Jacint Feliu Domènech i Sastre

Jacint Feliu Domènech i Sastre

Retrat oficial del ministeri d'Hisenda de Jacint F. Domènech
Nom original	(es) Jacinto Félix Domenech
Biografia
Naixement	(es) Jacinto Félix Domenech y Sastre 23 novembre 1802 Barcelona
Mort	1863 (60/61 anys)
Alcalde de Barcelona
agost de 1839 – juny de 1840
← Francesc Coll i Jové Josep Maluquer i Montardit →
Alcalde de Madrid
15 de maig de 1843 – novembre de 1843
← Ignacio de Olea Manuel de Larraín →
Ministre de Governació
20 de novembre de 1843 – 5 de desembre de 1843
← Fermín Caballero José Justiniani Ramírez de Arellano →
Ministre d'Hisenda
16 de gener de 1853 – 18 de juliol de 1854
← Lluís Maria Pastor i Rodríguez Manuel Cantero de San Vicente →
Ministre de Gràcia i Justícia
16 de gener de 1854 – 18 de juliol de 1854
← José de Castro y Orozco Pedro Gómez de la Serna y Tully →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Financer i advocat
Partit	Partit Progressista
Batlle de Barcelona agost 1839 – juny 1840 ← Francesc Coll i Jové – Josep Marià de Cabanes i d'Escofet → Diputat al Congrés dels Diputats

Jacint Feliu Domènech i Sastre (Barcelona, 23 de novembre de 1802^[1][2] – Madrid 2 de març de 1863^[3]). Polític, financer i advocat. Milità al partit Progressista. Fou alcalde de Barcelona (Agost 1839 - Juny 1840), de Madrid (1843) diputat, senador i tres vegades ministre d'Isabel II (Governació: 24-11-1843 a 01-12-1843; Hisenda 19-09-1853 a 17-07-1854; de Gràcia i Justícia interí 16-01-1854 a 17-07-1854).

Biografia

Era fill de Ramon Domènech "oficial tejedor de lino" i de Rosa Sastre nascuts a Barcelona.

Diputat a corts per Barcelona el 1836, 1850, 1851 i 1853; per Tarragona el 1839 i 1841 i per Canàries el 1846^[1]

El 1843 és alcalde de Madrid^[4] fins que entra a formar part del govern progressista que va formar Salustiano de Olózaga Almandoz (1805-1873) el novembre de 1843, ocupant el càrrec de ministre de governació, un govern que poc trigaria a ser exonerat a començament de desembre següent. Dins de les seves activitats a les corts, va intervenir a la legislatura 1848-49, a propòsit de la reorganizació del Banco Español de San Fernando. El 1853 fou senador vitalici^[5] i, al govern que va formar Sartorius, fou designat per a ocupar la cartera d'hisenda, que va ocupar des del 19 de setembre de 1853 fins al 17 de juliol del següent any^[6]). La ruïna de l'erari l'impulsà a decretar el cobrament anticipat d'un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l'alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de dimitir. La seva casa fou saquejada pel poble madrileny, i hagué de fugir.^[7] Consta al diari de sessions de les corts de 1854 (pàgs. 90-91) que va presentar al Congrés la liquidació de les comptes de 1851-52.^[6]

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Francesc Coll i Jové	Alcalde de Barcelona 1839 -1840	Succeït per: Josep Maluquer i Montardit
Precedit per: Ignacio de Olea	Alcalde de Madrid 1843 -1843	Succeït per: Manuel de Larraín
Precedit per: Fermín Caballero	Ministre de Governació (novembre-desembre) 1843	Succeït per: José Justiniani Ramírez de Arellano
Precedit per: Lluís Maria Pastor i Rodríguez	Ministre d'Hisenda 1853-1854	Succeït per: Manuel Cantero de San Vicente
Precedit per: José de Castro y Orozco	Ministre de Gràcia i Justícia (gener-juliol) 1854	Succeït per: Pedro Gómez de la Serna y Tully