Francis Ford Coppola

Infotaula de personaFrancis Ford Coppola

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 abril 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Detroit (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Floruit1996 Modifica el valor a Wikidata
President del jurat del Festival de Canes

← Jeanne Moreau – Isabelle Adjani → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicItaloamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Hofstra
John L. Miller Great Neck North High School (en) Tradueix
Jamaica High School
Universitat de Califòrnia a Los Angeles
UCLA School of Theater, Film and Television
Acadèmia Militar de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Alçada182 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballViticultura, producció cinematogràfica, direcció i guionatge cinematogràfic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, compositor, viticultor, actor, realitzador, productor delegat, escriptor, muntador, productor de cinema, director de cinema, productor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1963 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereCinema de ficció criminal, drama, cinema de terror, cinema de misteri i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeEleanor Coppola (1963–2024), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsSofia Coppola, Roman Coppola, Gian-Carlo Coppola Modifica el valor a Wikidata
ParesCarmine Coppola Modifica el valor a Wikidata  i Italia Coppola Modifica el valor a Wikidata
GermansTalia Shire i August Coppola Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0000338 Allocine: 372 Rottentomatoes: celebrity/francis_ford_coppola Allmovie: p85868 TCM: 38909 TV.com: people/francis-ford-coppola IBDB: 71775 AFI: 52754 TMDB.org: 1776
Instagram: francisfordcoppola Musicbrainz: 2027f439-a29c-4d28-9b97-c05b350b18da Discogs: 980417 Modifica el valor a Wikidata

Francis Ford Coppola (7 d'abril de 1939, Detroit, Michigan) és un director de cinema, guionista, editor de revistes i amo d'una empresa hostalera estatunidenc. És considerat com un dels cineastes més grans de tots els temps.[1]

La reputació de Coppola com a cineasta es va consolidar amb la realització del film El Padrí (1972). La pel·lícula va revolucionar el gènere gàngster;[2] la segona part (El Padrí II, 1974) va rebre també el reconeixement de crítica i públic i fou la primera seqüela de la història del cinema en aconseguir l'Oscar a la millor pel·lícula, a més a més d'altres premis. Si bé una sèrie de propostes de Coppola durant la dècada dels 80 i dels 90 van ser lloades de manera crítica, mai no ha aconseguit el mateix èxit comercial que amb les pel·lícules dels dels anys 70.[3][4]

Molts dels fills i familiars de Coppola s'han convertit en actors i cineastes populars per dret propi: la seva germana Talia Shire és actriu, la seva filla Sofia és directora, el seu fill Roman és guionista, i els seus nebots Jason Schwartzman i Nicolas Cage són actors. Coppola resideix a Napa, Califòrnia, i des de la dècada de 2010 es dedica a la indústria vinícola, sent propietari d'un celler de marca familiar.[5][6]

Carrera de 1960 a 1978

Coppola estudià teatre a la Universitat Hofstra, abans d'estudiar cinematografia en la UCLA,[7] on realitzà alguns curtmetratges, inclosos alguns d'eròtics. A començaments dels 60 inicià la seva carrera professional fent films de baix pressupost com assistent de Roger Corman, i escrivint guions.[8]

A Coppola, li oferiren dirigir un film basat en l'obra musical de Broadway Finian's Rainbow (La vall de l'Arc de Sant Martí), protagonitzat per Petula Clark en el seu primer film americà i el veterà Fred Astaire, produïda per Jack Warner, que quedà desconcertat en veure l'aspecte hippy de Coppola en aquella època.[9] Aconseguí fer un film d'un cert èxit, però el seu treball amb Petula Clark contribuí que ella guanyés la seva primera nominació per al globus d'or com a millor actriu.

El 1971, Coppola, amb Edmund H. Northon, guanyà un Oscar al millor guió original pel film Patton. Tanmateix, el seu renom com a creador de pel·lícules començà amb El Padrí que va coescriure i dirigir, i amb El padrí II, que li suposa guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula.

El 1974, abans d'El padrí II, Coppola dirigí el film The Conversation (La conversa),[10] que narra la història d'un paranoic tafaner telefònic i expert a espiar determinades persones, protagonitzat per Gene Hackman, que es veu involucrat en un pla secret per a realitzar un possible assassinat. Fou nominat novament a l'Oscar a la millor pel·lícula, i esdevé el segon de tres directors en la història de Hollywood a estrenar dos films el mateix any i tenir dues nominacions per a un Oscar en aquesta categoria (millor pel·lícula). El padrí II el guanyà, i The Conversation obtingué la Palma d'or en el Festival de Canes de 1974.[11]

Durant aquest període, també va escriure el guió per al remake de 1974, El Gran Gatsby (The Great Gatsby) i produí la innovadora pel·lícula de George Lucas, American Graffiti.

Carrera des del 1979 fins a l'actualitat

Encoratjat per l'èxit de les dues parts d'El padrí, Coppola dirigí una ambiciosa versió de la novel·la de Joseph Conrad, El cor de les tenebres, sobre la Guerra del Vietnam. El film, Apocalypse now, va patir nombrosos obstacles, inclosos tifons, col·lapses nerviosos, un atac de cor de Martin Sheen i l'actitud arrogant de Marlon Brando. El film fou tan admirat com rebutjat pels crítics de cinema quan s'estrenà, i la seva despesa gairebé arruïna l'estudi de Coppola, American Zoetrope. El film documental Hearts of Darkness: A Filmmaker's Apocalypse, dirigida per l'esposa de Francis, Eleanor Coppola, amb Fax Bahr i George Hickenlooper, relata la crònica de les dificultats de l'equip de producció quan rodaren Apocalypse now. Una nova versió ampliada considerablement (49 minuts suplementaris a partir dels elements originals) va ser distribuïda el 2001 amb el nom d'Apocalypse Now Redux.[12]

Malgrat tot això i una malaltia que patí Coppola durant el rodatge d'Apocalipse Now, realitzà nous projectes: presentà, el 1987, el remake del film de 1927: Napoleó d'Abel Gance, que fou editat i estrenat als Estats Units pel seu estudi.[13] Tanmateix, el musical experimental One from the Heart (Pressentiment), el 1982, fou un gran fracàs malgrat que posteriorment ha estat considerat un film de culte.

El 1986 Coppola i George Lucas dirigiren el curt de Michael Jackson per als parcs temàtics de Disney, Captain EO,[14] fins ara el curtmetratge més car de la història del cinema.

El 1990, dirigí El padrí III, el darrer de la trilogia, que tot i no ser tan admirada pels crítics com les dues anteriors, va ser un èxit de taquilla. El film rebé una dura crítica per la presència de la inexperta filla de Coppola, Sofia, que interpretà un paper que abandonà Winona Ryder just en començar el film.[15] La seva interpretació fou titllada de ridícula pels crítics. Sofia, uns anys més tard, ha trobat l'èxit com a directora i guionista amb els films The Virgin Suicides (Les verges suïcides) i Lost in translation.

En la família de Coppola cal destacar que el seu pare, Carmine, fou un compositor i músic que s'encarregà de la banda sonora de molts dels seus films; i el seu nebot Nicolas Cage és un actor reconegut.

El 1997, Coppola fundà Zoetrope All-Story, una revista literària que publica històries curtes. La revista ha publicat narracions de ficció de T. C. Boyle i Amy Bloom, i assajos de David Mamet, Steven Spielberg i Salman Rushdie. Des de la seva fundació, la revista ha crescut en reputació per arribar a ser una de les més importants en l'àmbit de la ficció literària.

El maig de 2015 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.[16]

Filmografia

Filmografia:[17]

Premis i nominacions

Oscar

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2011 Premi Irving G. Thalberg Guanyador
1991 Oscar a la millor pel·lícula El Padrí III Candidat
Oscar a la millor direcció El Padrí III Candidat
1979 Oscar a la millor pel·lícula Apocalypse Now Candidat
Oscar a la millor direcció Apocalypse Now Candidat
Oscar al millor guió adaptat Apocalypse Now Candidat
1974 Oscar a la millor pel·lícula The Conversation Candidat
Oscar a la millor pel·lícula El Padrí II Guanyador
Oscar a la millor direcció El Padrí II Guanyador
Oscar al millor guió original The Conversation Candidat
Oscar al millor guió adaptat El Padrí II Guanyador
1973 Oscar a la millor pel·lícula American Graffiti Candidat
1972 Oscar a la millor direcció El Padrí Candidat
Oscar al millor guió adaptat El Padrí Guanyador
1970 Oscar al millor guió original Patton Guanyador

Premis Globus d'Or

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1991 Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama El padrí III Candidat
1991 Globus d'Or al millor director El padrí III Candidat
1984 Globus d'Or al millor director Cotton Club Candidat
1979 Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama Apocalypse Now Candidat
1979 Globus d'Or al millor director Apocalypse Now Guanyador
1974 Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama La conversa Candidat
1974 Globus d'Or a la millor pel·lícula - Drama El Padrí II Candidat
1974 Globus d'Or al millor director The Conversation Candidat
1974 Globus d'Or al millor director El Padrí II Candidat
1973 Globus d'Or a la millor pel·lícula - Comèdia o musical American Graffiti Guanyador
1972 Globus d'Or al millor director El Padrí Guanyador

Referències

  1. «Francis Ford Coppola: 10 essential films».
  2. Barry, Langford. Film Genre: Hollywood and Beyond. Edinburgh University Press, 2005, p. 134. 
  3. «Francis Ford Coppola», 05-05-2006. [Consulta: 18 octubre 2010].
  4. «Directors Hall of Fame, Class of 2010». [Consulta: 18 octubre 2010].
  5. Mariani, John. «An Interview With Francis Ford Coppola: Master Filmmaker And Major Wine Producer» (en anglès). [Consulta: 4 juliol 2020].
  6. Welsh, J.M.; Phillips, G.D.; Hill, R.F.. The Francis Ford Coppola Encyclopedia. Scarecrow Press, 2010, p. 58. ISBN 978-0-8108-7651-4 [Consulta: 25 juliol 2023]. 
  7. «Points of Pride – Hofstra University, New York».
  8. Nasr, C. Roger Corman: Interviews (en danès). University Press of Mississippi, 2011, p. 139. ISBN 978-1-61703-167-0 [Consulta: 25 juliol 2023]. 
  9. Travers, S. Coppola's Monster Film: The Making of Apocalypse Now. McFarland, Incorporated, Publishers, 2016, p. 23. ISBN 978-1-4766-6425-5 [Consulta: 25 juliol 2023]. 
  10. LoBrutto, V.; Morrison, H.R.. The Coppolas: A Family Business. Bloomsbury Academic, 2012, p. 18. ISBN 978-0-313-39161-3 [Consulta: 25 juliol 2023]. 
  11. «Francis Ford Coppola, Palme d'or - The Conversation (Conversation Secrète)Tony Curtis» (en francès), 25-05-1974. [Consulta: 25 juliol 2023].
  12. Phillips, Gene D. Godfather: The Intimate Francis Ford Coppola (en anglès). University Press of Kentucky, 2013, p. 168-169. ISBN 0813146712. 
  13. Welsh, J.M.; Phillips, G.D.; Hill, R.F.. The Francis Ford Coppola Encyclopedia. Scarecrow Press, 2010, p. 2. ISBN 978-0-8108-7651-4 [Consulta: 25 juliol 2023]. 
  14. Taylor, Trey. «Michael Jackson and the Making of Disney's 'Captain EO'», 27-09-2018. Arxivat de l'original el 13 novembre 2019. [Consulta: 13 novembre 2019].
  15. «The Godfather Part III» (en anglès). Reel Views. Arxivat de l'original el 19 desembre 2010. [Consulta: 14 juliol 2023].
  16. «Francis Ford Coppola, premi Princesa d'Astúries de les Arts 2015». 324.cat, 06-05-2015 [Consulta: 8 maig 2015].
  17. Francis Ford Coppola a Internet Movie Database (anglès)

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Bibliografia de la biblioteca de la Universitat de California Berkeley (anglès).
  • Francis Ford Coppola Presents.
  • Vegeu aquesta plantilla
Família Coppola
1a generació
2a generació
3a generació
4a generació
Vegeu també
  • Palazzo Margherita (Bernalda)
  • Vegeu aquesta plantilla
Filmografia de Francis Ford Coppola
Director
Només
guionista
Només
productor
Premis de Francis Ford Coppola
  • Vegeu aquesta plantilla
1929–1950
1951–1975
1976–2000
2001–2020
  • Vegeu aquesta plantilla
1940–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
1928–1950
  • Benjamin Glazer (1928)
  • Hanns Kräly (1929)
  • Frances Marion (1930)
  • Howard Estabrook (1931)
  • Edwin J. Burke (1932)
  • Victor Heerman i Sarah Y. Mason (1933)
  • Robert Riskin (1934)
  • Dudley Nichols (1935)
  • Pierre Collings i Sheridan Gibney (1936)
  • Heinz Herald, Geza Herczeg, i Norman Reilly Raine (1937)
  • Ian Dalrymple, Cecil Arthur Lewis, W. P. Lipscomb, i George Bernard Shaw (1938)
  • Sidney Howard (1939)
  • Donald Ogden Stewart (1940)
  • Sidney Buchman i Seton I. Miller (1941)
  • George Froeschel, James Hilton, Claudine West, i Arthur Wimperis (1942)
  • Philip G. Epstein, Julius J. Epstein, i Howard Koch (1943)
  • Frank Butler i Frank Cavett (1944)
  • Charles Brackett i Billy Wilder (1945)
  • Robert Sherwood (1946)
  • George Seaton (1947)
  • John Huston (1948)
  • Joseph L. Mankiewicz (1949)
  • Joseph L. Mankiewicz (1950)
1951–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
1969–1980
Luis Buñuel (1969) · Orson Welles (1970) · John Ford, Marcel Carné, Ingmar Bergman (1971) · Charles Chaplin, Anatoli Golovnia, Billy Wilder (1972) · no concedit (1973-1981)
1981-1990
1991-2000
2001-2010
2011-2020
2021-2030
Roberto Benigni (2021)  · Paul Schrader (2022)
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi als assoliments de tota una carrera el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
1980s
1990s
2000s
2010s
2020s
  • Vegeu aquesta plantilla
1943–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
1965–1975
  • Robert Bolt (1965)
  • Robert Bolt (1966)
  • Stirling Silliphant (1967)
  • Stirling Silliphant (1968)
  • Bridget Boland, John Hale i Richard Sokolove (1969)
  • Erich Segal (1970)
  • Paddy Chayefsky (1971)
  • Francis Ford Coppola i Mario Puzo (1972)
  • William Peter Blatty (1973)
  • Robert Towne (1974)
  • Bo Goldman i Lawrence Hauben (1975)
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi National Board of Review al millor director
1945–1975
1976–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
1968–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi del Sindicat de Directors dels Estats Units a la carrera com a director
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi Saturn al millor director
1970s
1980s
1990s
2000s
2010s
  • Vegeu aquesta plantilla
Premi de la National Society of Film Critics al millor director
1966–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Jesús López Cobos  · 1982: Pablo Serrano Aguilar  · 1983: Eusebio Sempere  · 1984: Orfeón Donostiarra  · 1985: Antonio López García  · 1986: Luis García Berlanga  · 1987: Eduardo Chillida  · 1988: Jorge Oteiza  · 1989: Oscar Niemeyer  · 1990: Antoni Tàpies  · 1991: Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo  · 1992: Roberto Matta Echaurren  · 1993: Francisco Javier Sáenz de Oiza  · 1994: Alícia de Larrocha  · 1995: Fernando Fernán Gómez  · 1996: Joaquín Rodrigo  · 1997: Vittorio Gassman  · 1998: Sebastião Salgado  · 1999: Santiago Calatrava  · 2000: Barbara Hendricks  · 2001: Krzysztof Penderecki  · 2002: Woody Allen  · 2003: Miquel Barceló  · 2004: Paco de Lucía  · 2005: Maia Plissétskaia i Tamara Rojo  · 2006: Pedro Almodóvar  · 2007: Bob Dylan  · 2008: Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela  · 2009: Norman Foster  · 2010: Richard Serra  · 2011: Riccardo Muti  · 2012: Rafael Moneo  · 2013: Michael Haneke  · 2014: Frank Gehry  · 2015: Francis Ford Coppola  · 2016: Núria Espert  · 2017: William Kentridge  · 2018: Martin Scorsese  · 2019: Peter Brook  · 2020: Ennio Morricone i John Williams  · 2021: Marina Abramović  · 2022:Carmen Linares i María Pagés
  • Vegeu aquesta plantilla
Llista de presidents del jurat del Festival Internacional de Cinema de Canes
1946–1975
1976–2000
2001–present
Registres d'autoritat
Bases d'informació