Rafael Moneo

Infotaula de personaRafael Moneo

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José Rafael Moneo Vallés Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 maig 1935 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Tudela (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Madrid
Reial Acadèmia d'Espanya a Roma
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Harvard
Universitat Politècnica de Catalunya
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJosé Manuel Pérez Latorre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsBelén Moneo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2021)  Golden Lion
  • (2017)  Soane medal (en) Tradueix
  • (2017)  Praemium Imperiale
  • (2012)  Premi Príncep d'Astúries de les Arts
  • (2010)  Premi Rei Jaume I Urbanisme, Paisatge i Sostenibilitat
  • (2003)  Medalla d'or del RIBA
  • (1999)  Creu de Sant Jordi
  • (1998)  Premi Feltrinelli
  • (1996)  Premi Pritzker
  • (1993)  Premi Schock d'Arts Visuals
  •  doctor honoris causa per la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú
  •  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Modifica el valor a Wikidata
Ampliació de l'estació d'Atocha de Madrid
Catedral de Nostra Senyora dels Àngels, Los Angeles, USA

José Rafael Moneo Vallés, més conegut com a Rafael Moneo, (Tudela, 1937) és un arquitecte navarrès.[1]

Biografia

Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, on es va titular el 1961. El 1970 obté la càtedra d'Elements de Composició de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i el 1980 s'encarrega de la de Madrid fins al 1985, any en què és nomenat Chairman de la Graduate School of Design de la Universitat Harvard, càrrec que manté fins al 1990. Actualment Rafael Moneo és Josep Lluís Sert Professor of Architecture a la Graduate School of Design de Harvard.

De la seva tasca professional se'n pot destacar el Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida (1986), l'Estació d'Atocha a Madrid (1992), la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma, el Museu Davis del Wellesley College a Massachusetts (1993), els museus d'Art Modern i d'Arquitectura a Estocolm (1998), el nou edifici per a l'Ajuntament de Múrcia (1998), l'Auditori i Centre de Congressos Kursaal de Sant Sebastià (1999), el Museu de Belles Arts a Houston, Texas (2000), la Catedral Nova de Los Angeles (2002), l'Arxiu General de Navarra a Pamplona (2003) i l'Hospital Maternoinfantil Gregorio Marañón de Madrid (2003), entre d'altres.

Obres de Rafael Moneo a Catalunya són la Torre Puig a l'Hospitalet de Llobregat (2014) i, a Barcelona, L'Auditori (inaugurat el 1999), l'edifici L'Illa Diagonal (1993) o la rehabilitació d'un edifici històric situat al carrer de Lledó per a servir com a hotel (2012)

L'activitat de Rafael Moneo com a arquitecte va acompanyada per la que desenvolupa com a conferenciant i crític. Cofundador de la revista Arquitecturas Bis, els escrits de Rafael Moneo s'han publicat en nombroses revistes professionals i la presentació de la seva obra en exposicions i conferències l'ha portat a institucions d'arreu del món.

Premis i reconeixements

Rafael Moneo ha rebut un bon nombre de distincions, entre les quals el Premi Pritzker d'Arquitectura el 1996, la Creu de Sant Jordi el 1999 i la Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects el 2003. L'any 1996 va ser l'encarregat de realitzar el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona, amb un discurs en el qual va destacar el paper dels arquitectes en la construcció de la ciutat.[2] Elegit Acadèmic de Belles Arts el 1997, va prendre possessió de la plaça al començament del 2005.[3] També li fou concedida la Medalla d'Or de l'Arquitectura atorgada pel Consell Superior del Col·legis d'Arquitectes d'Espanya l'any 2006.[4] L'any 2012 va ser distingit amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts,[5] el 2015 va rebre el Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya[6] i el 2021 va rebre el lleó d'or a la Biennal d'Arquitectura de Venècia.[7]

Disseny

Pel que fa al disseny, des dels inicis de la seva carrera, Moneo realitza mobiliari i accessoris per als interiors dels seus edificis, alguns dels quals s'han produït en sèrie. Així per exemple, destaquen el sofà 2 x 2 (1970): la butaca Circa (1990), o la cadira Panticosa (2002).

Referències

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.92. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  2. Biosca, Carolina «Moneo obre la Mercè lloant la Barcelona integradora». Avui, 21-09-1996, pàg. 21.
  3. «Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona». Arxivat de l'original el 2012-11-27. [Consulta: 16 abril 2012].
  4. «Medalla de Oro de la Arquitectura» (en castellà). Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España. [Consulta: 7 desembre 2016].
  5. «Fitxa de Rafael Moneo a la pàgina web del Premi Príncep d'Astúries». [Consulta: 9 maig 2013].
  6. «Premio Nacional de Arquitectura». Ministerio de Fomento. [Consulta: 3 novembre 2019].
  7. «Biennale Architettura 2021 | Rafael Moneo Golden Lion for Lifetime Achievement» (en anglès), 28-04-2021. [Consulta: 30 abril 2021].

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
1979 Philip Johnson  · 1980 Luis Barragán  · 1981 James Stirling  · 1982 Kevin Roche  · 1983 Ieoh Ming Pei  · 1984 Richard Meier  · 1985 Hans Hollein  · 1986 Gottfried Bohm  · 1987 Kenzō Tange  · 1988 Gordon Bunshaft i Oscar Niemeyer  · 1989 Frank Gehry  · 1990 Aldo Rossi  · 1991 Robert Venturi  · 1992 Álvaro Siza Vieira  · 1993 Fumihiko Maki  · 1994 Christian de Portzamparc  · 1995 Tadao Ando  · 1996 Rafael Moneo  · 1997 Sverre Fehn  · 1998 Renzo Piano  · 1999 Norman Foster  · 2000 Rem Koolhaas  · 2001 Jacques Herzog i Pierre de Meuron  · 2002 Glenn Murcutt  · 2003 Jørn Utzon  · 2004 Zaha Hadid  · 2005 Thom Mayne  · 2006 Paulo Mendes da Rocha  · 2007 Richard Rogers  · 2008 Jean Nouvel  · 2009 Peter Zumthor  · 2010 Estudi SANAA  · 2011 Eduardo Souto de Moura  · 2012 Wang Shu  · 2013 Toyō Itō  · 2014 Shigeru Ban  · 2015 Frei Otto  · 2016 Alejandro Aravena  · 2017 Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta  · 2018 Balkrishna Vithaldas Doshi  · 2019 Arata Isozaki  · 2020 Yvonne Farrell i Shelley McNamara  · 2021 Anne Lacaton i Philippe Vassal  · 2022 Diébédo Francis Kéré  · 2023 David Chipperfield  · 2024 Riken Yamamoto
  • Vegeu aquesta plantilla
Rafael Alberti · Josep Altet · Maria Teresa Barata · Joaquim Barraquer · Martí Boada · Mercè Bruquetas · Rafael Caria · Antonio Colinas · John Elliott · Antonio Gades · Vicenç Ferrer · Climent Forner · Joan Guinjoan · Johannes Hösle · Bernat Lesfargues · Jordi Llimona · Josefina Matamoros · Fèlix Millet1 · Pere Miró · Joaquim Molas · Rafael Moneo · Josep Lluís Ortega · Jordi Pàmias · Raimon Panikkar · Josep Joan Pintó · Leopold Pomés · Pere Portabella · Anna Ricci · Leopold Rodés · Francesc Rovira-Beleta · Josep M. Rovira · Xavier Rubert de Ventós · Màrius Sampere · Carles Santos · Isabel-Clara Simó · Antoni Subias · Estanislau Torres · Montserrat Vayreda · Antònia Vicens · Antoni Vila · Jill R. Webster ·

Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 · Associació de Paràlisi Cerebral · Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya · Coordinadora de Tallers per a Minusvàlids Psíquics de Catalunya · Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya · Federació Catalana de Patinatge · Fundació Esclerosi Múltiple · Institució Catalana d'Història Natural · Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat · Reial Club de Tennis Barcelona · Revista Econòmica de Catalunya

1 Condecoració retirada el 2009 pel Cas Millet.
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Jesús López Cobos  · 1982: Pablo Serrano Aguilar  · 1983: Eusebio Sempere  · 1984: Orfeón Donostiarra  · 1985: Antonio López García  · 1986: Luis García Berlanga  · 1987: Eduardo Chillida  · 1988: Jorge Oteiza  · 1989: Oscar Niemeyer  · 1990: Antoni Tàpies  · 1991: Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo  · 1992: Roberto Matta Echaurren  · 1993: Francisco Javier Sáenz de Oiza  · 1994: Alícia de Larrocha  · 1995: Fernando Fernán Gómez  · 1996: Joaquín Rodrigo  · 1997: Vittorio Gassman  · 1998: Sebastião Salgado  · 1999: Santiago Calatrava  · 2000: Barbara Hendricks  · 2001: Krzysztof Penderecki  · 2002: Woody Allen  · 2003: Miquel Barceló  · 2004: Paco de Lucía  · 2005: Maia Plissétskaia i Tamara Rojo  · 2006: Pedro Almodóvar  · 2007: Bob Dylan  · 2008: Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela  · 2009: Norman Foster  · 2010: Richard Serra  · 2011: Riccardo Muti  · 2012: Rafael Moneo  · 2013: Michael Haneke  · 2014: Frank Gehry  · 2015: Francis Ford Coppola  · 2016: Núria Espert  · 2017: William Kentridge  · 2018: Martin Scorsese  · 2019: Peter Brook  · 2020: Ennio Morricone i John Williams  · 2021: Marina Abramović  · 2022:Carmen Linares i María Pagés  · 2023: Meryl Streep  · 2024: Joan Manuel Serrat
Registres d'autoritat
Bases d'informació