Francisco Javier Sáenz de Oiza
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1918  Cáseda (Navarra) |
| Mort | 18 juliol 2000 (81 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Politècnica de Madrid Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Alumnes | Ignacio Vicens |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
Francisco Javier Sáenz de Oiza (Cáseda, Navarra, 12 d'octubre de 1918 - Madrid, 18 de juliol de 2000) fou un arquitecte navarrès.[1]
Biografia
Nascut el 12 d'octubre de 1918 a la població navarresa de Cáseda, s'educà entre les ciutats de Sevilla i Madrid, on es llicencia a l'Escola Superior d'Arquitectura el 1946. L'any següent viatjà fins als Estats Units per ampliar els seus estudis gràcies a una beca de l'Acadèmia de Belles Arts.
El 1949 retorna a Espanya i esdevé professor d'higiene a l'Escola d'Arquitectura de Madrid fins al 1952, i passa a ser professor de construcció de la mateixa escola. El 1968 esdevé catedràtic d'aquesta assignatura i entre 1981 i 1983 és director de l'escola.[1] El 1993 va obtenir el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.[2]
Fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya l'any 1946 per la seva proposta d'ordenació de la plaza del Azoguejo a Segòvia, juntament amb Luis Laorga; i l'any 1954 pel seu projecte de capella al camí de Sant Jaume. El 1994 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, en reconeixement a una llarga trajectòria com a arquitecte sense subjectar-se a més codis que els de la seva pròpia creativitat. Li fou concedida la Medalla d'Or de l'Arquitectura atorgada pel Consell Superior del Col·legis d'Arquitectes d'Espanya l'any 1989.[3]
Sáenz de Oiza morí a Madrid el 18 de juliol de l'any 2000.
Obres
Considerat un dels mestres de l'arquitectura moderna espanyola, entre les seves obres destaquen:
- El Santuari d'Arantzazu (1950-1954), situat a Oñati (Guipúscoa), edifici religiós en el qual usà formigó, pedra i acer.
- Edifici de viviendes al carrer Fernando el Católico, Madrid, 1949.
- Proposta de capella al Camí de Sant Jaume, 1954.
- Fuencarral-A. Madrid, 1955.
- Entrevías, Madrid, 1956.
- L'edifici Torres Blancas de Madrid (1961-1968), Premi a l'Excel·lència Europea de 1974.[1]
- Apartaments Ciutat Blanca a Alcúdia, 1963.[1]
- Reforma de La Casa de Colonya, segona residència de Sàenz de Oiza a Pollença, Mallorca 1965.
- Ampliació de la Casa Huarte a Formentor, Pollença, 1969.
- La Torre del Banc de Bilbao (1971-1978), situat al complex financer i comercial AZCA de Madrid, una torre d'acer i vidre.[1]
- La casa Arturo Echevarría, Madrid, 1972.
- Reforma de La Casa de les Rotes, segona residència de Sáenz de Oiza a Pollença, Mallorca 1985.
- Museu d'Art Contemporani de Las Palmas, 1985[1]
- La "villa Fabriciano", 1987.
- Viviendes a la M-30, Madrid, 1986-1989.
- Els pavellons de l'Ifema (recinto ferial Juan Carlos I), Madrid, 1987.
- Alternativa concurs estadi d'Anoeta, Sant Sebastià, 1989.
- Universitat Pública de Navarra, Pamplona, 1989-1993.
- Concurs d'idees del Palau de Congressos de Marbella, 1990.
- Ordenació de la plaça de Sant Francesc, Palma, 1991.
- Pavelló poliesportiu cobert, Plasència, 1991.
- Palau de Festivals, Santander, 1991.[1]
- Segona solució per al Palau de Congressos de Marbella, 1992.
- Concurs Palau de la Música i Congressos de Bilbao, 1992.
- Edificis d'oficines a l'avinguda Pío XII, Madrid, 1993.
- Fundació-museu Jorge Oteiza, obra pòstuma, Alzuza, Navarra, 2003.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Francisco Javier Sáenz de Oiza». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Premi Príncep d'Astúries de les Arts 1993» (castellà) Arxivat 2007-08-10 a Wayback Machine., Fundació Príncep d'Astúries, 1993
- ↑ «Medalla de Oro de la Arquitectura» (en castellà). Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España. [Consulta: 7 desembre 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Javier Sáenz de Oiza
