Albert Jané i Riera

Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat.
La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.
Infotaula de personaAlbert Jané i Riera

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 agost 1930 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor de català (1958–1963), gramàtic, treballador de banca, traductor, lingüista, poeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (2000–)
Ateneu Barcelonès
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana Modifica el valor a Wikidata
Participà en
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu de Albert Jané i Riera Modifica el valor a Wikidata

Albert Jané i Riera (Barcelona, 13 d'agost de 1930) és un escriptor, lingüista i traductor català, destacat per la seva faceta com a director de la revista Cavall Fort i per ser un gran aficionat a l'excursionisme.[1] Jané també ha fet de corrector, de professor de llengua, d'activista cultural, de dinamitzador i, com a aficionat, de dibuixant.[2]

Biografia

Albert Jané va estudiar peritatge mercantil, però ben aviat es decantà per l'escriptura i la gramàtica. Interessat per la docència, de l'any 1958 al 1963 va exercir com a professor de català per a adults. També era treballador de banca.[3] Fou redactor (1963-1979) i director (1979-1997) de la revista Cavall Fort,[4] publicació en què ha adaptat més de cent títols de tires còmiques per al públic infantil i juvenil, com també ho ha fet per a diverses editorials. A ell si li pot atribuir, per exemple, l'encertada traducció de Les Schtroumpfs per Els barrufets, Les aventures d'en Filalici o la d'Aquil·les Taló.[5][6][3] El 1967, en l'article El llenguatge a Cavall Fort, (inclòs en el llibre Cavall Fort, una experiència concreta),[7][8] fa un estudi del model de llengua que volien seguir a la revista, un text encara de plena actualitat.[9]

Ha escrit i publicat quatre gramàtiques: Signe, Gramàtica essencial de la llengua catalana, Gramàtica catalana i Pas a pas. És autor del Diccionari català de sinònims i de diversos llibres sobre temes de llenguatge, especialment els volums intitulats El llenguatge. A banda dels llibres de gramàtica i de llenguatge, ha fet nombroses traduccions o adaptacions de contes com El soldadet de plom (1983) i La Caputxeta Vermella (1984), llegendes, rondalles, faules, narracions populars i historietes des del francès, anglès, italià, castellà o occità.[3] També ha adaptat al català els diàlegs d'una llarga llista de pel·lícules per a adolescents, entre les quals destaca La Ventafocs, la primera en ser doblada al català.[4][3]

És membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans[10] i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Des del gener del 2015, Jané és president del Consell Supervisor del Termcat.[11] L'any 2020, per celebrar els 90 anys d'Albert Jané, la Institució de les Lletres Catalanes li va organitzar un acte d'homenatge a l'Ateneu Barcelonès[12] i es va editar el llibre El barrufet gramàtic. Homenatge a Albert Jané, un conjunt d'articles dedicats a l'autor i coordinats per Jordi Manent.[13][14]

Obra

Albert Jané, d'excursió a Sant Pere de Boixadors, amb la samarreta dels 50 anys de Cavall Fort. 11 d'octubre de 2014.

Al llarg de la seva carrera ha escrit diversos llibres, especialment de gramàtica i lingüística, així com també literaris, entre els quals destaquen:

Diccionaris, gramàtiques i estudis lingüístics

  • 1962: Gramàtica Signe. Normes pràctiques de gramàtica catalana. Barcelona: Edígraf. Redactat per Jané, amb la col·laboració de Josep Ibàñez, Enric Gual i Maria Eugènia Dalmau. Se'n van fer 11 edicions (entre 1962 i 1977).
  • 1966: La llengua catalana. Ed. Bruguera, col·lecció "Quaderns de Cultura, n. 10.
  • 1967: Gramàtica essencial de la llengua catalana. Ed. Bruguera.
  • 1968: Gramàtica catalana. Ed. Salvat.
  • 1972: Diccionari català de sinònims (1a edició a Ed. Aedos).[15]
  • 1973: Aclariments lingüístics. Tres volums. Ed. Barcino.
  • 1977: Diccionari català de sinònims (3a edició a Ed. Aedos).
  • 1992: Diccionari català de sinònims (1a edició a Barcanova).

Prosa

  • 1975: Rondalles de Catalunya.
  • 1980: Rondalles d'arreu del món.
  • 1980: Cròniques de sempre.
  • 1982: A la vora del foc.
  • 1986: Els camins irresolts.[16]
  • 1988: Pas a pas.
  • 1991: Tal dia farà l'any.
  • 1998: Tres nadales i tres romanços, Premi de Poesia Parc Taulí 1998.
  • 2004: Els dies i els llocs.
  • 2006: El llibre de Daniel. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
  • 2008: Adaptació de l'Odissea d'Homer (Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil, 2009).
  • 2013: El contrapunt dels decasíl·labs. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
  • 2014: Del «Quadern de Barcelona» (8) (2006). Barcelona: Associació Llengua Nacional.
  • 2014: Què deuen voler? Barcelona: Associació Llengua Nacional. Edició no venal de 40 exemplars.
  • 2017: El cercapous transversal. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
  • 2018: Calidoscopi informal. (novel·la) Edicions de la Ela Geminada. 1400 pàgines [17]
  • 2019: L'apocrifalipsi. Barcelona: Associació Llengua Nacional.
  • 2021: L'almanac anacrònic. Barcelona: Associació Llengua Nacional.

Premis i reconeixements

Referències

  1. «Albert Jané i Riera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jordi Manent «El mestre compleix 90 anys». El barrufet gramàtic. Editorial Base, 2020, pàg. 12.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Marimon Molas, Sílvia «Albert Jané: “Amb el català s'ha de ser optimista des d'un punt de vista tàctic, per lluitar i actuar”». Ara [Barcelona], 20-12-2020.
  4. 4,0 4,1 «Albert Jané i Riera». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 12 maig 2016].
  5. "Petits i eixerits" Arxivat 2012-02-10 a Wayback Machine. a De 0 a 18 anys.
  6. "Barrufa que barrufaràs. Entrevista a Albert Jané" per Alba Girons, a Quaderns. Revista de traducció, número 17, 2010, p. 259-269.
  7. Cavall Fort, una experiència concreta. Editorial Nova Terra, 1967. 
  8. «El llenguatge a Cavall Fort, d'Albert Jané». [Consulta: 11 novembre 2021].
  9. Canela, Mercè «Cavall Fort, la creació d’un model de llenguatge». Llengua Nacional. 100, 3r trimestre 2017.
  10. «Homenatge a Albert Jané, “un picapedrer de la llengua”» (en castellà), 10-07-2020. [Consulta: 8 setembre 2020].
  11. «Relleus en el Consell Supervisor del TERMCAT». Termcat. [Consulta: 12 maig 2016].
  12. «Una vacuna per a Albert Jané». [Consulta: 10 març 2023].
  13. «Novetat: El barrufet gramàtic. Homenatge a Albert Jané.». Comicat, 30-05-2020. [Consulta: 13 juliol 2020].
  14. «El barrufet gramàtic. Homenatge a Albert Jané.». Cavall Fort, 12-05-2020. [Consulta: 13 juliol 2020].
  15. Prat Fernàndez, Cesc. «Albert Jané, molt més que l’autor del diccionari de sinònims». Núvol, 17-02-2023. [Consulta: 6 març 2023].
  16. Noguero, Joaquim. «Els camins irresolts. Entrevista a Albert Jané». Escola Catalana. Òmnium Cultural. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 16 octubre 2015].
  17. Gaillard, Valèria «"La llengua s'empobreix"». El Punt Avui.
  18. «Albert Jané i Riera». AELC. [Consulta: 12 maig 2016].
  19. Castillón, Xavier. «L'ADAC premia Albert Jané i l'entitat Àkan - 02 juny 2013». [Consulta: 14 març 2024].
  20. J. P.. «Escola Valenciana, Albert Jané i Moritz, finalistes del Premi Martí Gasull». Nació Digital. [Consulta: 8 gener 2015].
  21. «Escola Valenciana guanya el II Premi Martí Gasull de la Plataforma per la Llengua». Diari Ara, 12-02-2015.
  22. «Albert Jané, I Premi Especial del Jurat dels Premis Martí Gasull i Roig». Plataforma per la Llengua, 21-02-2017. [Consulta: 22 febrer 2017].
  23. «L’homenot Albert Jané». [Consulta: 10 març 2023].
  24. «Albert Jané, director històric de Cavall Fort, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». [Consulta: 13 març 2024].
  25. Nopca, Jordi. «Premi d'Honor a Albert Jané, l'escriptor que va fer parlar en català els barrufets», 13-03-2024. [Consulta: 13 març 2024].

Enllaços externs

  • Recull de columnes d'Albert Jané a "El llenguatge", publicades al diari Avui i a la revista Llengua Nacional.
  • Albert Jané i Riera al Qui és Qui de les Lletres Catalanes.
  • «Albert Jané i Riera». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  • Albert Jané, entrevista de Ramon Sangles, en vídeo, produïda per Llengua Nacional (2011).
  • Vegeu aquesta plantilla
1969: Jordi Rubió  · 1970: Pere Quart  · 1971: Francesc de Borja Moll  · 1972: Salvador Espriu  · 1973: JV Foix  · 1974: Manuel Sanchis  · 1975: Joan Fuster  · 1976: Pau Vila  · 1977: Miquel Tarradell  · 1978: Vicent Andrés i Estellés  · 1979: Manuel de Pedrolo  · 1980: Mercè Rodoreda  · 1981: Josep M. de Casacuberta  · 1982: Josep M. Llompart  · 1983: Ramon Aramon  · 1984: Joan Coromines  · 1985: Marià Manent  · 1986: Pere Calders  · 1987: Enric Valor  · 1988: Xavier Benguerel  · 1989: Marià Villangómez  · 1990: Miquel Batllori  · 1991: Miquel Martí i Pol  · 1992: Joan Triadú  · 1993: Tomàs Garcés  · 1994: Jordi Sarsanedas  · 1995: Jordi Pere Cerdà  · 1996: Josep Benet  · 1997: Avel·lí Artís-Gener  · 1998: Joaquim Molas  · 1999: Josep Palau  · 2000: Josep Vallverdú  · 2001: Teresa Pàmies  · 2002: Josep M. Espinàs  · 2003: Antoni Ma. Badia  · 2004: Joan Francesc Mira  · 2005: Feliu Formosa  · 2006: Josep Termes  · 2007: Baltasar Porcel  · 2008: Montserrat Abelló  · 2009: Joan Solà  · 2010: Jaume Cabré  · 2011: Albert Manent  · 2012: Josep Massot  · 2013: Josep Maria Benet i Jornet  · 2014: Raimon  · 2015: Joan Veny  · 2016: Maria Antònia Oliver  · 2017: Isabel-Clara Simó  · 2018: Quim Monzó  · 2019: Marta Pessarrodona  · 2020: Enric Casasses  · 2021: Maria Barbal  · 2022: Antònia Vicens  · 2023: Josep Piera  · 2024: Albert Jané
  • Vegeu aquesta plantilla
1990: Josep M. Huertas  · 1992: Jaume Comellas  · 1994: Francesc-Marc Álvaro  · 1995: Josep M. Espinàs  · 1996: Col·legi de Periodistes de Catalunya  · 1997: Albert Jané  · 1998: Carles Sentís  · 1999: Eliseu Climent  · 2000: Francesc Escribano i Joan Úbeda  · 2001: Antoni Bassas  · 2002: Montserrat Armengou i Ricard Bellis  · 2003: Mònica Terribas  · 2004: VilaWeb  · 2005: Emili Manzano  · 2006: Milagros Pérez Oliva  · 2007: Martí Domínguez  · 2008: José Martí Gómez, Lluís Permanyer i Joan de Sagarra  · 2009: Rosa Maria Calaf
  • Vegeu aquesta plantilla
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
Registres d'autoritat
Bases d'informació