 2021: Represaliats del procés i als col·lectius jurídics que els defensen  · 2022: Núria Feliu, Pau Riba, Joaquim Arenas i Margarida Muset  · 2023: Futbol Club Barcelona (femení)
Registres d'autoritat
Bases d'informació