Rafael Moneo

Rafael Moneo

Nom original	(es) José Rafael Moneo Vallés
Biografia
Naixement	9 maig 1935 (89 anys) Tudela (Navarra)
Dades personals
Formació	Universitat Politècnica de Madrid Reial Acadèmia d'Espanya a Roma Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid
Activitat
Ocupació	arquitecte
Ocupador	Universitat Harvard Universitat Politècnica de Catalunya Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid
Membre de	Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Académie d'architecture Reial Acadèmia Gallega de Belles Arts Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya Reial Acadèmia Sueca de Belles Arts Acadèmia de Sant Lluc
Alumnes	José Manuel Pérez Latorre (en)
Obra
Obres destacables (1977) Bankinter building (en) (1999) Auditori de Barcelona (1999) Palau de Congressos i Auditori Kursaal
Família
Fills	Belén Moneo (en)
Premis (2021)  Golden Lion (2017)  Soane medal (en) (2017)  Praemium Imperiale (2012)  Premi Príncep d'Astúries de les Arts (2010)  Premi Rei Jaume I Urbanisme, Paisatge i Sostenibilitat (2003)  Medalla d'or del RIBA (1999)  Creu de Sant Jordi (1998)  Premi Feltrinelli (1996)  Premi Pritzker (1993)  Premi Schock d'Arts Visuals  doctor honoris causa per la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències

José Rafael Moneo Vallés, més conegut com a Rafael Moneo, (Tudela, 1937) és un arquitecte navarrès.^[1]

Biografia

Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, on es va titular el 1961. El 1970 obté la càtedra d'Elements de Composició de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i el 1980 s'encarrega de la de Madrid fins al 1985, any en què és nomenat Chairman de la Graduate School of Design de la Universitat Harvard, càrrec que manté fins al 1990. Actualment Rafael Moneo és Josep Lluís Sert Professor of Architecture a la Graduate School of Design de Harvard.

De la seva tasca professional se'n pot destacar el Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida (1986), l'Estació d'Atocha a Madrid (1992), la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma, el Museu Davis del Wellesley College a Massachusetts (1993), els museus d'Art Modern i d'Arquitectura a Estocolm (1998), el nou edifici per a l'Ajuntament de Múrcia (1998), l'Auditori i Centre de Congressos Kursaal de Sant Sebastià (1999), el Museu de Belles Arts a Houston, Texas (2000), la Catedral Nova de Los Angeles (2002), l'Arxiu General de Navarra a Pamplona (2003) i l'Hospital Maternoinfantil Gregorio Marañón de Madrid (2003), entre d'altres.

Obres de Rafael Moneo a Catalunya són la Torre Puig a l'Hospitalet de Llobregat (2014) i, a Barcelona, L'Auditori (inaugurat el 1999), l'edifici L'Illa Diagonal (1993) o la rehabilitació d'un edifici històric situat al carrer de Lledó per a servir com a hotel (2012)

L'activitat de Rafael Moneo com a arquitecte va acompanyada per la que desenvolupa com a conferenciant i crític. Cofundador de la revista Arquitecturas Bis, els escrits de Rafael Moneo s'han publicat en nombroses revistes professionals i la presentació de la seva obra en exposicions i conferències l'ha portat a institucions d'arreu del món.

Premis i reconeixements

Rafael Moneo ha rebut un bon nombre de distincions, entre les quals el Premi Pritzker d'Arquitectura el 1996, la Creu de Sant Jordi el 1999 i la Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects el 2003. L'any 1996 va ser l'encarregat de realitzar el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona, amb un discurs en el qual va destacar el paper dels arquitectes en la construcció de la ciutat.^[2] Elegit Acadèmic de Belles Arts el 1997, va prendre possessió de la plaça al començament del 2005.^[3] També li fou concedida la Medalla d'Or de l'Arquitectura atorgada pel Consell Superior del Col·legis d'Arquitectes d'Espanya l'any 2006.^[4] L'any 2012 va ser distingit amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts,^[5] el 2015 va rebre el Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya^[6] i el 2021 va rebre el lleó d'or a la Biennal d'Arquitectura de Venècia.^[7]

Disseny

Pel que fa al disseny, des dels inicis de la seva carrera, Moneo realitza mobiliari i accessoris per als interiors dels seus edificis, alguns dels quals s'han produït en sèrie. Així per exemple, destaquen el sofà 2 x 2 (1970): la butaca Circa (1990), o la cadira Panticosa (2002).

Referències

Enllaços externs

• Fitxa Arxivat 2012-11-27 a Wayback Machine. a la col·lecció de disseny industrial del Disseny Hub Barcelona