Maria Eugènia Cuenca i Valero

Infotaula de personaHonorable Senyor
Maria Eugènia Cuenca i Valero
Biografia
Naixement20 novembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Calataiud (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
  Consellera de Governació de la Generalitat de Catalunya
22 de desembre de 1992 – 1 de febrer de 1995
  Diputada al Congrés dels Diputats
9 de juliol de 1986 – 28 de desembre de 1992
  Diputada al Parlament de Catalunya
29 d'octubre de 1999 – 8 de setembre de 2006
← -
- →
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitCDC
Membre de
Diputada al Congrés dels Diputats
13 novembre 1989 – 28 desembre 1992 – José Nicolás de Salas Moreno →
Legislatura: quarta legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputada al Congrés dels Diputats
9 juliol 1986 – 2 setembre 1989
Legislatura: tercera legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Barcelona

Consellera de la Generalitat de Catalunya
Diputada al Parlament de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata

Maria Eugènia Cuenca i Valero (Calataiud, 20 de novembre de 1947) és una advocada i política catalana d'origen aragonès establerta a Mataró, que ha estat consellera de la Generalitat de Catalunya i diputada al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, la primera dona consellera en un govern de la Generalitat de Catalunya.[1][2]

Biografia

Es va llicenciar en dret administratiu a la Universitat de Saragossa. Es va establir a Catalunya, on fou membre fundadora de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en 1975. Ha estat professora de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1972 a 1982. Membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona, s'ha especialitzat en urbanisme, medi ambient, dret administratiu i dictàmens administratius constitucionals.[1]

De 1989 a 2004 ha estat membre de la Comissió Permanent i del Comitè Executiu Nacional de CDC. També ha format part de la fundació Centre d'Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM) i del Patronat de la Fundació Mil·lènium i de la Junta d'Amics del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Fou escollitda diputada per CiU per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1986 i 1989. Ha estat vocal de les Comissions Mixtes d'Igualtat d'oportunitats de la dona (1988-1989) i dels drets de la dona (1990-1992) al Congrés dels Diputats.[3]

De 1982 a 1986 ha estat Secretària General d'Ensenyament del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1982-1986) i Consellera de Governació de 1992 a 1995, sent la primera dona consellera en un govern català.Fou escollida diputada per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003. De 1999 a 2003 fou presidenta de la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local. De 1997 a 2000 ha format part del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de 1999 a 2003 ha format part del Consell Social de la Universitat de Barcelona.[4]

Obres

  • Comentaris sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya (1990)

Referències

  1. 1,0 1,1 Diputats del Parlament de Catalunya en la VI Legislatura p. 103
  2. «Maria Eugènia Cuenca i Valero | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 octubre 2022].
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats
  4. Diputats del Parlament de Catalunya en la VII Legislatura p. 87


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Gomis i Martí
Consellera de Governació
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1992 - 1995
Succeït per:
Xavier Pomés i Abella
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Tercera Legislatura (1986 - 1989)
Barcelona
Narcís Serra i Serra  · Ernest Lluch i Martín  · Joan Majó i Cruzate  · Eduardo Martín Toval  · Salvador Clotas i Cierco  · Josep Maria Triginer i Fernández · Joan Marcet i Morera  · Josep Borrell i Fontelles  · Anna Balletbò i Puig  · Francesc Neira i León  · Carlos Navarro i Gómez  · Pere Jover i Presa  · Mercè Aroz i Ibáñez  · Jordi Marsal i Muntalà  · Ramon Vancell i Trullàs  · Miquel Roca i Junyent  · Macià Alavedra i Moner  · Francesc Sanuy Gistau  · Carles Gasòliba i Böhm  · Llibert Cuatrecasas i Membrado  · Josep Maria Trias de Bes i Serra  · Miguel Ángel Planas Segurado  · Rafael Hinojosa i Lucena  · Jordi Casas i Bedós  · Maria Eugènia Cuenca i Valero  · Lluís Miquel Recoder i Miralles  · Antoni Casanovas i Brugal  · Pere Baltà i Llopart  · Pedro Costa Sanjurjo  · Magí Pont Mestres  · José Nicolás de Salas Moreno  · Antoni Fernández i Teixidó  · Ramon Espasa i Oliver  · Manuela de Madre Ortega · Lluís Alegre i Selga · Francesc Homs i Ferret  · Jordi Pedret i Grenzner  · Jordi Joan Mataix Hidalgo
Tarragona
Lleida
Girona
← II Legislatura •••• IV Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Quarta Legislatura (1989 - 1993)
Barcelona
Narcís Serra i Serra  · Jordi Solé i Tura  · Maria Dolors Renau i Manén  · Eduardo Martín Toval  · Salvador Clotas i Cierco  · Juli Busquets i Bragulat · Joan Marcet i Morera  · Josep Borrell i Fontelles  · Anna Balletbò i Puig  · Francesc Neira i León  · Carlos Navarro i Gómez  · Pere Jover i Presa  · Mercè Aroz i Ibáñez  · Jordi Marsal i Muntalà  · Miquel Roca i Junyent  · Josep Maria Cullell i Nadal  · Francesc Homs i Ferret  · Llibert Cuatrecasas i Membrado  · Josep Maria Trias de Bes i Serra  · Rafael Hinojosa i Lucena  · Jordi Casas i Bedós  · Maria Eugènia Cuenca i Valero  · José Nicolás de Salas Moreno  · Lluís Miquel Recoder i Miralles  · Antoni Casanovas i Brugal  · Pere Baltà i Llopart  · Jorge Fernández Díaz  · Manuel Milián Mestre  · Enric Lacalle i Coll  · Antoni Fernández i Teixidó  · Ramon Espasa i Oliver  · Joan Josep Armet i Coma  · Francesc Baltasar i Albesa  · Santiago Martínez i Saurí  · Santiago Ballesté i Clofent
Tarragona
Lleida
Girona
← III Legislatura •••• V Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Generalitat de Catalunya
De 1977 a 1999: Conselleria de Governació. Del 1999 a 2003: Conselleria de Governació i Relacions Institucionals.
Del 2003 a 2010: Governació i Administracions Públiques.
*El 2003 es va crear una Conselleria de Relacions Institucionals i Participació, separada de Governació. El 2006, aquesta conselleria es va unir a Interior i al 2010 es va tornar a ajuntar amb Governació.
  • Vegeu aquesta plantilla
Quart Govern de Jordi Pujol - IVa legislatura (15 d'abril de 1992 – 10 de gener de 1996)
President
Consellers
Josep Gomis / Maria Eugènia Cuenca / Xavier Pomés (Governació) • Agustí Maria Bassols / Antoni Isac / Núria de Gispert (Justícia) • Antoni Subirà (Indústria i Energia) • Josep Laporte / Joan Maria Pujals (Ensenyament) • Joan Guitart (Cultura) • Macià Alavedra (Economia i Finances) • Joaquim Molins / Josep Maria Cullell / Jaume Roma / Artur Mas (Política Territorial i Obres Públiques) • Xavier Trias (Sanitat i Seguretat Social) • Lluís Alegre (Comerç, Consum i Turisme) • Ignasi Farreres (Treball) • Joan Vallvé / Francesc Xavier Marimon (Agricultura, Ramaderia i Pesca) • Antoni Comas (Benestar Social) • Albert Vilalta (Medi Ambient)
Bases d'informació