Albert Jané i Riera

Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat. La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.

Albert Jané i Riera

(2011)
Biografia
Naixement	13 agost 1930 (93 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	professor de català (1958–1963), gramàtic, treballador de banca, traductor, lingüista, poeta
Membre de	Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (2000–) Ateneu Barcelonès Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Participà en
31 març 2016	Manifest Koiné
Premis (2024)  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2020)  Premi Martí Gasull i Roig - especial del jurat (2010)  Premi Pompeu Fabra a la trajectòria professional, científica o cívica (1997)  Premi Nacional de Periodisme (1990)  Creu de Sant Jordi
Veu de Albert Jané i Riera

Albert Jané i Riera (Barcelona, 13 d'agost de 1930) és un escriptor, lingüista i traductor català, destacat per la seva faceta com a director de la revista Cavall Fort i per ser un gran aficionat a l'excursionisme.^[1] Jané també ha fet de corrector, de professor de llengua, d'activista cultural, de dinamitzador i, com a aficionat, de dibuixant.^[2]

Biografia

Albert Jané va estudiar peritatge mercantil, però ben aviat es decantà per l'escriptura i la gramàtica. Interessat per la docència, de l'any 1958 al 1963 va exercir com a professor de català per a adults. També era treballador de banca.^[3] Fou redactor (1963-1979) i director (1979-1997) de la revista Cavall Fort,^[4] publicació en què ha adaptat més de cent títols de tires còmiques per al públic infantil i juvenil, com també ho ha fet per a diverses editorials. A ell si li pot atribuir, per exemple, l'encertada traducció de Les Schtroumpfs per Els barrufets, Les aventures d'en Filalici o la d'Aquil·les Taló.^[5][6][3] El 1967, en l'article El llenguatge a Cavall Fort, (inclòs en el llibre Cavall Fort, una experiència concreta),^[7][8] fa un estudi del model de llengua que volien seguir a la revista, un text encara de plena actualitat.^[9]

Ha escrit i publicat quatre gramàtiques: Signe, Gramàtica essencial de la llengua catalana, Gramàtica catalana i Pas a pas. És autor del Diccionari català de sinònims i de diversos llibres sobre temes de llenguatge, especialment els volums intitulats El llenguatge. A banda dels llibres de gramàtica i de llenguatge, ha fet nombroses traduccions o adaptacions de contes com El soldadet de plom (1983) i La Caputxeta Vermella (1984), llegendes, rondalles, faules, narracions populars i historietes des del francès, anglès, italià, castellà o occità.^[3] També ha adaptat al català els diàlegs d'una llarga llista de pel·lícules per a adolescents, entre les quals destaca La Ventafocs, la primera en ser doblada al català.^[4][3]

És membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans^[10] i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Des del gener del 2015, Jané és president del Consell Supervisor del Termcat.^[11] L'any 2020, per celebrar els 90 anys d'Albert Jané, la Institució de les Lletres Catalanes li va organitzar un acte d'homenatge a l'Ateneu Barcelonès^[12] i es va editar el llibre El barrufet gramàtic. Homenatge a Albert Jané, un conjunt d'articles dedicats a l'autor i coordinats per Jordi Manent.^[13][14]

Obra

Al llarg de la seva carrera ha escrit diversos llibres, especialment de gramàtica i lingüística, així com també literaris, entre els quals destaquen:

Diccionaris, gramàtiques i estudis lingüístics

• 1962: Gramàtica Signe. Normes pràctiques de gramàtica catalana. Barcelona: Edígraf. Redactat per Jané, amb la col·laboració de Josep Ibàñez, Enric Gual i Maria Eugènia Dalmau. Se'n van fer 11 edicions (entre 1962 i 1977).
• 1966: La llengua catalana. Ed. Bruguera, col·lecció "Quaderns de Cultura, n. 10.
• 1967: Gramàtica essencial de la llengua catalana. Ed. Bruguera.
• 1968: Gramàtica catalana. Ed. Salvat.
• 1972: Diccionari català de sinònims (1a edició a Ed. Aedos).^[15]
• 1973: Aclariments lingüístics. Tres volums. Ed. Barcino.
• 1977: Diccionari català de sinònims (3a edició a Ed. Aedos).
• 1992: Diccionari català de sinònims (1a edició a Barcanova).

Prosa

• 1975: Rondalles de Catalunya.
• 1980: Rondalles d'arreu del món.
• 1980: Cròniques de sempre.
• 1982: A la vora del foc.
• 1986: Els camins irresolts.^[16]
• 1988: Pas a pas.
• 1991: Tal dia farà l'any.
• 1998: Tres nadales i tres romanços, Premi de Poesia Parc Taulí 1998.
• 2004: Els dies i els llocs.
• 2006: El llibre de Daniel. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
• 2008: Adaptació de l'Odissea d'Homer (Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil, 2009).
• 2013: El contrapunt dels decasíl·labs. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
• 2014: Del «Quadern de Barcelona» (8) (2006). Barcelona: Associació Llengua Nacional.
• 2014: Què deuen voler? Barcelona: Associació Llengua Nacional. Edició no venal de 40 exemplars.
• 2017: El cercapous transversal. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
• 2018: Calidoscopi informal. (novel·la) Edicions de la Ela Geminada. 1400 pàgines ^[17]
• 2019: L'apocrifalipsi. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
• 2021: L'almanac anacrònic. Barcelona: Associació Llengua Nacional.

Premis i reconeixements

• Soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana^[18]
• 1990 - Creu de Sant Jordi
• 1997 - Premi Nacional de Periodisme
• 1998 - Premi de Poesia Parc Taulí, per Tres nadales i tres romanços
• 2009 - Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil, per l'adaptació de l'Odissea d'Homer
• 2013 - Premi de Normalització Lingüística i Cultural de l'ADAC^[19]
• 2014 - Finalista al Premi Martí Gasull i Roig a l'exemplaritat en la defensa de la llengua, juntament amb l'Escola Valenciana i Moritz^[20][21]
• 2017 - I Premi Especial del Jurat dels Premis Martí Gasull i Roig^[22][23]
• 2024 - 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes,^[24] pel seu "treball silent i incansable per la llengua catalana"^[25]

Referències

Enllaços externs

• Recull de columnes d'Albert Jané a "El llenguatge", publicades al diari Avui i a la revista Llengua Nacional.
• Albert Jané i Riera al Qui és Qui de les Lletres Catalanes.
• «Albert Jané i Riera». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• Albert Jané, entrevista de Ramon Sangles, en vídeo, produïda per Llengua Nacional (2011).