Dècada del 1990

Dècada del 1990
Navegació

Tipus	dècada
Segles	segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades	1960 - 1970 - 1980 - 1990 - 2000 - 2010 - 2020
Anys	1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999

La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Esdeveniments rellevants

Ciència i Tecnologia

Internet
Comença el projecte del genoma humà
Temença (exagerada) de problemes informàtics deguts a l'efecte de l'any 2000

Guerres, Economia i Política

Reunificació d'Alemanya (1990).
Desmembrament de la Unió Soviètica (1991).
Invasió de Kuwait per Saddam Hussein i Guerra del Golf (1991)
Genocidi a Ruanda (1994)
Desenvolupament del GATT i la WTO.
Guerra dels Balcans 1991-1995
Comença el procés de pau a Irlanda del Nord.
ETA atura els atemptats durant XXX mesos.
Boom borsari, especialment dels valors relacionats amb noves tecnologies.
Impeachment de Bill Clinton.
Eritrea s'independitza d'Etiòpia.
Final de l'apartheid a Sud-àfrica.

Desastres

Atemptat d'Omagh, comès per l'IRA Autèntic (1997).

Cultura

Mort de Lady Di (1997)

Música

Música grunge
Popularització de l'anomenat Rock Català
Aparició del britpop

Cinema

Esport

Jocs Olímpics de Barcelona (1992)
Una de les millors dècades pel FC Barcelona, amb sis lligues i una Copa d'Europa (1992).
Alemanya, el Brasil i França es proclamen campiones del món de futbol als mundials d'Itàlia 90, EUA 94 i França 98.
Melcior Mauri guanya el 1991 la Vuelta a Espanya de ciclisme.
Jordi Tarrés guanya 5 campionats del món de Motociclisme més units als guanyats ja als anys 1987 i 1989.
El Joventut de Badalona guanya el 1994 la seva primera i única fins al moment Eurolliga de bàsquet.
El 21 de juny de 1997 L'Espanyol va jugar el seu darrer partit a l'Estadi de Sarrià. L'equip es va veure obligat a vendre l'estadi per pagar el seu dèficit econòmic. Des d'aquell any va jugar els seus partits a l'Estadi de Montjuïc.

Persones rellevants

Líders Mundials i Polítics

Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya.
Joan Lerma i Eduardo Zaplana, presidents de la Generalitat Valenciana.
Gabriel Cañellas Fons, Cristòfol Soler Cladera, Jaume Matas Palou, Francesc Antich Oliver, presidents del Govern Balear
Fidel Castro (Cuba)
Felipe González i José María Aznar López (Espanya)
Alberto Fujimori (Perú)
John Major i Tony Blair (Regne Unit)
François Mitterrand i Jacques Chirac (França)
Helmut Kohl i Gerhard Schröder (Alemanya)
George H.W. Bush i Bill Clinton, presidents dels Estats Units
Mikhaïl Gorbatxov, últim dirigent de l'URSS
Borís Ieltsin, primer dirigent de la Rússia post-soviètica.
Deng Xiaoping i Jiang Zemin (Xina)
Kim Il-sung i Kim Jong-il (Corea del Nord)
Mahathir bin Mohamad (Malàisia)
Frederik W. de Clerk, darrer president de Sud-àfrica durant l'Apartheid
Nelson Mandela, expresoner polític, i president de Sud-àfrica després de l'Apartheid
Kofi Annan (Nacions Unides)
Lech Wałęsa (Polònia)
Papa Joan Pau II
Saddam Hussein (Iraq)
Yitzhak Rabin i Benjamin Netanyahu (Israel)
Iasser Arafat (Palestina)
Moammar al-Gaddafi (Líbia)

Artistes

Kurt Cobain cantant del grup Nirvana

Esportistes

Carl Lewis, Florence Griffith, Mark Johnson, Serguei Bubka (atletisme)
Miguel Indurain, Melcior Mauri, Jan Ullrich, Marco Pantani, Jeannine Longo (ciclisme)
Maradona, Romario, Ronaldo, Josep Guardiola i Sala, Ronald Koeman, Zinedine Zidane (futbol)
Iñaki Urdangarín, Enric Masip (handbol)
Manel Estiarte (waterpolo)
Boris Becker, Andre Agassi, Pete Sampras, Steffi Graf, Contxita Martínez, Arantxa Sánchez Vicario, Martina Hingis (Tennis)
Michael Jordan, Isiah Thomas, Scottie Pippen, Dennis Rodman (bàsquet)
Jorge Martínez, Jordi Tarres (Motociclisme)
Ayrton Senna, Alain Prost, Michael Schumacher, Carlos Sainz (automobilisme)
Rafa Pascual (voleibol)
Troy Aikman, Jerry Rice, Steve Young, Jhon Elway, Brett Favre (futbol americà)

frontpage hit counter