Glenn Ford
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 (1955)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Gwyllyn Samuel Newton Ford 1r maig 1916 Sainte-Christine-d'Auvergne (Quebec) |
| Mort | 30 agost 2006 (90 anys) Beverly Hills (Califòrnia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral ) |
| Sepultura | Woodlawn Memorial Cemetery |
| Dades personals | |
| Formació | Santa Monica High School |
| Alçada | 175 cm |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de cinema, actor de gènere, oficial, actor de televisió |
| Activitat | 1939 – |
| Partit | Partit Republicà dels Estats Units |
| Gènere | Western |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Marina dels Estats Units d'Amèrica i Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Eleanor Powell (1943–1959) Kathryn Hays (1966–1969) Cynthia Hayward (1977–1984) Jeanne Baus (1993–1994) |
| Fills | Peter Ford (  Eleanor Powell) |
Premis
| |
| Lloc web | glennford.com |
            | |
Gwyllyn Samuel Newton Ford, conegut pel nom artístic de Glenn Ford, (Ciutat de Quebec, 1 de maig de 1916 – Beverly Hills, 30 d'agost de 2006) va ser un actor canadenc-estatunidenc, protagonista de la pel·lícula Gilda (1946) juntament amb Rita Hayworth.[1]
Biografia
Fill d'un executiu ferroviari canadenc, la seva família es va traslladar quan tenia vuit anys a Califòrnia. Amb 19 anys debuta com a actor de teatre. Roda la seva primera pel·lícula amb la 20th Century Fox, però després firma contracte amb la Columbia, on rodarà unes cinquanta pel·lícules en 18 anys. Els seus primers papers van ser en westerns de baix pressupost.
La Fox el fa debutar al cinema el 1939, i després treballa amb la Columbia Pictures. En les primeres feines participa en pel·lícules de la sèrie B, westerns i pel·lícules d'acció.
La seva carrera es va interrompre per la Segona Guerra Mundial. Voluntari en el cos de Marines el 1942, serveix en el Pacífic i a França. Casat amb l'actriu Eleanor Powell el 1943, és desmobilitzat l'any següent.
Poc després del seu retorn, Va assolir la celebritat el 1946 per la seva intervenció en el paper de Johnny Farell a Gilda de Charles Vidor, en particular per la famosa escena en què bufeteja Rita Hayworth. Tanmateix, els intents successius de repetir l'èxit amb aquesta parella d'actors van ser sonats fracassos comercials, com Els amors de Carmen. Enllaça llavors pel·lícules, especialment westerns, sobretot els de Delmer Daves o Thrillers, com Els subornats de Fritz Lang. De fet, els seus millors papers van ser sota les ordres d'aquest director d'origen austríac.
El 1959 passa a formar part de la plantilla de la Metro, en on aconseguirà bons papers al costat del director Vincente Minnelli en Els quatre genets de l'Apocalipsi i El festeig del pare d'Eddie.
Glenn Ford es va caracteritzar per fer personatges honestos que patien sota l'abús i que ressorgien sota la determinació i voluntat extrema. També va fer papers discrets de galant.
Ford mai no va arribar a obtenir un premi Oscar; va obtenir un Globus d'Or i en la dècada de 1960, la seva estrella va declinar lentament. Sempre se'l va considerar un actor subvalorat, però la gran gamma de personatges que va interpretar, el va encasellar com un dels mites de Hollywood, amb un fidel grup de fans i una fidel teleaudiència.
En els anys 1970, actua en el fulletó de televisió Sam Cade que el fa encara més popular.
El 1978 va formar part de l'elenc de la pel·lícula Superman fent el paper de Jonathan Kent, pare adoptiu de Clark.
Filmografia
|
|
Referències
- ↑ Coma, Xavier. Diccionari del cinema negre. Barcelona: Edicions 62, 1990, p. 115. ISBN 84-297-3083-4.
Enllaços externs
- Fotografies (anglès)
