Pere Bohigas i Balaguer

Pere Bohigas i Balaguer

Biografia
Naixement	1901 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
Mort	27 febrer 2003 (101/102 anys) Barcelona
Sepultura	Cementiri de les Corts (Barcelona)
President de l'Institut d'Estudis Catalans
1961 – 1968 ← Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau – Joaquim Carreras i Artau →
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	filòleg i bibliòfil
Ocupador	Universitat de Barcelona
Membre de	Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1958–2003) Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1942–)
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de Catalunya
Premis (1990)  Creu de Sant Jordi (1983)  Medalla Narcís Monturiol

Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès 20 de febrer de 1901 — Barcelona, 27 de febrer de 2003) fou un filòleg i bibliòfil català.^[1]

Biografia

Participà en els Estudis Universitaris Catalans i el 1924 es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on fou professor de paleografia fins al 1939. El 1926 marxà a París i el 1929 a Anglaterra, on completà la seva formació. També fou professor a l'Escola de Bibliotecàries.^[2] El 1941 va obtenir per oposició una plaça al Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, que li va permetre treballar com a conservador de la secció de manuscrits i reserva de la Biblioteca de Catalunya fins al 1971. De 1967 a 1973, va dirigir els cursos de català de la Diputació de Barcelona.^{[cal citació]}

En la seva joventut, col·laborà com a folklorista amb Higini Anglès i Pàmiesen l'aplec de materials per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. En tant que codicòleg, publicà nombrosos treballs, entre els quals una Història del llibre manuscrit a Catalunya durant l'època medieval i un repertori de manuscrits conservats tant als Països Catalans com a l'estranger.

Com a filòleg, després de la seva tesi doctoral sobre els texts hispànics de la Demanda del Sant Graal, es dedicà principalment a l'estudi i edició de textos de la literatura medieval, principalment catalana (edicions sobre Ausiàs March, Profecies catalanes dels s. XIV-XV, o els Tractats de cavalleria, publicats en la col·lecció Els Nostres Clàssics, així com estudis sobre Ramon Llull, Francesc Eiximenis, la matèria de Bretanya o la Bíblia a Catalunya^{[cal citació]}, però també castellana (La Celestina o el Baladro del Sabio Merlín). El 1953 participà en el VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica de Barcelona, i el 1956 dirigí la Biblioteca Catalana d'Obres Antigues, on edità uns Miracles de la Verge Maria.

Membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1942, serà màxim responsable de 1961-1968. Ha estat president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans de 1962 a 1989, amb el qual ha publicat nombrosos }. Fou igualment membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i del Comitè Internacional de Paleografia, i membre honorífic de la Societat Verdaguer. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Del seu matrimoni amb la bibliotecària Mercè Martí i Piera nasqueren dos fills: Anna Maria -casada amb l'arquitecte Nèstor Fullà i Pintó- i el físic Oriol Bohigas i Martí -casat amb la historiadora Núria Sales i Folch-. Morí l'any 2003, als 102 anys, i fou enterrat al Cementiri de les Corts (Barcelona).

Obres

• La ilustración y la decoración del libro en Cataluña (1960-1967)
• Aportació a l'estudi de la literatura catalana (1982)
• Sobre manuscrits i biblioteques (1985)
• Folklore del Penedès (1993)
• Curial e Güelfa (1993)

Referències

Enllaços externs

• Escobedo Abraham, Joana. «Retrat d’un col·lega comú: Pere Bohigas i Balaguer». Llengua i literatura, 2001, p. 517-520
• Fons personal de Pere Bohigas a la Biblioteca de Catalunya