Pau Vila i Dinarès

Infotaula de personaPau Vila i Dinarès
Biografia
Naixement29 juny 1881 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 1980 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montjuïc (Barcelona) 
Activitat
Ocupacióescriptor, pedagog, geògraf Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1968–) Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMarc Aureli Vila i Comaposada Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pau Vila i Dinarès (Sabadell, Vallès Occidental, 29 de juny de 1881 - Barcelona, 15 d'agost de 1980)[1][2] va ser un pedagog i geògraf català.[3][4]

Biografia

De família de teixidors i temperament autodidàctic i creador, el 1905 fundà l'Escola Horaciana, després d'uns contactes truncats amb l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. El decenni següent fou decisiu en la seva orientació. El curs 1912-1913 deixà l'Escola i es diplomà a Ginebra, a l'Institut Rousseau des Sciences de l'Éducation, i descobrí la geografia regional de la mà dels occitans Paul Vidal de la Blache i Jean Brunhes.

Va ser l'autor de la divisió de Catalunya en comarques, feta per encàrrec de la Generalitat republicana i on col·laborà Josep Maria Puchades i Benito, qui custodià part de la seva biblioteca i arxiu documental.[5] Durant els anys 30 del segle xx fou catedràtic de l'Escola Normal de Mestres, professor dels Estudis Universitaris Catalans, i president del Centre Excursionista de Catalunya i de la Societat Catalana de Geografia.

A causa de l'ocupació franquista de Catalunya, es va exiliar a Colòmbia, i posteriorment a Caracas, i va tornar a Catalunya el 1962. El 1969 fou elegit membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Proposta de comarcalització de Catalunya per Pau Vila (1931)

Obres

  • Fundación Horaciana (1910)
  • Assaig de recordança i de crítica del que fou l'Escola Horacina (1920
  • Assaig de geografia humana de la muntanya (1925)
  • Primer volum (dels nou de la col·lecció completa) de Resum de geografia de Catalunya (1- aspecte físic) publicat a Barcelona l'any 1928
    Resum de geografia de Catalunya, en 9 volums (1926-1935)
  • Divisió territorial de Catalunya (1932-1937)
  • La fesomia geogràfica de Catalunya (1937)
  • Nueva geografía de Colombia: aspecto político, físico, humano y económico (1945)
  • Las características fisiográficas del Orinoco (1952)
  • Las etapas históricas de los descubrimientos del Orinoco (1952)
  • Geografía de Venezuela (1960 i 1965)
  • Origen i evolució de la Rambla barcelonina (1965)
  • Joan Orpí, l'home de la Nova Catalunya (1967)
  • Visiones geohistóricas de Venezuela (1969)
  • Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps (1974)
  • El obispo Martí (1980)

Premis i distincions

  • La fesomia geogràfica de Catalunya per Pau Vila publicat a Barcelona l'any 1937
    La Cruz de Boyacá, la més alta condecoració que atorga el govern colombià (1945)
  • La medalla W. W. Atwood, atorgada per l'Instituto Panamericano de Geografía e Historia, a Buenos Aires, pel valor de la seva obra Visiones geohistóricas de Venezuela, publicada el 1969.
  • Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1976)
  • Medalla d'Or de la Ciutat de Sabadell (1978)
  • Doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (1979)[6] i de la Universidad Central de Venezuela
  • Té dedicades places a Barcelona i Vilassar de Mar i una ronda a Sabadell

Bibliografia

  • Cusco i Aymamí, Joan. Pau Vila Dinarès. Semblança, perfil i qüestionari. Sabadell: 1978. Revista Quadern, número 1, pàgina 11).
  • AA.VV. Pau Vila. Sabadell: 1980. Revista Quadern, número 17, monogràfic.
  • Bas Macià, Damià. Carrers i gent de Vilassar de Mar : Qui és qui a la nomenclatura urbana. Vilassar de Mar: L'autor, 1997. 

Referències

  1. «Més d'un miler de persones reteren homenatge pòstum a Pau Vila». Avui, 17-08-1980, p. 5 [Consulta: 19 octubre 2020].
  2. «Edición del sábado, 16 agosto 1980, página 17 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 1r desembre 2019].
  3. «Pau Vila i Dinarès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Nomenclàtor. «Ronda de Pau Vila». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 4 juny 2016].
  5. Montaner i Garcia, M. Carme «El fons documental Pau Vila a la Cartoteca de  l'Institut Cartogràfic de Catalunya». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, Núm. 67-68, 2009, pàg. 385-394 [Consulta: 15 gener 2020].
  6. Pau, Vila, «Pau Vila i Dinarés, Josep Ferrater i Mora : discursos llegits en l'acte d'investidura, celebrat a Sabadell el dia 21 de novembre de l'any 1979, a l'Escola Universitaria d'Estudis Empresarials.». Doctor honoris Causa (Universitat Autònoma de Barcelona), 1979 [Consulta: 26 juliol 2018].

Enllaços externs

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
1969: Jordi Rubió  · 1970: Pere Quart  · 1971: Francesc de Borja Moll  · 1972: Salvador Espriu  · 1973: JV Foix  · 1974: Manuel Sanchis  · 1975: Joan Fuster  · 1976: Pau Vila  · 1977: Miquel Tarradell  · 1978: Vicent Andrés i Estellés  · 1979: Manuel de Pedrolo  · 1980: Mercè Rodoreda  · 1981: Josep M. de Casacuberta  · 1982: Josep M. Llompart  · 1983: Ramon Aramon  · 1984: Joan Coromines  · 1985: Marià Manent  · 1986: Pere Calders  · 1987: Enric Valor  · 1988: Xavier Benguerel  · 1989: Marià Villangómez  · 1990: Miquel Batllori  · 1991: Miquel Martí i Pol  · 1992: Joan Triadú  · 1993: Tomàs Garcés  · 1994: Jordi Sarsanedas  · 1995: Jordi Pere Cerdà  · 1996: Josep Benet  · 1997: Avel·lí Artís-Gener  · 1998: Joaquim Molas  · 1999: Josep Palau  · 2000: Josep Vallverdú  · 2001: Teresa Pàmies  · 2002: Josep M. Espinàs  · 2003: Antoni Ma. Badia  · 2004: Joan Francesc Mira  · 2005: Feliu Formosa  · 2006: Josep Termes  · 2007: Baltasar Porcel  · 2008: Montserrat Abelló  · 2009: Joan Solà  · 2010: Jaume Cabré  · 2011: Albert Manent  · 2012: Josep Massot  · 2013: Josep Maria Benet i Jornet  · 2014: Raimon  · 2015: Joan Veny  · 2016: Maria Antònia Oliver  · 2017: Isabel-Clara Simó  · 2018: Quim Monzó  · 2019: Marta Pessarrodona  · 2020: Enric Casasses  · 2021: Maria Barbal  · 2022: Antònia Vicens  · 2023: Josep Piera  · 2024: Albert Jané
Registres d'autoritat
Bases d'informació