Feliu Formosa i Torres

Excel·lentíssim Senyor
Feliu Formosa i Torres

Biografia
Naixement	10 setembre 1934 (89 anys) Sabadell (Vallès Occidental)
2n Degà de la Institució de les Lletres Catalanes
1999 – 2001 ← Jordi Sarsanedas i Vives – Maria Antònia Oliver i Cabrer →
Activitat
Ocupació	poeta, traductor, escriptor, actor
Gènere	Dramatúrgia i poesia
Família
Cònjuge	Anna Vila i Badia
Fills	Ester Formosa i Plans, Clara Formosa Plans
Premis (2011)  Premi Friedrich Gundolf (2007)  Premi Nacional de Teatre (2006)  Premi Jaume Fuster (2005)  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1997)  Premi de la Institució de les Lletres Catalanes (1987)  Creu de Sant Jordi (1987)  Premi Lletra d'Or (1972)  Premi Carles Riba de poesia
Veu de Feliu Formosa i Torres (català)

Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 10 de setembre de 1934)^[1] és un traductor, dramaturg, poeta, professor d'art dramàtic i actor català.^[2] Actualment viu a Igualada.^[3]

Biografia

De petit Feliu Formosa va viure al carrer del Foment —avui Vila Cinca— al barri de la Creu Alta de Sabadell.^[4] Del 1939 al 1942, mentre el seu pare, Camil Formosa,^[5] membre del POUM, era a França exiliat, ell va viure a la casa pairal dels Formosa, al raval de Fora, 42, a prop del carrer del Vapor, on el seu rebesavi —Josep Formosa—, havia fundat un dels primers vapors de la ciutat l'any 1839.^[6] L'any 1942 la família es va establir a Barcelona, primer al carrer de Mallorca i poc després al carrer de Castillejos. La mare s'ocupava d'una espardenyeria i el pare treballava de comptable.^[7]

Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Posteriorment va ampliar els estudis a Heidelberg (Alemanya) i va destacar pels seus treballs sobre la germanística. En aquesta ciutat alemanya, quan tenia vint-i-cinc anys, va ser professor de traducció de l'alemany al castellà durant un any i mig i va impartir un curs sobre literatura contemporània castellana a l'aula magna de la Universitat de Heidelberg.^{[cal citació]} De nou a Catalunya, del 1961 al 1965 va traduir llibres per a l'Editorial Seix Barral, més endavant ho feu per a l'editorial Aymà —de la mà de Joan Oliver— i el 1966 o 1967 va entrar a l'Editorial Salvat a elaborar diccionaris.^{[cal citació]} Va col·laborar en la redacció d'articles culturals per a la Gran enciclopèdia catalana. Va traduir per a l'Editorial Lumen, de la mà d'Esther Tusquets.^{[cal citació]} El 1960 es va establir a Terrassa, on es va casar amb l'actriu Maria Plans i Macià, que va morir el 1974, i amb qui va tenir dues filles: Ester Formosa i Plans, que és cantant i actriu, i Clara Formosa, que és traductora.^{[cal citació]} Durant vint-i-cinc anys va ser professor de l'Institut del Teatre de Terrassa (del 1975 al 2000).^[8] El 1984 es casà en segones núpcies amb l'escriptora i infermera Anna Vila i Badia, amb la qual viu actualment a Igualada.^[9] Els anys 1999-2001 fou degà de la Institució de les Lletres Catalanes.^[1]

Com a actor, va començar el 1954 i ha aparegut en diversos muntatges amb els grups Gil Vicente (1962-1964), Escola d'Art Dramàtic Adirà Gual (EADAG, 1964-1966) i els grups de Terrassa Sis x Set, El Globus i Centre Dramàtic del Vallès (CDV).^[10] Des del 1972 ha escrit una vintena de llibres de poemes.^[8] Ha traduït al voltant de cent-trenta llibres, entre els quals obres dramàtiques de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Tankred Dorst, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, Botho Strauss, August Strindberg, Ernst Toller, Anton Txékhov; poemes de Georg Trakl, Goethe i François Villon; narrativa de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Musil, Heinrich Böll, Franz Kafka, Joseph Roth o Heinrich von Kleist; i assajos de Lessing i Peter Weiss.^{[cal citació]}

Va militar al PSUC del 1956 al 1972.^[4] Ha estat sempre una persona compromesa amb el seu temps, tant durant la clandestinitat amb la dictadura de Franco com actualment, expressant la seva perplexitat en veure la involució democràtica a l'Estat espanyol.^[11]

Els últims anys se l'ha homenatjat en diferents ocasions, entre altres, a la seva ciutat natal, Sabadell, el 2012, 2018 i 2023^[12] i el 19 de novembre de 2023 va rebre el Premi d'Honor Ciutat d'Igualada, en un acte al celebrat al Teatre de l'Ateneu Igualadí, en la ciutat on resideix actualment.^[13]

Premis i reconeixements^{[cal citació]}

• Premi Carles Riba de poesia per Llibre dels viatges (1977)
• Premi Crítica Serra d'Or de memòries per El present vulnerable (1980)
• Premi Ciutat de Palma - Joan Alcover de Poesia en Català, amb Joan Casas i Fuster, per Amb efecte (1986)
• Premi Lletra d'Or per Semblança (1987)
• Creu de Sant Jordi (1988)
• Premi d’Honor de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (1998)
• Medalla com a fill adoptiu de la ciutat de Terrassa (1993)
• Premi Nacional a l'Obra d'un Traductor, concedit pel Ministeri de Cultura (1994)
• Premi Especial de la crítica teatral de Barcelona “per les seves valuoses aportacions al coneixement de l’obra de Bertolt Brecht” (1997)
• Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2002)
• Premi Butaca honorífica a tota una vida dedicada al teatre (2005)
• Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2005)
• Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2006)^[14]
• Premi Nacional de Teatre per Una dedicació fidel, rica i completa al teatre català (2007)
• Premi Friedrich Gundolf a la difusió de la cultura alemanya a l'estranger, concedit per l'Acadèmia de la Llengua i la Literatura alemanyes (2011)^[15][1]
• Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural (2012)^[5][16]
• Premi d'Honor de l'Asociación de Directores de Escena (ADE) (2018)
• Premi d’honor Sebastià Gasch del FAD (2018)
• Premi Compromís d’Òmnium Cultural-Anoia, compartit amb Anna Vila (2019)
• Premi de la Fundació Jesús Serra (Catalunya-Occident) (2020)
• Premi PEN català de traducció per la traducció al català de l’obra Als estatges de la mort, de Nelly Sachs. Guanyador ex equo (2022)
• Premi d'Honor Ciutat d'Igualada (2023)^[13]

Obra publicada

Referències

Bibliografia

• Diversos autors. El Procés. Revista contracultural. Barcelona: 2018. Número IX. ISSN: 2339-6962
• Joan Cuscó i Aymamí. Semblança de Feliu Formosa i Torres. Sabadell: 2000. Quadern de les idees, les arts i les lletres. Número 127, pàgines 27-31.

Enllaços externs

• «Feliu Formosa i Torres». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• LletrA. «Feliu Formosa i Torres». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
• Documental Veus Literàries sobre Feliu Formosa (AELC, 2006).
• L'alegria de viure: Feliu Formosa, un homenàs savi, a Ràdio Sabadell