José María Maravall Herrero

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de personaJosé María Maravall

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José María Maravall Herrero Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 abril 1942 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1986 – 2 setembre 1989
Legislatura: tercera legislatura espanyola

Circumscripció electoral: València

Diputat al Congrés dels Diputats
8 juliol 1986 – 2 setembre 1989
Circumscripció electoral: València
Ministre d'Educació, Cultura i Esports
3 desembre 1982 – 12 juliol 1988
← Federico Mayor Zaragoza – Javier Solana Madariaga →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid - doctorat
Universitat d'Oxford - doctorat Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohn Goldthorpe i Salustiano del Campo Urbano Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor universitari
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitPSOE
Membre de
Família
PareJosé Antonio Maravall y Casesnoves Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1994)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
  • (1989)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
  •  Comandant de l'Orde de les Palmes Acadèmiques
  •  doctorat honoris causa Conferit per Universitat de Warwick Modifica el valor a Wikidata

José María Maravall Herrero (Madrid, 7 d'abril de 1942), és un sociòleg, polític i professor universitari socialista espanyol que fou Ministre d'Educació i Ciència en diversos governs de Felipe González.

Biografia

José María és fill de l'historiador José Antonio Maravall. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual es doctorà l'any 1969. Posteriorment estudià sociologia a la Universitat d'Essex (Anglaterra), i es doctorà en aquesta matèria a la Universitat d'Oxford l'any 1975.

Interessat en la docència ha estat professor de sociologia a la Universitat de Warwick (Anglaterra) i professor visitant a la càtedra Joan Carles I de la Universitat de Nova York. Així mateix també ha estat professor al centre d'Estudis Europeus de la Universitat Harvard, a la Universitat de Colúmbia i professor de la càtedra Jean Monnet de l'Institut Universitari Europeu de Florència. Des de 1981 és catedràtic de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid i Director del Centre d'Estudis Avançats en Ciències Socials de l'Institut Juan March a Madrid.

Activitat política

Membre de la Comissió Executiva Federal del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) entre 1979 i 1984 així com entre 1988 i 1994, en la formació del seu primer govern Felipe González el nomenà Ministre d'Educació i Ciència, càrrec que ocupà dues legislatures.

Fou escollit diputat al Congrés per la província de València a les eleccions generals de 1986, renunciant al seu escó el setembre de 1989.

Obra publicada

  • 1967: Trabajo y conflicto social. Madrid, Cuadernos para el Diálogo.
  • 1970: El desarrollo económico y la clase obrera. Barcelona, Edit Ariel.
  • 1972: La sociología de lo posible. Madrid, Edit. Siglo XXI.
  • 1978: Dictatorship and Political Dissent. Nova York, Edit. St. Martin's Press.
  • 1982: The Transition to Democracy in Spain. Nova York, Edit. St. Martin's Press.
  • 1985: La Reforma de la enseñanza. Barcelona, Edit. Laia,.
  • 1993: Economic Reforms in New Democracies. Nova York, Cambridge University Press (amb L.C. Bresser i A. Przeworski).
  • 1995: Los Resultados de la democracia. Un estudio del Sur y el Este de Europa. Madrid, Alianza Editorial.
  • 1997: Regimes, Politics, and Markets. Oxford, Oxford University Press.
  • 2003: El control de los políticos. Madrid, Edit. Taurus.
  • 2003: Democracy and the Rule of Law. Nova York, Cambridge University Press (amb A. Przeworski).
  • 2008: La Confrontación Política. Barcelona, Galaxia Gutemberg.
  • 2008: Controlling Governments. Nova York, Cambridge University Press (amb I. Sánchez--Cuenca).
  • 2016.Demands on Democracy. Oxford, Oxford University Press.
  • 2021.La Democracia y la Izquierda. Barcelona, Galaxia Gutemberg.

Enllaços externs

  • (castellà) Informació de José María Maravall al Congrés de Diputats
  • (castellà) Informació de José María Maravall a elpais.com



Càrrecs públics
Precedit per:
Federico Mayor Zaragoza
Ministeri d'Educació i Ciència
Escut de l'estat espanyol

19821988
Succeït per:
Javier Solana Madariaga
Premis i fites
Precedit per:
Salvador Giner i de San Julián
Premio Nacional de Sociología y Ciencia Política
2007
Succeït per:
Manuel Castells Oliván
  • Vegeu aquesta plantilla
Primer i Segon Governs de Felipe González (3 de desembre de 1982 – 25 de juliol de 1986)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresident de govern
Ministres
José Barrionuevo (Interior) • Javier Moscoso (Presidència) • Fernando Morán López/Francisco Fernández Ordóñez (Afers Exteriors) • Narcís Serra i Serra (Defensa) • Fernando Ledesma Bartret (Justícia) • Miguel Boyer Salvador/Carlos Solchaga Catalán (Economia i hisenda) • Joaquín Almunia Amann (Treball) • Ernest Lluch i Martín (sanitat i consum) • Julián Campo Sainz de Rozas/Javier Sáenz de Cosculluela (Obres Públiques) • Enrique Barón Crespo/Abel Caballero (Transports, turisme i comunicacions) • Carlos Solchaga Catalán/Joan Majó i Cruzate (Indústria) • José Carlos Romero Herrera (Agricultura) • José María Maravall Herrero (Educació) • Javier Solana Madariaga (Cultura) • Tomás de la Quadra-Salcedo/Félix Pons Irazazábal (Administració territorial)
(← III CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← II GONZÁLEZ)
  • Vegeu aquesta plantilla
Tercer i Quart Governs de Felipe González (26 de juliol de 1986 – 7 de desembre de 1989)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresident de govern
Ministres
José Barrionuevo/José Luis Corcuera (Interior) • Virgilio Zapatero Gómez (Relacions amb les Corts) • Francisco Fernández Ordóñez (Afers Exteriors) • Narcís Serra i Serra (Defensa) • Fernando Ledesma Bartret/Enrique Múgica Herzog (Justícia) • Carlos Solchaga Catalán (Economia i hisenda) • Manuel Chaves González (Treball) • Julián García Vargas (sanitat i consum) • Javier Sáenz de Cosculluela (Obres Públiques) • Abel Caballero/José Barrionuevo (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Carlos Croissier Batista/José Claudio Aranzadi Martínez (Indústria) • José Carlos Romero Herrera (Agricultura) • José María Maravall Herrero/Javier Solana Madariaga (Educació) • Javier Solana Madariaga/Jorge Semprún Maura (Cultura) • Joaquín Almunia Amann (Administracions Públiques) • Matilde Fernández Sanz (Assumptes Socials) • Rosa Conde Gutiérrez del Álamo (Portaveu del govern)
(← I GONZALEZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III GONZALEZ)
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats valencians de la Tercera Legislatura (1986 - 1989)
Alacant
Castelló
València
← II Legislatura •••• IV Legislatura →
Registres d'autoritat
Bases d'informació