Loyola de Palacio de Vallelersundi

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Loyola de Palacio

Biografia
Naixement	(es) Ignacia de Loyola de Palacio del Valle de Lersundi 16 setembre 1950 Madrid
Mort	13 desembre 2006 (56 anys) Madrid
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer de pulmó )
Vicepresidenta de la Comissió Europea
16 de setembre de 1999 – 21 de novembre de 2004
← Leon Brittan i Manuel Marín Margot Wallström, Günter Verheugen, Franco Frattini, Jacques Barrot i Siim Kallas →
Comissària de Relacions amb el Parlament, Transport i Energia
16 de setembre de 1999 – 21 de novembre de 2004
← Marcelino Oreja, Neil Kinnock i Khristos Paputsís respectivament Margot Wallström, Jacques Barrot i Andris Piebalgs respectivament →
Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació
6 de maig de 1996 – 30 d'abril de 1999
← Luis María Atienza Serna Jesús María Posada Moreno →
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les Madrid
Ocupació	política, advocada
Partit	PP
Família
Pares	Luis María de Palacio y Palacio   i Luisa Mariana del Valle-Lersundi y del Valle
Germans	Ana Palacio Vallelersundi
Parents	Hermann Tertsch del Valle-Lersundi (cosí germà)
Premis (2006)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (2005)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (2004)  Medalla Robert Schuman (2003)  Medalla d'Or de Galícia
Diputada al Parlament Europeu Representa: Partit Popular 20 juliol 1999 – 15 setembre 1999 Legislatura: cinquena legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Espanya Electa a: eleccions al Parlament Europeu de 1999 Comissària Europea d'Energia 1999 – 2004 Comissaria Europea de Transport 1999 – 2004 Membre del gabinet: Comissió Prodi Diputada al Congrés dels Diputats 14 març 1996 – 19 juliol 1999 – Manuel González Herrero → Legislatura: sisena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Segòvia Electa a: eleccions generals espanyoles de 1996 Diputada al Congrés dels Diputats 16 juny 1993 – 27 març 1996 Legislatura: cinquena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Segòvia Electa a: eleccions generals espanyoles de 1993 Diputada al Congrés dels Diputats 8 novembre 1989 – 29 juny 1993 Legislatura: quarta legislatura espanyola Circumscripció electoral: Segòvia Electa a: eleccions generals espanyoles de 1989 Senadora al Senat espanyol

Ignacia de Loyola de Palacio y de Vallelersundi, coneguda amb el nom de Loyola de Palacio, (Madrid, Espanya, 16 de setembre de 1950^[1] - íb. 13 de desembre de 2006) fou una política espanyola, que fou ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació en el primer govern de José María Aznar, així com membre de la Comissió Europea entre 1999 i 2004 sota la presidència de Romano Prodi.

Biografia

Va néixer el 16 de setembre de 1950 a la ciutat de Madrid,^[1] neta de l'enginyer Alberto de Palacio, que va dissenyar el Pont Penjant de Portugalete (avui en dia considerat Patrimoni de la Humanitat) i germana de la també política Ana Palacio Vallelersundi. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid.

A finals d'agost de l'any 2006 se li va detectar un càncer avançat i va ser traslladada a un hospital de Houston (Estats Units d'Amèrica), on va començar a rebre tractament. Va morir el 13 de desembre de 2006 a l'Hospital Doce de Octubre de Madrid de forma inesperada i va ser enterrada a la localitat guipuscoana de Deba en el panteó familiar.

Activitat política

Política espanyola

L'any 1977 va esdevenir la primera Secretària General i fundadora de les Noves Generacions d'Aliança Popular, càrrec que va ocupar fins al 1978. Entre 1979 i 1982 va ocupar la Secretària General Tècnica de la Federació d'Associacions de la Premsa. A l'any següent va entrar en la política activa ocupant la Secretària General Tècnica del Grup Parlamentari Popular del Congrés dels Diputats i del Senat, càrrec que va mantenir fins al 1986.

En les eleccions generals de 1986 fou escollida senadora per la província de Segòvia, sent nomenada Portaveu Adjunt del Partit Popular al Senat. En les eleccions generals de 1989 fou escollida diputada per Segòvia al Congrés, esdevenint portaveu adjunta a Rodrigo Rato el 1990, i desenvolupant aquest càrrec fins al 1996. Reescollida diputada en les eleccions de 1993 i 1996, amb la victòria de José María Aznar en aquestes últimes, Loyola de Palacio fou nomenada Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació

Durant la seva gestió com a ministra patí l'anomenat "frau del lli", un escàndol que va consitir que, gràcies a la recepció d'ajudes europees per al cultiu del lli, es va multiplicar la superfície conreada d'aquesta planta. Durant l'any 2006 els tribunals van demostrar que Loyola de Palacio era innocent en aquest procés.

Política europea

El juliol de 1999 va dimitir del seu càrrec de ministra i abandonà el seu escó al Parlament Espanyol per esdevenir candidata del Partit Popular en les eleccions europees d'aquell any, aconseguint una àmplia majoria. Després de la seva victòria va ser designada cap de la Delegació espanyola del PP al Parlament Europeu, ocupant aquest càrrec fins que va ser nomenada Vicepresidenta de la Comissió Europea responsable de les Relacions amb el Parlament, Transport i Energia sota el mandat de la Comissió Prodi, càrrec que va ocupar fins a l'any 2004.

Durant la seva activitat al capdavant de la Comissió Europea va esdevenir la primera dona a esdevenir Vicepresidenta de la Comissió. Va ser la impulsora dels transports a la Unió Europea i del projecte Galileu, entre d'altres.

Després d'abandonar el càrrec a la Comissió Europea va ocupar la presidència del Consell de Política Exterior del Partit Popular, a més de ser membre del grup d'alt nivell de la Unió Europea i presidenta del think tank del Partit Popular Europeu.

Referències

Enllaços externs

• (castellà) Informació de Loyola de Palacio a la Comissió Europea

Càrrecs públics
Precedida per: Luis María Atienza Serna	Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació 1996 – 1999	Succeïda per: Jesús María Posada Moreno
Precedida per: Leon Brittan i Manuel Marín	Vicepresidenta de la Comissió Europea amb Neil Kinnock 1999 – 2004	Succeïda per: Margot Wallström, Günter Verheugen, Franco Frattini, Jacques Barrot i Siim Kallas
Precedida per: Marcelino Oreja	Comissària de Relacions amb el Parlament 1999 – 2004	Succeïda per: Margot Wallström
Precedida per: Neil Kinnock	Comissària de Transport 1999 – 2004	Succeïda per: Jacques Barrot
Precedida per: Khristos Paputsís	Comissària d'Energia 1999 – 2004	Succeïda per: Andris Piebalgs