Tomás Pelayo Ros
Nom original | (es) Tomás Pelayo |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 16 octubre 1928 Saragossa (Espanya) |
Mort | 24 octubre 2007 (79 anys) Saragossa |
Procurador a Corts | |
28 juliol 1975 – 30 juny 1977 ← Luis Nozal López Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
President del Comitè Olímpic Espanyol | |
juny 1975 – setembre 1976 ← Joan Gich Bech de Careda – Benito Castejón Paz (en) → | |
Governador civil de Barcelona | |
30 octubre 1969 – 31 maig 1974 ← Tomás Garicano Goñi – Rodolfo Martín Villa → | |
Governador civil de la província de Còrdova | |
8 juny 1968 – 24 novembre 1969 ← Prudencio Landín Carrasco – Julio Gutiérrez Rubio → | |
Governador civil de la província de Zamora | |
9 abril 1965 – 8 juny 1968 ← Julio Rico de Sanz – Manuel Hernández Sánchez → | |
Procurador a Corts | |
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Saragossa |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Advocat |
Partit | Movimiento Nacional Alianza Popular |
Família | |
Fills | María Pelayo Muñoz |
Premis
|
Tomás Pelayo Ros (Saragossa, 16 d'octubre de 1928 - Saragossa, 24 d'octubre de 2007) fou un advocat i polític aragonès.
Biografia
Fill de l'advocat Tomás Pelayo Horé,[1] es llicencià en dret per la Universitat de Saragossa el 1950 i fou alferes de les Milícies Universitàries. Després va fer oposicions al cos judicial i fou fiscal de l'Audiència Provincial de Tarragona el 1954. El 1955 es casà amb María Teresa Muñoz Galiá, originària d'Ulldecona, amb qui va tenir 6 fills.[2]
El 1964 començà la seva carrera política com a Conseller Nacional del Movimiento Nacional i Procurador a Corts. Després fou governador civil de Zamora (1965), de Còrdova (juny de 1968 - 30 de novembre de 1969) i de Barcelona. En aquest darrer càrrec es destacà per preconitzar el primer transvàs de l'Ebre. Mentre era governador civil de Barcelona, va passar de ser Tinent Fiscal de l'audiència territorial de Tarragona a Advocat Fiscal de l'audiència de Saragossa en tots dos casos en excedència.[3][4]
Després fou delegat del govern a la Companyia Telefònica, Delegat Nacional d'Esports i president del Comitè Olímpic Espanyol (1975-1976).
Formà part també de les últimes Corts franquistes vinculat a Fernando Herrero Tejedor, a qui l'unia una gran amistat. Durant la transició espanyola va formar part del partit Unión del Pueblo Español (UPE), amb el que es van integrar a Alianza Popular. Poc abans de la convocatòria de les eleccions generals espanyoles de 1977, però, decidí retirar-se de la política. Des de llavors treballà com a advocat fins a la seva jubilació.
Referències
- ↑ «Hace 50 años murió la cantante y bailarina 'La Bella Otero'» (en castellà). HERALDO DE ARAGON EDITORA, S.L.U, 14-04-2015. [Consulta: 12 setembre 2023].
- ↑ «Fallece Tomás Pelayo Ros, ex presidente del Comité Olímpico Español» (en castellà). EL NORTE DE CASTILLA, 25-10-2007. [Consulta: 12 setembre 2023].
- ↑ «B. O. del E.-Núm. 153» (PDF) (en castellà), 28-06-1971. [Consulta: 12 setembre 2023].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
Enllaços externs
- Obituari a El Mundo
- Obituari a La Vanguardia
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Tomás Garicano Goñi | Governador Civil de Barcelona 1969-1974 | Succeït per: Rodolfo Martín Villa |
Precedit per: Joan Gich Bech de Careda | President del Comitè Olímpic Espanyol 1975-1976 | Succeït per: Benito Castejón Paz |