Concepció Ferrer i Casals

Infotaula de personaConcepció Ferrer i Casals

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 gener 1938 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Ripoll Modifica el valor a Wikidata
Adjunta del Defensor del Poble
juliol 2012 – desembre 2021
Diputada al Parlament Europeu

20 juliol 1999 – 19 juliol 2004
Legislatura: cinquena legislatura del Parlament Europeu

Circumscripció electoral: Espanya

Diputada al Parlament Europeu

19 juliol 1994 – 19 juliol 1999
Legislatura: quarta legislatura del Parlament Europeu

Circumscripció electoral: Espanya

Diputada al Parlament Europeu

25 juliol 1989 – 18 juliol 1994
Legislatura: tercera legislatura del Parlament Europeu

Circumscripció electoral: Espanya

Diputada al Parlament Europeu

6 juliol 1987 – 24 juliol 1989
Legislatura: segona legislatura del Parlament Europeu

Circumscripció electoral: Espanya
Diputada al Parlament de Catalunya
17 maig 1984 – 10 juny 1987

Circumscripció electoral: Girona

Vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya
9 setembre 1980 – 20 març 1984
Vicepresidenta segona del Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 9 setembre 1980
Diputada al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Girona

Regidora de l'Ajuntament de Figueres
1979 – 1980 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - filologia romànica
Universitat d'Estrasburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Barcelona
Brussel·les
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, filòloga, escriptora, professora Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Democràtica de Catalunya (1977–2012) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Concepció Ferrer i Casals (Ripoll, 27 de gener de 1938) és una filòloga i política catalana. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya, diputada al Parlament Europeu i adjunta al Defensor del Poble.[1][2]

Biografia

Llicenciada l’any 1960 en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. D’ençà els anys 70 viu a Figueres, on ha estat professora de literatura contemporània. El 1977 s’afilià a UDC, Unió Democràtica de Catalunya, atreta pel seu ideari humanista d’inspiració cristiana i el seu europeisme.

El 1979 fou escollida regidora de l'Ajuntament de Figueres en la candidatura de CiU (Convergència i Unió). Posteriorment fou escollida diputada per Girona per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984, en les quals fou nomenada vicepresidenta primera del Parlament (1980-1984).

Fou membre del Comitè de Govern d'UDC, òrgan responsable de la direcció del Partit, del 1979 al 1987, i en fou presidenta del 1984 al 1986. Elegida diputada al Parlament Europeu continuà en la direcció del partit com a portaveu d’aquesta Institució fins al 2012. Del 2008 al 2012 presidí la Comissió d’Afers Internacionals del Partit.

A les eleccions europees de 1987 fou escollida diputada al Parlament Europeu, escó que ocupà en successives eleccions fins al 2004 adscrita al grup demòcrata-cristià del PPE, Partit Popular Europeu, del qual va ser membre de la Mesa entre el 1999 i el 2004. Del 1988 al 1994 fou vicepresidenta de la Delegació del Parlament per les relacions amb els països d'Amèrica del Sud i com a tal participà en el control del processos electorals de Xile, Paraguai i Nicaragua.

Com a membre de la Comissió de Cooperació al Desenvolupament fou vicepresidenta de l’Assemblea Parlamentària UE-ACP que agrupa representants electes dels Estats ACP (Àfrica, Carib i Pacífic) i diputats del Parlament Europeu. L’objectiu d’aquesta Assemblea és promoure els drets humans i la interdependència entre el Nord i el Sud.[3]

Així mateix, va ser membre de la Comissió d’Industria i Comerç Exterior de 1994 a 2004, participà activament com a membre de la Delegació de la Unió Europea en les Conferències Interministerials de la OMC, Organització Mundial de Comerç, a Doha i Cancún.

Presidí el Fòrum Parlamentari Europeu del Tèxtil i la Confecció i representà el Parlament Europeu en el Grup d’Alt Nivell del Tèxtil i la Confecció, integrat pels Comissaris i Ministres del sector i representants empresarials i sindicals d'aquest àmbit. L'objectiu era establir estratègies per millorar la competitivitat i la capacitat exportadora.[4]

Del 1985 al 1987 fou vicepresidenta de la Unió Europea Demòcrata Cristiana i presidenta de la Unió Europea de Dones Demòcrata Cristianes del 1986 al 1992. I en l’àmbit internacional, vicepresidenta de la Internacional Demòcrata Cristiana del 1997 al 1999.

El 2004 entrà a formar part del Comitè Executiu d’OIDEL, organització internacional radicada a Ginebra per a la defensa del dret a l'educació com a dret fonamental per al desenvolupament de la persona i amb estatut consultiu davant el Consell Econòmic i Social de l'ONU i el Consell d’Europa.

Entre 2008 i 2010 va formar part del Grup de Reflexió que va crear el president de la Generalitat José Montilla amb la finalitat d’elaborar propostes des d’una perspectiva catalana per al Grup de Reflexió sobre el futur de la Unió Europea en l’horitzó del 2030 que, a nivell europeu, presidia Felipe Gonzalez.

Fou membre del Consell Assessor de la Universitat Internacional de Catalunya des de 1997 fins l’any 2012.

El 2012 va ser elegida Adjunta Segona del Defensor del Poble d'Espanya, moment en què hagué de deixar els càrrecs anteriors per incompatibilitat; exercí aquesta responsabilitat fins al 2022.[5][1]

Obres

  • El Parlament Europeu, motor de la construcció europea (1988)
  • Nacionalisme i europeisme (1990)
  • Reflexions europees (1994)
  • La utopia d'Europa (1994)
  • Petita Història d'Europa (1998)
  • Una veu a Europa (1999)
  • Petita Història dels Drets Humans (2004)
  • Torn de paraula (2004)

Reconeixements

Gran Creu Bernardo O’Higgins en la seva modalitat d’or atorgada per l’Estat de Xile l’any 1991 per premiar els destacats serveis civils prestats a la República de Xile.

Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya l’any 2011 en reconeixement a la seva trajectòria dins del catalanisme i l'europeisme.

Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya en la categoria d’or l’any 2015.

Referències

  1. 1,0 1,1 «Concepció FERRER | 5ª legislatura» (en castellà). Parlament Europeu. Eurodiputats. [Consulta: 1r desembre 2022].
  2. Gelonch i Viladegut, Antoni. 100 pioneres catalanes: obrint portes van canviar la història. Barcelona: Ed. Viena, febrer del 2020, p. 164-165. ISBN 978-84-17998-28-8. 
  3. «Parlamento Europeo / Eurodiputados /Concepció Ferrer/5a Legislatura». Assemblea Parlamentaria UE-ACP.
  4. «Parlamento Europeo / Eurodiputados/Concepció Ferrer/5a Legislatura». Càrrecs. [Consulta: 12 gener 2015].
  5. «Los Adjuntos de la Defensora del Pueblo toman posesión de su cargo | Defensor del Pueblo» (en castellà). Defensor del Pueblo. [Consulta: 1r desembre 2022].

Enllaços externs

  • Fitxa del Parlament europeu
  • Biografia Arxivat 2021-08-30 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
Vicepresident primer
1980: Isidre Molas • 1980-1984: Concepció Ferrer • 1984-1995: Arcadi Calzada • 1995-1999: Domènec Sesmilo • 1999-2010: Higini Clotas • 2010-2012: Lluís Maria Corominas • 2012-2015: Anna Simó • 2015-2017: Lluís Maria Corominas • 2017-2018: Lluís Guinó • 2018-2021: Josep Costa • 2021: Anna Caula • 2021-actualitat: Alba Vergés
Vicepresident segon
1980: Concepció Ferrer • 1980-1988: Isidre Molas • 1988-1995: Antoni Dalmau • 1995-1999: Simó Pujol • 1999-2003: Dolors Montserrat • 2003-2006: Ramon Camp • 2008-2010: Lluís Maria Corominas • 2010-2012: Higini Clotas • 2012-2015: Lluís Maria Corominas • 2015-2019: José María Espejo-Saavedra • 2019-2021: Joan García • 2021: Eva Granados • 2021-actualitat: Assumpta Escarp
  • Vegeu aquesta plantilla
Salvador Alemany i Mas · Maria Dolors Bassols i Teixidor · Alessandro Benuzzi · Miquel Bruguera i Cortada · Josep Maria Casasús i Guri · Joan Colom i Naval · Montserrat Colomer i Salmons · Jordi Cots i Moner · Ramon Cuello i Riera · Lluís Duch i Álvarez · Josep Antoni Duran i Lleida · Concepció Ferrer i Casals · Montserrat Figueras i Garcia · Carles Gasòliba i Böhm · Stefano Grondona · Sebastià Millans i Rosich · Antoni Negre i Villavecchia · Ramon Pascual de Sans · Jaume Pla i Pladevall · Antoni Prat i Seuba · Francesc Puchal i Mas · Eduard Punset i Casals · Simon Schwartz i Riera · Juan de Dios Ramírez Heredia · Maria Dolors Renau i Manén · Domènec Romera i Alcázar · Josep Ribas i González · Francesc Riera i Cuberes · Josep Verde i Aldea Agrupació Coral La Llàntia · Associació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat · Associació d'Aviadors de la República · Casa Amèrica Catalunya · Centre Excursionista de Terrassa · Club Deportiu Terrassa Hockey · Col·lectiu de Dones en l'Església · Confederació Ecom Catalunya · Confraria de Sant Sebastià · Congregació de Germanes Carmelites de la Caritat–Vedruna · Esbart Teatral de Castellar del Vallès · L'Eco de Sitges · Orquestra Melodia · Pessebre Vivent de Castell d'Aro · Societat Coral Aroma Vallenca
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
  • Vegeu aquesta plantilla
2000: Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy, Joan Reventós i Desmond Tutu  · 2001: Miquel Batllori i Ernest Lluch  · 2002: Francesc Vendrell  · 2003: Jordi Savall  · 2004: Montserrat Trueta  · 2005: Adolfo Pérez Esquivel  · 2007: Els Setze Jutges i Lluís Serrahima  · 2010: Roser Capdevila  · 2011: Josep Guardiola  · 2012: Càritas i Òmnium Cultural  · 2013: Núria Gispert, Carme Ruscalleda i Anna Veiga  · 2014: Josep Carreras  · 2015: Institut Guttmann, Rosa Barenys i Martorell, Maria Dolors Calvet i Puig, Teresa Eulàlia Calzada Isern, Concepció Ferrer i Casals, Helena Ferrer i Mallol, Marta Mata i Garriga, Trinitat Neras Plaja i Assumpció Sallés i González  · 2016: Manel Esteller  · 2017: Mossos d'Esquadra, Serveis d'emergències, Guàrdia Urbana de Barcelona i Policia Local de Cambrils  · 2018: Associació de Mestres Rosa Sensat  · 2019: Carola Rackete i Òscar Camps  · 2020: Els professionals del sistema de salut  · 2021: Represaliats del procés i als col·lectius jurídics que els defensen  · 2022: Núria Feliu, Pau Riba, Joaquim Arenas i Margarida Muset  · 2023: Futbol Club Barcelona (femení)
Registres d'autoritat
Bases d'informació